Image and video hosting by TinyPic
Lluna, Venus i Mart ...

dimecres

L' orgull de ser culé ...




Nosaltres hem caigut moltes vegades com a equip i com a pais i ens hem aixecat i ho seguirem fent tantes i tantes vegades, mira si es petit el pais que des de dalt d' un campanar sempre es pot veure el campanar veí, imagina't si és petit !

( Pep Guardiola )


Al final en Pep va esclatar a la roda de premsa, ha tardat massa perqué potser el seny no el deixava fer, ara era el moment de posar a tothom al lloc on li pertoca.

No sé que passara aquesta nit, ni idea però tan és, un triomf és Ser el que Som i formà part d' aquest equip i d' aquesta entitat que amb esforç, treball i honestedat ha aconseguit fer del Barça un sentiment .

I tan em refoten els Mourinho, Cr, Ramos i la mare que el va parir a tots plegats i agafats de la mà , es necessita quelcom més que ser mediatic, per ser bon esportista i millor persona.

Començo a pensar que per ser del Madrid s' ha de ser d' una raça especial, però no diré quina.
Gràcies Pep per tanta dignitat, tu si que ets el "puto amo"...

dilluns

Col.laboració Ciutadana ...




Recorro a la vostra saviesa, intel.ligencia, amabilitat i estima perquè m' il.lumineu els que heu passat pel mateix...

Protagonistes:
Marta - mare d' un pre adolescent amb les neurones crispades
Nil- Fill pre adolescent de 12 anys molt preocupat perque no li creixen "els coconauts"
(segons les seves paraules)

Escenari:
Dins transport public cami de Les Rambles per viure la Diada

Pregunta:
Mare- Aquest pantalons et quedan una mica curts
Fill- No sé pas, es que no ho entenc
Mare- Que no entens? 

Perque em creix tot menys la titola???

Mare- (Atac de risa)
Fill- Mamaaaaa para, aixo no es una resposta, cada dia que sóc més alt més petita la tinc!!!!
Mare- ( vermella com un titot sense poder parar de riure), es que la miras de mes amunt ...
Fill- Noooo ho he provat i sentat també es petita!!!

I no, no és una pel.licula de Torrente, és una petita part de les grans preocupacions del meu fill aquests ultims temps. 

Amics s' escolten totes les sugerencies i sobretot queda per gaira?. Gràcies.  



divendres

Un dia molt nostre ...


Sant Jordi
diada d' amistat, d' amor ... i de sentiment de país


"Un llibre s'ha de fer servir com la destral
que trenqui el mar de gel que portem dins."
Franz Kafka   



Quan s' estima ...
el cos nu es vesteix d’abraçada i de sentiment.
S’adorm el desig
es desvetlla la tendresa
i l' amor obre els ulls a una mirada fosa que penja dels silencis
una mirada neta i transparent que es retroba un altra mirada entre la boira... 

(Marta)


FELIÇ DIADA de SANT JORDI per tothom

diumenge

Entre roses i capullos ...



Si, vosté, qui sinò?

Escolti'm,realment denigrant l' imatge no nomes de si mateix que està donant pel món sinó a tots els que puguin pensar que vostè representa alguna cosa en aquest país.

Ara resulta que Gadafi és un amic, aquest assassí intolerant que es passa els drets humans pel forro de les seves "haimes", que tant li dóna aniquilar al seu poble que regalar-li a vostè un cavall arab caríssim perquè els principis morals aquest home els té on els va guardar vostè quan es va inventar les "ADM" jurant per Déu i el seu pare.

És de ser cínic i de tenir una memòria molt selectiva i del tot insurrecta...

Però jo li refresco sense problemes, dona catalana de barretina, d'aquestes que no interessen al seu partit per estar feliçment divorciada, monoparental, agnòstica, partidària del matrimoni entre homosexuals, de l'amor lliure i de qualsevol causa justa que no coarti la llibertat de l'ésser humà com a tal i que encara aixi sobreviu al seu partit i a totes els ideïs feixistes que ens intenta imposar.

A veure home de muscle i poc cervell que no estava prou be fen biceps ?

Quina neurona despendolada se li ha insubordinat i li neguiteja?

Personalment sempre he tingut un concepte de vostè d'home de intel·ligència distreta i principis poc ortodoxes , que va decidir recolzar els interessos econòmics d'uns pallassos perquè li donessin un raconet en una foto, i ficar-nos en una guerra passant-se pel forro l'opinió de tot un país.
I el mes vergonyós que temps després no va tenir ni la decència de demanar perdo a l'humanitat per fotre'ns en una guerra que tampoc era la seva.

