Image and video hosting by TinyPic
Lluna, Venus i Mart ...

dimecres

Estimada Eugènia



Com tantes vegades m' agradaria sentar-nos en un raconet de la vida i parlar, xerrar de tu, de mi, del pare, de tot allò que tantes i tantes vegades acostumaven a fer amb un got de xocolata a la mà.

Ara et miro et penso i et torno a mirar, i de tant en tant recorro els mobles que ara interrompen altres vistes des de la teva habitació i sé que m'agradaria tocar lleument la teva finestra i que amb un somriure l'obrissis per a deixar-me dormir en el teu llit.

Recordes quan portaves l' esmorzar al mati per les dues quan tornava per vacances mentre el pare dormia? i rèiem i t' explicava la meva vida, les meves histories viscudes i desviscudes d' amor, les llarguíssimes cartes des de Egipte, la rosa seca per Sant Jordi en un sobre vermell, les tardes de partit a Can Barça fins i tot del Barça d' en Pep ara gaudiries.

Una vegada vaig sentir que l' Alzheimer es una infermetat tan summament cruel que aprens a oblidar a la gent que estimes en vida, i no es veritat, no l' oblides nomes oblides aquells retalls de vida que sempre es col·loque'n a les estanteries del record amb noms i dates.

Aprens a no posar temps als moments, a no esperar, a gaudir cada somriure, cada batec, a tenir una paciència infinita amb la vida encara que ella cada dia sigui mes ingrata.

Saps Eugènia? el teu somriure, la teva mirada, la tendresa amb la que m' agafes la mà quan en les teves poques paraules no et surt el meu nom , sinó qualsevol altra que hagi quedat retingut a la teva memòria.

Però tan és, la rialla es meva com també ho son els moments que hem viscut juntes, les estones que el meu fill passa amb la seva avia donant-li el sopar, llegint les poesies que tot just a començat a escriure i tot allò que varem ser juntes un dia.

Es desolador mare veure un cos al que la ment ha abandonat. Mirar a qui un dia va ser tot un món, amb qui es van apurar moments i es va compartir a glops tots els instants d'una existència i de qui ara no puc sentir ni l' escalfor de la seva abraçada.

Veure de sobte com li arrabassen l'ànima i la submergeixen entre llums i ombres i encara que jo vulgui retindre i no la deixi de la mà cada dia es una mica mes lluny de mi, de tot el que sóc, de tot el que m' agradaria viure amb ella i compartir.

Un cos, un tros de carn ferida, ànimes absents endollades a la vida, absents de qualsevol sentit de proximitat, d'afecte, de sentiment, de dolor...fragments de vida tombats al llit inerts a la llum del sol.

No et reconeixen, no t' anomenen,... però t' estimen, amb altre cara, amb altres noms, sense records,    però t' estimen perquè nosaltres també hem apres a estimar-los sense passats, comença'n de nou en un món estrany, sense equipatge de consciència i sense consciència de vida.

Semblen perduts, dispersats en un univers estrany que abandona el cos, però estan vius i es la seva anima la que ens vetlla per no deixar-nos embogir.

I avui no es cap dia especial mare, nomes un de tans d'altres en els que et trobo a faltar i el teu somriure es un bocinet de cel enmig de la foscor.

Dia Mundial d' Alzheimer 

dissabte

Persistirem ...





Ja sóc aquí, potser perquè no he marxat i las meves vacances ha sigut una mica fer agradables la dels demès. però comença el curs i com sempre a Catalunya ens han quedat moltes assignatures pendents i molts deures per fer.

Podria dir que amb bull la sang davant tanta incongruència i tanta injustícia, però no ho faré, he decidit fer meva també aquesta paraula tan senzilla del nostre Pep "PERSISTIREM", i ho faré davant tots aquells que estan fent de Catalunya un polvorí pel seu benefici polític.

Mireu, a ningú li es nou que soc catalana de soca i arrel, republicana i cada vegada que un ignorant obra la boca, perquè es la qualificació mes suau que puc trobar, mes independentista.

