Image and video hosting by TinyPic
Lluna, Venus i Mart ...

dimecres

Cosa de dos



Serem capaços d'apagar la lluna

quan arribi aquesta nit que ens devem?

quan els nostres ulls es facin petits de tant mirar-nos.

Tu i jo junts

eclipsant al món

desafiant la vida

davant l' immensitat d'un univers que només a nosaltres ens pertany.

Jo i tu contemplant-nos
un damunt l' altre regalant-nos sencers
en carn salvatge que penetra fins els ossos
destronant a l' aire per fer-lo esclau del nostre alè.

Lliurar-nos de les pors
de les cadenes
dels mals somnis
lligant-nos les mans amb el sentiment que es fon a la pell de l' ànima
donant-me com a tribut tal com sóc
desitjosa i valenta
sotmesa i submisa
possessiva i posseïda

Deixant de ser tu per néixer en mi.
deixant de ser jo per morir en tu...



diumenge

Una d'enquestes ...



No és com la de Galionart on la pregunta era sexe amb amor o sense amor, aquesta es menys profunda i d'una d' aquestes revistes que fan diverses enquestes als seus lectors, la d'aquesta setmana era :

Xocolata o sexe???

Per a sorpresa dels enquestadors la resposta majoritària va ser: LA XOCOLATA!!!

Per tractar d'entendre el que passava van realitzar una nova enquesta, on es demana enumerar les raons
de tal preferència.

Les principals respostes van ser les següents i sota de cadascuna d' elles les meves conclusions :


1. La xocolata és millor perquè si no és dura satisfà de la mateixa forma.
Depèn, per exemple la xocolata de pedra és molt dura però no té textura ni sabor i no es pot paladejar.

2. Un pot menjar xocolata en l'acte sense ser interromput pels policies.
El sexe tampoc, a veure qui ens prohibeix netejar el seient posterior amb l'aspirador...

3. Un pot menjar xocolata davant de la seva mama.
I fer sexe també, depèn en el lloc de la taula que asseguem a la mama

4. Si Un mossega amb força, la xocolata no crida ni reclama.
El sexe tampoc... s'infla i s'inflama...

5. Dues persones del mateix sexe poden menjar xocolata juntes, sense ser Insultades.
Que estem al segle XXI per Déu!!!

6. La xocolata no reclama si es menja molt ràpid.
El sexe tampoc perquè val repetir

7. La xocolata no deixa mal gust de boca.
El sexe tampoc solament ens deixa enganxosos

8. No es necessita mentir-li a la xocolata.
Ni al sexe, mentir perquè? si no ens fa mal el cap

9. A la xocolata no li importa si un és verge o no ho és.
Al sexe menys encara, si ho ets pensa portar-se un triomf, si no ho ets imagina sortir triomfant

10. Un pot menjar xocolata qualsevol dia de la setmana.
També sexe si esperem pacients desprès del futbol i precalentament durant el partit...

11. Un mai és molt jove o molt vell per menjar xocolata
Tampoc per al sexe si hi ha ganes

12. Quan un menja xocolata els veïns no escolten
Amb la boca plena amb el sexe tampoc

13. La grandària de la xocolata no importa, la qual cosa importa és el plaer que proporciona.
Similar al sexe, el tros de xocolata molt gran ennuega... el sexe també

14. La xocolata sempre té bona olor.
I el sexe sa també

15. No dol menjar xocolata per primera vegada.
Tampoc el sexe amb un bon reescalfament

16. La xocolata no transmet la SIDA.
El sexe amb envoltori tampoc

17. No és necessari usar condó per menjar xocolata.
Per tenir sexe tampoc si es menja la mateixa marca de xocolata

18. Ningú acaba una relació per falta de xocolata.
Tampoc per falta de sexe no ens enganyem

19. No és necessari esperar gairebé una hora per menjar-se una altra xocolata.
Uyyyy ni amb el sexe tampoc....

20. Desprès d' haver menjat xocolata ningú necessita quedar-se abraçat a l' envoltori.
Al sexe tampoc home!!, trec l' envoltori i em quedo amb la xocolata