Que li passa ara a vostè, a la Sanchez Camacho, a Rajoy i a tota la plana del PP ?

Vostès que prediquen tant la memòria històrica, aquesta memòria tan subjectiva i idealitzada que retenen, on queden les concessions i apologies a la mentida, la traïció , a la violència, a la guerra injusta amb milers de morts que vostè califica com a danys col·laterals ?...

On queden les mentides de...

Atemptat 11 M ,Prestige,Yak-42 ,La guerra de l'Iraq ,L'AVE Madrid- Lleida,TVE ,El cas del Lli
Terra Mitica,Eleccions de Madrid ,El cas Alierta ,El cas Aycart ,
Corrupció del govern valencià
El Cas Naseiro ...
La mort de Jose Couso
I diversos assumptes municipals de tota índole, malversació fons, assetjaments sexuals, etc

S'han convertit en déus de la AEPI, de Pio Moa, Jimenez Losantos,que dit de pas són un apòlegs del nazisme, Ansón, etc...

Ja esta bé de tanta porqueria encoberta, de vendre'ns a tots els ciutadans en benefici de la seva politica destructiva on el preu a pagar eren les vides de milers de persones, a canvi de petroli.

D'encobrir governs en totes les seves "gestes" contra la llibertat i la dignitat de l'ésser humà, que encara estan vivint els presos per exemple de Guantánamo i Abu Garib als quals ni tan nomes se'ls ha ofert el dret a un judici digne.

Ara es dedica a despotricar contra el govern del seu país, a qüestionar la possible negociació de Zapatero amb ETA,l' intervenció espanyola a Líbia, de la qual per cert tampoc estic d'acord, de tancar TV3 en el Pais Valencià, i de tantes i tantes cortines de fum que l' únic que fan és que el seu partit no presenti una alternativa política per governar sinó que vagi bellugant la merda dels demès.

Vostè no recorda determinades ambigüitats seves amb altres terrorismes de nivell internacional?

Les hi recordo jo...

Va recolzar la barbàrie de Kosovo,amb aquell argument que "Espanya ha d'estar amb els seus amics"...

Els seus preferits, un Putin que venia de Chetchenia, o a un govern xinès per qui tot això dels drets humans no passen de ser meres estupideses occidentals.

Ja sabem que esta malament relacionar-se amb terroristes , excepte quan aquests tinguin mercats de més de dos-cents milions.

No va vendre el seu govern armes a països i faccions enfrontades (turcs i grecs per exemple)?

Vostè tan integre i tan amic d'un assassí Gadafi, i nomes defensa als assassinats de l'amic del seu amic, el sanguinari Sharon .

De que parlem senyor Aznar?

De la negociació amb ETA o de la impressió que dóna vostè que el que realment li interessa no és que s'acabi amb la banda armada, sinó aprofitar el càncer d'ETA per acabar amb la confiança ja poca per cert al govern socialista.

Em deia un avi de la "quinta del biberó": Com guanyin aquests tornem al 36 , és molt perillosa aquesta gent!!...

I ho són, vostès són molt perillosos perquè porta'n mes de 4 anys dient que Espanya és trenca, i són vostès els qui s' encarreguen de prodigar aquesta imatge d'enfrontament i d'encoratjar als extremistes i als incautes de que esta desmembrant el país.

Totes els seves profecies i els d'en Rajoy han caigut amb el pes de la veritat aom quan vostè va dr que ZP vendria Navarra a ETA, a Navarra qui governa eh cervellet??

El nostre estatut, el de la meva Catalunya desintegrada que no parla castellà, els que som separatistes per raça i excloem a tots aquells que no esmorzen "pa amb tomàquet" era inviable per separatista i insolidària fiscalment, encara que l'estatut Andalús fos pràcticament una còpia del primer que és va enviar al Senat.

Encara recordem els Plans hidrològics per no dormir, autentiques obres faraòniques i obsoletes per al futur que s'albira de canvi climàtic i escassetat de pluges, digui el que digui el seu guionista encara que com sempre ."donde dije digo, digo Diego...

Corrupció en les obres de l'AVE al seu pas per Catalunya que van ser desplaçades diversos Km per afavorir el tracte a alguns afins del PP, corrupció immobiliària per requalificacions indecents i mès i mès ... prou.

