Image and video hosting by TinyPic
Lluna, Venus i Mart ...

dilluns

Col.laboració Ciutadana ...




Recorro a la vostra saviesa, intel.ligencia, amabilitat i estima perquè m' il.lumineu els que heu passat pel mateix...

Protagonistes:
Marta - mare d' un pre adolescent amb les neurones crispades
Nil- Fill pre adolescent de 12 anys molt preocupat perque no li creixen "els coconauts"
(segons les seves paraules)

Escenari:
Dins transport public cami de Les Rambles per viure la Diada

Pregunta:
Mare- Aquest pantalons et quedan una mica curts
Fill- No sé pas, es que no ho entenc
Mare- Que no entens? 

Perque em creix tot menys la titola???

Mare- (Atac de risa)
Fill- Mamaaaaa para, aixo no es una resposta, cada dia que sóc més alt més petita la tinc!!!!
Mare- ( vermella com un titot sense poder parar de riure), es que la miras de mes amunt ...
Fill- Noooo ho he provat i sentat també es petita!!!

I no, no és una pel.licula de Torrente, és una petita part de les grans preocupacions del meu fill aquests ultims temps. 

Amics s' escolten totes les sugerencies i sobretot queda per gaira?. Gràcies.  



12 comentaris:

  1. Em sap greu, no et puc ajudar, el meu només en té 7 i encara no hi ha arribat. Sort que tenc uns anyets per pensar-hi... Ànims!!

    ResponElimina
  2. Se te van las mejores Marta, podías aprovechar para haberle dicho: cariño que el tamaño no importaaaa!!!! y haberle comentado el símil con los móviles: Escolta nen, no ves que todos los hombres se pelean por ver quien tiene el móvil más pequeño??? pos la pilila más de lo mismo...
    Mentirijillas piadosas chiquillaaa, aunque con lo espabilao que es tu niño creo que seguirá con las mismas dudas existenciales.
    Un beso muy fuerte y sonoro.

    ResponElimina
  3. Je, je, je... no sé pas si s'acaba mai això... queda, queda...

    ResponElimina
  4. proposa-li una visita amb un especialista per prendre mesures i esbrinar si realment és petita........com que això no li agradarà gens el tema s'haurà acabat...

    ResponElimina
  5. Dona, ja és molt que pugueu tenir aquestes interessants converses, aquesta confiança, vull dir. El meu era molt més tímid, però els maldecaps eren els mateixos. Per tranquil·litzar-lo li vaig assegurar que era la darrera cosa que creixia, una vegada estirats el cos, les cames, etc., i que no s'amoïnés perquè en el seu moment ja creixeria. No sé si va servir de gaire, perquè un dia vaig trobar la cinta mètrica de cosir sobre la seva taula...
    Si queda per gaire, preguntes? Estimada Marta, tot just comença...
    Una abraçada!

    ResponElimina
  6. Aquestes converses entre mare i fill són molt divertides ... però el pitjor és que molts homes segueixen fent-se aquesta pregunta tota la vida:)

    Bona nit Marta.

    ResponElimina
  7. Nomès acabes de començar, la que t'espera !!!

    ResponElimina
  8. Paciència, Que tot just comença. Es bonic que tingueu aquesta sinceritat. Aprofita-la.

    ResponElimina
  9. Com sóc pare i mare alhora tinc la gran sort que sempre hem estat dos llibrets oberts un per l' altre, i tal com era jo puc dir amb tota la sinceritat del mon que res m' hauria d' escandalitzar,potser el fet de que és nen m' espero menys per on m'arribaran els trets o potser perquè arriba'n massa aviat.

    Veig que per la majoria de vosaltres és una asignatura superada, moltres gràcies a tots pels consells.

    ResponElimina
  10. Podrías decirle que puede "enfermar" por pensar en esas cosas; pero me dá que "ese gol" solo nos lo metieron a los de mi generación, jajaja.
    Tienes suerte de ser sinceros los dos, a mi ni me preguntó, ni me dejó aconsejar al respecto.
    Saludos

    ResponElimina
  11. Als pots petits hi ha la bona confitura.
    No sé si colarà...però ho pots provar.

    ResponElimina
  12. Collons Marta!!! No es que la tingui petita!!, es que com que creix tant, cada vegada la veu de més lluny,...
    De totes maneres, l'exercici es el millor que hi ha, això ja li explicaràs si fa falta amb les teves paraules... però es així de senzill.
    Salut, petons i que vaigui creixent!!

    ResponElimina