Image and video hosting by TinyPic
Lluna, Venus i Mart ...

dimarts

Es pot definir un mateix?


Hi han dies estranys d'aquests que desitges que passin ràpid i no arrosseguin res mes que la pròpia intranquil·litat que ens donen.

Mentre perdia el temps buscant respostes sense haver-me fet encara cap pregunta, ha caigut a les meves mans una revista i llambregant una de les seves pàgines preguntava:

Amb quina paraula et definiries?

 He llegit la pregunta un parell de vegades, frase curta, senzilla sense paranys i sense cap possibilitat de no entendre-la, però tot i aixi li he donat voltes i he arribat a la conclusió que realment no sabia si  l'esser huma es capaç de defiir-se amb un sol JO.

Com podria definir-me a mi mateixa sense caure amb el parany de no ser prepotent o com a mínim subjectiva? suposava que aixo ho haurien de fer els demés, però tampoc podria ser una definició justa e imparcial sobretot quan s' involucren lligams afectius de qualsevol mena.

I desprès de una estona he pensat que tot depend del moment i la circunstancia, quan cal cremar cremo,acaricio, afalago, provoco,apassiono i quan no cal ,emprenyo, incito,desbordo,atordeixo...

Moments que sóc llança que travessa i mata, altres que sóc brases i cremo, algunes que sóc mel i embafo,situacions en les quals soc tan terca que emprenyo i desoriento...

I al final penso que ningu pot trobar-se en una sola definició, rebuscar en la butxaca i fer tirabuixons amb elles per trobar-seen un sol jo...

No puc resumir els meus batecs o la meva forma de ser per una sola paraula que em dibuixi perquè em fugen.

En aquest moment he aixecat la vista i davant meu hi havia una escala, una simple escala gens espectacular,senzilla , plena de gent que pujava i baixava, i he pensat ¡¡ aquesta sóc jo!!!...

Jo i tots els meus moments d' un en un, mirant amunt en els dies en els quals m'esforço poc a poc a pujar esglaons i girant la vista cap avall en aquells altres en els quals la meva estupidesa s'obstina en baixar de cop escales senceres.

Mira que és senzill tot plegat...

9 comentaris:

  1. Em faig el càrrec que som l'escala. O el pont tan gris que acompanya el text.

    ResponElimina
  2. Hola, Martona, t'anava llegint i pensava: que difícil, trobar només una paraula sola que pugui definir-nos! Som tantes coses alhora, depenent dels moments, com tan bé dius...! Però la imatge de l'escala que ens regales al final de la teva reflexió m'ha semblat encertadíssima! Res podria definir-nos millor, ni a tu ni a qualsevol de nosaltres, probablement. Sí, mira que era senzill, tot plegat!
    Una forta abraçada, bonica.

    ResponElimina
  3. Complicat definirse,...
    l'altra dia veia com en una xarxa social es demanava que un amic definis a un altre, mitjançant una sola paraula que comences amb la tercera lletra del seu nom, a tu et posso NATURAL, perque siguem com siguem, no hem de perdre la naturalitat de la nostra esencia i tu aixó ho transmets sempre.
    Salut i endavant
    ptnets
    Toni

    ResponElimina
  4. Es difícil definir-se amb una sola paraula, potser la mes apropiada seria “ningú”

    ResponElimina
  5. Jordi, Montse cert, és que la vida es com una escala on fins i tot a vegades els esgraons els pugem o baixem de tres en tres.

    Toni es tracta de cal.lificar-se un mateix, però amb els anys que fa que ens seguim es d' agrair la teva resposta, encara que com he dit ni jo mateixa sóc capaç de trobar una sola paraula que m' identifiqui.

    Josep Mª, no estic d' acord, ningú no, perquè per poc que siguem sempre ocupem una petita part d' un tot i tu especialment de una Honda no?

    Gràcies

    ResponElimina
  6. No ho has entès,
    Ningú fora d’algú, tot dins d’algú
    Per cert no es pas una Honda !!!

    ResponElimina
  7. Dons segur que no ho és una Honda, si tot be per aquella frase que tenies posada a msn, i em vaig quedar amb aixo de les Ondes, però ara que caic era sense H i si li afegeixes que no entenc ni fava de motos tens la solució a la meva incompetència en temes de dues rodes.
    I gràcies per l' aclariment del teu comentari anterior, ara si que si.

    ResponElimina
  8. la foto m'agrada molt...

    doncs sí, fem segons les circumstancies, però som unics amb totes les influències i particularitats...

    m'agrada com penses i com t'expliques (i no t'ensabono)

    apali

    bon cap de setmana

    ResponElimina
  9. "Definir, leí una vez, es desconfiar. Casi me atrevo a ir MÁS ALLÁ: Definir es despreciar. Y pactar, suspender el combate." (Juan Benet, en la penumbra, Alfaguara, 1989)

    ResponElimina