Però més enllà de tot, em pregunto que cony pinta aquest bretòl ara? si com deia Saramago
" Aznar és un mero episodio. No se asusten".

divendres

I perqué un titul ?


Les nits que de tant estimar-te em desvetlli...
et contemplaré fins a saciar-me'n.

( Per els qui la vida els ha reptat a viure) 
Per la Reme i la seva lluita per viure

dissabte

De neteja pel passat


Fa uns dies que miro de de reüll l'habitació, aquesta que sempre té la porta tancada per no veure el desordre, a la que ja no hi cap ni una andròmina mes, la habitació dels mals rotllos com diu el meu fill, la que esta plena de caixes, i calaixos, de mil històries que s'escorren per cadascun dels seus prestatges i a la que de tant en tant busco el no sé què, que no he trobat en cap un altre lloc.

Però avui que tinc temps he entrat per retrobar-me amb trossos de la meva vida on alguns ja no encaixen enlloc.

En un racó un aparell d'abdominals a mig muntar i el propòsit d'utilitzar-ho algun dia, les parets revestides de fotos de viatges, deserts, el Nil, un sol inmens de cartro pedra, llunes penjades a les parets de argila, rams antics de flors de cap per avall dormits de tant temps, dues figures de Mickey i Minnie de plàstic gegants, caixes d'eines per als meus nyaps, caixes de cartró unes sàviament col·locades per mesures i colors, i d' altres a l'espera de desempolsar-les i arxivar-les en un contenidor perquè ja no tenen res que explicar.

I penso que ara es guarden sentiments en discs durs, en correus electrònics, els trossets de la meva vida descansen en aquesta habitació, llibres amb alguna flor seca, retrats fets a llapis, sota-gots amb un dibuix dedicat, cartes de la meva mare, cromos de futbol de quan era petita d'en Neeskens, Migueli, etc, perfums en miniatura, roses del desert que són bocins d' historia, punts de llibre, entrades de cine d'una primera cita, i alguna samarreta amb aroma de pell d'una llarga nit.

M' aturat en moments en el que el temps savi com ningú ha fet desaparèixer del passat i que jo havia aparcat en les estanteries del que ja no dol, en aquests prestatges de ruptures, en les que una estupidesa transitòria nomes reté els bons moments i en els que amb el temps col·loquem seny i anem repassant una a una com si d'un trencacoscles es tractés totes les peces que no han encaixat en aquesta jungla de despropòsits.

I és llavors quan desapareixen els petons que van quedar orfes, les promeses abandonades i els frecs de pell que engarrotaven els músculs i cremaven les mans.

Ja no es distorsionen records de nits d'insomni per angoixes desmesurades d'incomprensions i sobretot el buit de sexe trist i desolador al compàs de gemecs de desafinats sentiments.

Presumptes polvos salvadors i miraculosos que van a la trobada del perdut i esperant tontament que ens ajudi a trobar el sentit que no es troba en tota la resta de les coses.

Moments que recordats resulten tan agònics com la immensa solitud dels ulls que es perden en l'infinit del no saber on mirar quan en l'altre costat del llit nomes hi dormia el costum i la rutina i amb un somriure penso en la meva estupidesa revestida i adornada, en el temps que no tornara ni el vull, en fantasmes i aprenents i amb tots aquells instants que només eran pretextes per no mirar a la vida als ulls.

I em quedo amb el que vull, sense rutines, a l' espera del meu ressorgir en una boca que em devora, compartint els vapors d'aquesta humitat que ens desfona i ens desfà, perquè amor són totes les raons que ens uneixen a la vida i al llit, abraçats i contemplant-nos.

I sé que a vegades manca valor per ser un mateix, per acceptar aquesta part nostra que no ens agrada ni a nosaltres mateixos, saber despullar-nos de la roba i de l'ànima amb aquest punt de brusquedat que dóna aquesta excitació permanent quan mana el cor , desplomats, vençuts i rendits, ressorgim convertits en pols amb sabor a mel, vida i sexe...

És llavors quan em reconec alliberada, sense obligacions ni càrregues, retenint nomes l'essència del temps,sense núvols de les que baixar perquè ni existeixen els prínceps ni són blaus,i en aquesta milesi-ma de segon recordat m'adono que desprès el viscut i del ridícula que he sigut de vegades, per sort aquest segon és passat.

I tanco la porta darrera meu pensant seriosament que aquesta habitació el que necessita només es una mà de pintura perquè m' adonat sense dubtes que jo mateixa era el pitjor dels meus fantasmes.