Serà per aixo perque alguna vegada ens han regalat xocolates?
i perdoneu les meves impertinències sis plau , es diumenge.


dijous

Instants



T'he respirat en pinzellades de color, com aquest aroma a sorra que em retorna a l'infinit d'un moment màgic, únic, d'aquests que la vida m'obsequia en petites dosis, on jugo a parar el temps i atrapar-lo altra vegada.

Un moment tan meu que vull viure-ho i regalar-ho amb esgarrifances en la lluentor de les mirades que encenc, embolicada en xarxes invisibles que atrapen instants indescriptibles que em recomponen sencera com un gran trencaclosques al que no li falta cap peça per encaixar.

Asseguda a la vora d'un clarejar entre les dues vores d'un mateix món, conjugant passat i present sense comptes pendents, escrivint que encara recordo el teu cos quiet arrasant el meu coll fins a sepultar-ho sota paraules lentes.

En un naufragi infinit de plenitud que s'ajusta a la meva pell i t'estén immens en la meva vida sense haver de mirar-te per aprendre a veure't.


diumenge

Déu es va equivocar d' Edén

Deia Galeano:
...
Los nadie:
Los hijos de nadie, los dueños de nada.
Los ningunos, los ninguneados, corriendo la liebre,
muriendo la vida, jodidos, rejodidos.
Que no son, aunque sean.
Que no hablan idiomas, sino dialectos.
Que no profesan religiones, sino supersticiones.
Que no hacen arte, sino artesanía.
Que no practican cultura, sino folklore.
Que no son seres humanos, sino recursos humanos.
Que no tienen cara, sino brazos.
Que no tienen nombre, sino número.
Que no figuran en la historia universal, sino en la crónica roja de la
prensa local.
Los nadie, que cuestan menos que la bala que los mata.

(Eduardo Galeano) 



Sense aixecar amb prou feines uns pams del sòl ha vingut corrent fins a mi i entre els meus braços he descobert el somriure més bonic del món.

Juga amb el meu cabell fins a deixar-ho tan ple de pols i terra com les seves mans, devora caramels que canvien el color de la meva samarreta blanca cada vegada que agafat al meu coll frega el meu nas amb el seu i axuga les seves baves en ell.

Beneïda terra clandestina, de la qual brollen flors de les espines, on a la vida se li va parar el rellotge, i va amagar encanteris en les seves galtes, en aquests ditets que estrenyen els meus i desborden tendresa, en tants riures sincers, en tants petons que em vencen i em rendeixen a la terra seca i desvalguda d'aquesta Africa meva.

No hi ha paraules, és gana, desesperació, malalties, misèria transformada en mort i vida, darrera de cicatrius que recorren els cossos fins a immunitzar l'ànima.

Veure sortir el sol a Àfrica, veure l'extensió de la vida quan s'obre al cel perquè no cap mes cel en aquest cel i gravo el meu nom en els núvols perquè em reconeguin i em reclamin tornar.

De pell fosca i ulls negres és la meva ànima quan es banya en la lluna d'aquesta bandejada terra.

El la meva Àfrica, atrapada i redimida en capvespres vermellosos que sent de la vida presonera, mai la seva veu emmudeix i acollida en el mantell de l'horror canta la seva gana i la seva pena.

I és que no hi ha ningú que sigui Ningú, ni es mereixi ser Ningú, però la nostra falta d'humanitat ens fa oblidar aquests altres mons de misèria que forgen un immens món de Ningús...

Marta

"Quan dono l'aliment als pobres em criden Sant

Quan pregunto per què els pobres no tenen menjar... em criden comunista"


Don Helder Camara ( El Bisbe Vermell )