En nom del seny ...

Sempre he cregut que per poder tractar d'un tema, de qualsevol en qualsevol àmbit de la societat cal fer-ho amb propietat i coneixement del tema i la situació. Que sabran ells de sexe, no han jurat celibat? doncs de que estem parlant, tal ...vegada de reprimits?, d'obsessos? o simplement d'éssers ridículs que passen per la vida de puntetes perquè s'escuden en una identitat que no és la que els pertany o agradaria tenir, havent d'acceptar una vida que els va gran, però que molt gran.
El sexe consentit és un dels plaers de la vida i brètols com aquest amb dues vares de mesurar és la que fa mal a l'església perquè justificar la pederàstia i condemnar l'homosexualitat és de miserables i dóna una idea de tota la merda que amaguen sota les sotanes.

El plaer d' assaborir-me...



No puc transcriure tot el que la meva pell sent quan em banyo en els meus moments, és la senzillesa de la vida, aquesta tendresa que s'escorre entre els meus dits i m'acaricia en el sentir de les petites coses, sense limitis ni esperes, sense angoixes ni penes, és l'aliment de l'ànima quan troba en ella mateixa la seva font per ressorgir.

I et penso en una intensa esgarrifança recorrent-me a la matinada com una postal impregnada de nostàlgia en blanc i negre on el teu record la il·lumina de color.

I et perdo en la distància de la teva vida i la meva, on et retrobo en el boci que neix de trossets de les dues, on  m'alimento de la calor del sol, del color de la sorra, de les aromes de l'aire que em remunten en cadascuna de les dunes que travesso lentament per no desvetllar el misteri que jeu sota els meus peus.

No hi ha un altre racó on despullar l'ànima quan els sentits prenen la justa mesura per viure intercalant-se entre els ossos i la pell.

I respiro cadascuna de les escenes que transcorren davant meu fins a perdre-les en l'horitzó deformades i reconvertides en aire per fondre's en algun núvol enrabiat que clama absències.

I és llavors quan sé que el meu món es redueix al contorn dels éssers que l' habitan, on el silenci, la solitud, l'amor i la fe en els altres són trossos de pell que fugen espantats de les paraules,on es suficient imaginar-me un futur nua en algun lloc sense nom , sentin-me tan poderosa que m'atreveixo a desafiar amb els ulls oberts a cels i inferns inventant vides interminables.

Per això davant la vida em quedo amagada entre les seves parpelles quan em sobrevola en els meus somnis deixant la porta oberta, sabent que l' essencial ho podrem veure quan aprenguem a mirar-nos als ulls.

Dolça Primavera a tots!!! ...

DOÑA Alicia

La bocamolla va dir:

"Yo no me envuelvo en ninguna bandera"



Aquesta raça es potencialment perillosa...
la Sanchez Camacho i la Chacón un insult per les dones
 podrien lluitar totes dues al premi a la mes fastigosa!!!! 

Una delicia pels sentits



Alguna vegada es necessita oblidar les regles i escoltar al cor...

Diu una de les frases de CAIRO TIME, una pel.licula sense motius però amb milers de raons, una historia d' amor adulta, madura,on el final es el de menys.

La musica, les imatges, els sentiments a primera fila en un escenari vesat de mirades, fàcil per parlar de tot i alhora ser capaços d'entendre-ho.

Transportar-me per un moment en qualsevol dels seus personatges i sentir-me despullada per dins  per adonar-me que el passat torna sense memòria, sense dolor, sense temps, per retornar-nos fets present.

No hi ha espai pels silencis buits, perquè encara que alguns diuen que no hi ha amor que duri tota la vida, hi han episodis molt millors que l' obra sencera.



Pel nou any ...



Va dir Arquimedes "Doneu-me un punt de suport i mouré el món", però avui potser en el final d'un dels pitjors anys de la meva vida m'atreveixo a dir, que mouré el món començant pel meu propi, i ho faré no per ser una egocèntrica o com a punt d'inflexió existencial, sinó com a forma de supervivència, ja no sé si tant física com moral, però si demanant l'absolució per tots els somnis arrabassats, per tots els sentiments calcigats, per totes les absències plorades, pels bocins de pell que no tornaré a sentir, però sobretot pel meu egoisme en voler ressorgir de les cendres,de renovar-me en promeses noves i girar la vida del reves. Després de tot, ...qui sap si potser necessitava tocar fons perque aquest fos el principi del començament.

Desitjo que aquest nou any ens porti a tots els somnis fets a mida, una abraçada sincera per tothom.

No queda un altra...

...que enfotrans de nosaltrs mateixos !!!!

Parlo de tu ...



Ha estat una nit freda, recordant-me en certa manera a una de tantes en aquests deserts que tant m' agraden, on em perdo cada vegada en la solitud del silenci, embolicada en una flassada de sentiments on busco respirar mes fort la vida.

Des de la terrassa de casa observo el cel, com la llum es nega a morir i fa d'això un espectacle ple de pau.

M'adono del petita que sóc quan el sol acaba i em dóna l'esquena, sempre m' ha meravellat aquesta sensació de llibertat quan s' obre el cel a l' horitzó.

Triga poc a desaparèixer darrera la muntanya, poc més d'un segon, com la vida...encara que sota els llençols aquesta nit senti només silenci,  la sensació de que un boci meu s' ha adormit en el temps.

Sempre he tingut por de que arribes aquest moment, que sense tu les paraules tendres em quedessin penjades a l'armari, tenir aquesta sensació d'ànima sense destí, de veu que no s'escolta i no sap reconeixia l'amor quan s'ensopega amb ell.

Ets un do de vida, on cap nota havia sonat mai abans, on et retrobava cada vegada que ho necessitava encara que no hi fossis en la forma que ho entenen els demes, llegint les petjades que em deixaves al vent per redescobrir-te a la volta de totes les cantonades de la meva vida.

El mateix dia que fa catorze anys que va néixer el meu fill, "mai mes tindrè un cumpleanys com aquest em deia avui", tu has marxat, amb el silenci de qui ha volgut passar de puntetes per la vida, però tu has deixat petjada a cada lloc on has trepitjat, has sigut vida i ens han omplert de vida gràcies a les portes que m' has obert a cada pas.

Ja no es nomes el que amb omple's, sinó el buit que m ' has deixat quan has marxat, però no vull llàgrimes ni riures perduts,vull recordar-te com el que ets, la meva mare, la meva llum i l' estel que cada nit vetllara pels meus somnis agafada a la mà del pare.

Gràcies mare per tant i tant amor