dimarts

El temple del sol


Avui un tros d'eternitat recobra vida il·luminant la cara de Ramses II durant 24 minuts per commemorar el seu aniversari, aquest fet nomes succeeix tal dia com avui i el 22 d' octubre aniversari del seu accés al tron.

Dues vegades a l'any i durant aquest curt espai de temps, els rajos recorren els 60 metres des de l'entrada fins a arribar al sanctasanctórum del temple, per anunciar l'inici del mes del "Bert", que antigament marcava el començament de la temporada agrícola per als antics camperols egipcis.

El sol il·lumina primer el rostre de Ramsés II , després la seva esquerra on es troba l'estàtua del déu Ra, abans de moure's i il·luminar a la dreta del faraó per cobrir gran part de l'estàtua del déu Amón.

Una vegada més, el déu Ptah, assegut en un costat del sanctasanctórum del temple, es queda apartat dels rajos del sol, fent honor al seu origen de déu de la foscor.

De nou passat i present es conjuren llegant-nos trossos d'eternitat que ens condueixen mes enllà , per abans que es pongui el sol darrera de les seves sinuoses formes, encendre el foc que dona flama a tot l' etern.

10 comentaris:

  1. Egipticament milimetric. En sabien molt i ho feien per sempre.

    ResponElimina
  2. Nois com va dir Napoleó :
    "Soldats quaranta segles us contemplen"...

    ResponElimina
  3. Una escletxa només, en la llum del temps.

    ResponElimina
  4. M'agrada la bellesa de la fotografia i la que descrius tu. Però no estic segur de que m'agradin tants Déus i Reis il·luminats...

    Des del far una abraçada.
    onatge

    ResponElimina
  5. Jordi, un retall d' eternitat.

    Onatge cadascun té la seva forma de veure les coses, jo no veig déus o reis, veig eternitat , veig com algú ha estat capaç de calcular milimetricamente l'emplaçament d'aquest temple perquè dues vegades a l'any entre el sol i il·lumini la cara del faraó.

    Jo no crec en déus que condemnen o castiguin, crec en la vida, i en aquest temple d'Abu Simbel queda plenament representada.

    Em deleito en la seva història i veig trossos d'eternitat passant davant els meus ulls, un moment indescriptible que empetiteix qualseol altra cosa, serà que en el fons sócc molt mistica.
    Gràcies per la vostra opinio

    ResponElimina
  6. Un moment que viscut esgarrifa i ens omple de preguntes si?
    Neus

    ResponElimina
  7. I tant Neus pero jo fa anys que vaig decidir no fer-me preguntes, sobretot perquè he arribat a la conclusió que hi ha coses en la vida que no necessiten respostes, nomes la joia de viure-les.

    ResponElimina
  8. Silenci, el silenci de Deu es paorós.

    ResponElimina
  9. Si, aquest Deu que alguns veneran s'ha quedat bastant mut ultimament.

    ResponElimina