Diu en Baste pel matins a RAC1 , "quina frase aconseguira fer un independentista mes avui?" dons aixo, perquè cada dia ens plouen mes garrotades i aixo no fa mes que enfortir-nos..

Tan em fot qui guanyi les eleccions,personalment  votaré a CIU perquè necessitem força a Madrid i perquè desprès de la davallada de ERC i les bretolades d' en Carod, tot senzillesa i patriotisme ell, penso que no queda casi res de la essència d' aquells republicans que al febrer de 1939 van marxar a Argelers fugint de la guerra civil i el franquisme, construint camps a la platja i sobrevivint en unes condicions terribles.

Anys desprès vaig tornar a Argelers amb el meu pare, em volia explicar a peu de platja tot el que va passar amb 14 anys, el meu avi i tans d' altres que hi van deixar la pell, tenia la necessitat de parlar-ne i fer-me saber tot el que encara es movia per dins.

Han passat els anys i no em apres res, ens falta esperit, ens falta dignitat i ens falta mala llet i deixar de posar l' altra galta  per defensar el nostra.

No entraré a comentar el tema de la normalització lingüística perquè es un problema existent nomes a la consciencia de tots aquells que no tenen cinc dits de seny.

La realitat es que els nostres fills surten de l' escola amb un perfecta català i castellà i el que no ho aconsegueixi perdoneu-me però no es problema de la escola, sinó potser de la capacitat o del interes del alumne en aprendre.

Catalunya sempre ha sigut una nació solidaria, adherida a tot allò que ens pot enriquir com a persones, i sobretot tolerant,sino de que estaríem gaudint cada any la Feria de Abril, el Rocio, el Pilar fins i tot molt d' ells amb subvencions ben importants per part de la Generalitat.

Seria el mateix si a Huelva per exemple es decideixi fer una associació Sardanista? em sembla que tots sabem la resposta.

A mi tan és el que diu Intereconomía, la Cope, el PP català o Ciutadans, son els mateixos deserebrats, a mi el que em preocupa es que Catalunya i els catalans perdem aquesta sensació de país que tan lluny ens ha portat fins ara, que no ens creguem de que som capaços i deixem trepitjar la nostra identitat.

Deia el President Pujol, es català aquell que viu i treballa a Catalunya i fins ara ens anat be, sense necessitat de posar noms, colors o qualificatius o imposar principis.

I no crec amb aquest ídols de fang que intentan manipular la consciencia del ciutadà ignorant amb aquest tema, els que s' aprofitant de les persones per imposar els seus criteris venen parcel·les al cel.

No m' agraden els faxistes estancats a la historia que imposen lleis que delimita'n la llibertat del esser humà, que coarta'n el dret i la capacitat de ser lliures per exercir la nostra condició de persones com volem.

Unitat Nacional?

Amb sembla que fins ara a Catalunya ningu a intentat imposar res, al contrari ens passen la vida defensant la nostra llengua i la nostra identitat de país que és principalment l' única que esta sent assetjada des de qualsevol institució del Estat Espanyol.

A mi no em consterna'n les opinions dels "patriotes"que amb llengua viperina enverinen l' etern debat sobre les identitats o sentiments i totes aquelles coses que res ens interessen a la gent del carrer i si als polítics o personatges que s' encarreguen d' enverinar-la i sodomitzar-la.

Com dic sempre, per sort no tic la necessitat de quedar be amb ningú,i tan em fot el que pensin els demès de mi perquè m' ho paso per la barratina dons no estaré feta mai al gust de tothom, pero si que soc e intento inculcar al meu fill el principi d' honestedat amb tot el que sóc i faig , el sentiment de país i sobretot el creure en aquest País Petit tan meu per convicció i tambè respecte per els qui hi van deixar la pell i les il.lusions.

Va dir Gironella, "Som perquè ells van ser...vinguts d'arreu, que al llarg de les generacions han treballat i lluitat per preservar la nostra identitat i fer un País en llibertat "

Feliç Diada 11 de setembre i ben retrobats tots

 i que els bombin tu!!!




MusicPlaylistView Profile
Create a playlist at MixPod.com