Image and video hosting by TinyPic
Lluna, Venus i Mart ...

dissabte

Seduïts pel Barça

 22h 48m dissabte 28 maig


Aquest és el per qué? Mourinho
... Perque hem demostrat al mon qui som




Avui 28 maig matí ...


He crescut amb el Barça , aquest Barça de tardes incommensurables, les d'entrega d'en Neeskens corejant el seu nom en les graderies, les del "tarzà"Migueli jugant enguixat, les d'un Simonet al que varem catalanitzar pel seu lliurament i ganes, les de Carrasco en un corner durant cinc minuts en la final de la Recopa, per mantenir el gol de Hansi Krank a la prorroga en l'estadi de Saint Jakob esclatant les veus de les quaranta mil ànimes que allà ens trobarem.

Aquesta remuntada contra l'Anderlech de 3 gols amb un Zubiría que va arribar sense fer soroll i s'en va emportar l'afecte de tots, jo era molt petita però ho portaré a la pell fins a sempre.

Records que em remunten a la meva infantesa, als meus nervis en les graderies de la mà del meu pare, a les hores de tren camí a Basilea, a les nits a Les Rambles, o per aquests mons llunyans quan buscava forats per poder veure les finals de Sevilla, Paris o Roma envoltada de barratines i senyeres perque tots ens busquem quan som lluny de casa.

Un Barça que el meu avi explicava amb orgull que va ser símbol de la llibertat des dels subterranis de Can Barça durant la dictadura quan aprofitaven el clam de l'afició per fer funcionar aquestes impremtes que destil·laven pamflets contra el sistema.

Aquest Barça de les quatre barres ple de sentiments, de les llàgrimes per la mort atroç d'Urruti, o la de l'afició quan un autocar d'aficionats es va estavellar camí a Madrid causant molts morts, aquest Barça ple de sentiment de pais, d'orgull, de lliurament, que va omplir de sang els hospitals catalans quan l' accident de cotxe de l'esposa de Krank, el barcelonisme sencer sense demanar-ho ningú es va bolcar.

Això és el Barcelonisme, això és el Barça...

El de les nits en les que Puyal clamava als quatre vents l' Urruti t' estimo", les d' en Bassas empenyent amb la seva veu a un Barça fins als altars de la glòria, les d'un Nicolau Casaus abraça'n-se emocionat en les graderies, o les d' ara de "fot-li Pou" d' en Josep Mª Pou o el joc de paraules de "messi i mes  i  mes  d'en Puyal.

És la suor i sacrifici de tots, les mans obertes per els joves que creixent amb el mateix esperit, sense deus terrenals, on el somnis son la lluita diària i senzilla sense checks al portador , sense mercenaris amb el cor embolicat de divisme.

I ara aquí i avui , quan som en el mes alts cims de l' historia, sense saber que passara aquesta nit, el meu orgull de ser cule, de ser catalana no em cap a la pell, perquè em van ensenyar a estimar al Barça per damunt dels estels, malgrat els resultats i de titols, tal com li he ensenyat jo al meu fill, portant al Barça al cor.

Va deixar escrit a l' historia el President Narcís de Carreras "El Barça és més que un club", i aquestes sensacions i sentiments ens perdurant de forma intemporal, tan properes i intenses que paraules, moments , imatges donen una estranya sensació de complicitat quan a nits con avui les busquem pels racons de la nostra vida per reviure-les i fer-les nostres despertant-les de qualsevol somni passat o futur.

Vaig veure el documental ahir de "Seduïts pel Pep" i sí,  de creure amb Deu creuria en ell, avui posseeixo un ventall immens de motius mes desbordant-se entre les prestatgeries de les meves pestanyes per estimar-lo i admirar-lo encara més.

No podia ser d'una altra manera, ell ha fet del Barça un sentiment perquè el seu sentiment es el Barça, barrejats en l'essència del que som, un país tan petit que des de dalt d'un campanar sempre es pot veure el campanar veí.

Gaudim d' aquesta nit i retinguem aquest moment tan dolç a la pell i a la memoria.


9 comentaris:

  1. jo també vaig veure el reportatge i al veritat es que emociona tot el que ha fet aquest PEP per el barça.
    Que tinguem sort avui!!!!!!

    ResponElimina
  2. Os deseo suerte como mi segundo equipo, la verdad es que lo veo mas dificil esta vez.
    Pero repito, suerte y a guanyar.

    ResponElimina
  3. Marta, que llarg es fa esperar que començi el partit! Dues horetes més i a gaudir de valent, sigui quin sigui el resultat, però molt millor guanyant, i tant que sí! Comparteixo tot el que dius. Jo vaig començar a estimar de debò el Barça a l'època del Dream Team, gràcies als meu fills que tenien 10 o 12 anys i van aconseguir transmetre'm el seu entusiasme, anar a celebrar-ho pels carrers, i des de llavors fins ara. Acabo de parlar amb el fill que viu a Irlanda i també allí esperen el partit amb una gran espectació. És en ocasions com aquesta que el nostre sentiment de país es deixa sentir més que mai.
    Una forta abraçada, Marta! Disfruta tant com puguis!

    ResponElimina
  4. Vaig gaudir, vaig riure i em vaig emocionar, pel joc,per l' humanitat, pel Pep, pel Barça i mes que mai em vaig recordar del meu pare per no pogué viure aquest moment amb mi, quan l' any passat va dir-me que aquest any no fallarien.

    Una sensació molt especial que em va fer sentir plena d' orgull quan els "capis" li van donar el braçalet de capita a Abi, una lliçó de companyarisme i dignitat a qui ens ha donat una lliçó de vida.

    PD- No sé que passa amb el tema dels comentaris al meu espai per aixo surt com surt.

    ResponElimina
  5. Felicidades Marta, sé que has sabido saborear la ocasión como se merece. El Barça cada vez se parece más a Eliot Ness (léase Guardiola) y los Intocables.Disfruta el momento. Petonet.

    ResponElimina
  6. I l'orgullós que estava el teu pare que hagués sortit una filla tan "futbolera"?
    Un petó Jordi

    ResponElimina
  7. Completament d'acord, Marta. Crec que estaria molt bé aprofitar aquest impuls i aquests ideals a tots els àmbits de la lluita diària. Salut i llibertat. I una abraçada.

    JORDI DORCA

    ResponElimina
  8. En primer lloc no sé que passa amb l' opcio de comentaris en el meu blog dons no deixa agregar el compte google, m' he posat en contacte amb ells i es un problema d' alguns blogs que estan intentant solucionar.
    Gràcies per la paciencia

    Jordi, el meu pare estaria molt orgullos d' aquest Barça i més orgullos encara del seu estimat Pep Guardiola.

    Jordi Dorca, és cert, hauria de ser una opcio de vida habitual gaudir de forma sana, formar persones i no productes , estereotips que nomes s' omplen les buxaques de diners i d' ambició.

    Juan creo que el secreto de Pep esta en su honestidad, su educación y sobretodo en la forma de sentir al Barcelona y todo lo que ello conlleva, es uno mas de nosotros.

    Gràcies a tots

    Marta

    ResponElimina
  9. Cuanto celebro haberme equivocado en mis temores, enhorabuena
    Roigbalterra

    ResponElimina