dijous

Et proposo


Et proposo
regalar-te tot el meu temps
 passats... presents i futurs
regalar-me tota jo posada al teu nom

Et proposo
perturbar-te amb la meva olor
 desfer-te amb tendresa
fer teus els meus ulls i meves les teves mans
fins fondre'ns els llavis a una sola pell.

Et proposo
fer nostres els teus dubtes i les meves pors
incitar trobades de nits mullades i de matins humits
reinventar-te de nou
reescriure la meva ànima en els teus silencis
reescriure la teva tristesa resseguint pam a pam les teves ferides
 i cada vegada que et faci l'amor
reescriure't sencer.

6 comentaris:

  1. Proposes tot un joc de seducció, escrit amb tinta transparent que deixa intuir una veu molt suggerent i un suspir impregnat de desig que ens transporta a un passat més present que mai.

    Molt bonic el teu poema.

    ResponElimina
  2. amorós, passional,
    m'agrada
    això es sentir estima

    salut i bon vespre

    ResponElimina
  3. Joana, es que l' amor es un joc de seducció constant on mai res s'ha de donar per fet i on sempre hem de buscar motius per sorprendre'ns cada dia.

    Joan tens raó quan s' estima res és prohibit i el cor es vesteix d'un profund sentiment que ho implica tot.

    No se si heu vist la pel.licula " Quan Harry va trobar a Sally " però hi ha una escena on diu:

    "Et vull quan tens fred i fa calor
    et vull quan trigues una hora per a demanar un entrepà
    adoro la cara que fas quan em mires com si estigués boig
    et vull quan després de passar el dia amb tu
    la meva roba olora al teu perfum
    i vull que siguis tu l'última persona amb la que parlo abans de dormir-me per les nits.
    I això no és perquè estigui sol ni tampoc perquè sigui nadal.
    He vingut aquí aquesta nit
    perquè quan t'adones que vols passar la resta de la teva vida amb algú
    desitges que la resta de la teva vida comenci abans possible".

    I per alguns semblara cursi potser, però es una de les declaracions d' amor mes boniques i senzilles que he sentit mai.

    Gracies a tots dos

    ResponElimina
  4. L’amor és el plaer
    gratuït i sincer
    d’un joc ple de frisances,
    un poema de pells
    on el sexe és l’accent
    d’un senzill llenguatge.

    Aixó ja ho va dir i contar el Lluís
    Jo, et proposo
    Anar més anllá
    Sobretot avui el teu día
    sobretot demá, el nostre dia.

    Felicitats, per molts anys.

    ResponElimina
  5. Gràcies German , primer he pensat com ho ha sabut? i desprès ja m'he adonat que ha estat pel perfil de Blogger, tot un detall jo també desitjo que no nomes avui, sinó que tots els dies estiguin plens de llum per tothom, gràcies de nou.

    ResponElimina
  6. Hola Marta, un poema nascut de la profunditat i del desig... Potser no es tracta de proposar, sinço d'una entrega mútua... El teu poema em recorda un de meu que uns versos diuen:
    Camins de vida
    humits de passió...

    Perquè l'amor ens abraça ens esquinça ens fereix ens estima ens oblida l'oblidem ens cdeixa ferida ens deixa penyora...? I tants interrogants de resposta senzilla però de resposta complicada, o som nosaltres els complicats...?

    Des del far una abraçada sense proposar.
    onatge

    ResponElimina