dilluns

Parlem d' amor



Només podies ser tu, el meu final a totes les escales pujades, a totes les postes de sol que s'acabaven al meu pas, a totes aquelles mans que es quedaven sense gestos, a totes les dubtes i les pors, es la teva boca la que em fon com un rellotge de sorra que mai s'acaba.

Tu, on el silenci es fa carn i jo ja no soc capaç de moure'm del teu cos, traduint cada centímetre de la teva esquena al nostre llenguatge de caricies atrapant els instants de llum que em dones, on soc capaç de memoritzar totes les anades i vingudes que ens van quedant sobre la pell com a empremtes foses al cos de l'altre.

No vaig néixer sabent-te, però t'he descobert aprenen-te com una necessitat, pujant amb tu al mateix núvol on es dibuixen tots els moments que m'ofereixes obert de bat a bat en cos i anima d' un amor que creix al mateix ritme que ens estime'm.

Agafats de la mà obri'm les finestres al mon i mira'n-te als ulls sé que puc recorre't mil vegades de dalt a baix i en cada abraçada trobaré un sentiment nou, un miracle que reneix a cada sot on els meus llavis s' enterran a la teva pell.

T'he trobat pel camí desprès de moltes mirades, de moltes paraules, de signes muts, de nits en vetlla i d'altres vetllant somnis, sense estels ni llunes, amb la certesa d' aixecar-me al matí enganxada a una esquena on dibuixar presents, acariciant unes mans que em porten, que em rendeixen, unes mans que moldejen la meva cara amb tendresa i m' emboliquen d' olors i de sabors fins llavors mai reconeguts.

Ets la meva historia, el meu amor, el de sempre, el que s' embolica de mi i em pertuba el sentits, el que s' enfonsa dins la meva ànima cada vegada que jo m' enfonso dins del seu cos i al mirar-lo em rendeixo als seus peus.

Ets el meu cel, el meu temps, el que banya els meus desitjos , el que em vesteix amb lligams tan profunds com la pell, amb la bogeria d'un amor que fins a sempre serà la meva brúixola.


( De la meva llibreta de viatge Retalls de Pell )


13 comentaris:

  1. Afortunats aquells que troben l'amor veritable, el reconeixen i no el deixen escapar. Afortunats els que tocats pel fat i els Déus, fan el pas.
    Un somriure, als dos.

    ResponElimina
  2. és el millor que hi ha....és el millor que es pot tenir. Conserva-ho

    ResponElimina
  3. Afortunats tots aquells que tanquen els ulls i veuen la nítida imatge de si mateixos,esclavitzats,atrapats,posseïts, indecents,exhaustes, sense mesurar el silenci amb el temps d´aquest món quan uns llavis omplen els sots buits que la nit ha deixat al seu cos.

    Gràcies

    ResponElimina
  4. Toma castanya!!ets única,visca la valentia! i visca l'amor! perqué no ho publiques en paper aixòs?

    ResponElimina
  5. Miquel Àngel, quan vivia a Egipte una amiga meva amb va regalar un llibre molt gruixut, sense pagines perquè escrivis allà el que seria la meva vida, però no podia portar sempre aquell llibrot a sobre, així que em vaig comprar una especie d' agenda on es poden anar afegint fulles per escriure sentiments, vivències intimes i personals, aquesta llibreta es diu "Retalls de Pell", i son moments viscuts i desviscuts des de llavors fins sempre,llibreta que segueixo omplint perquè son la meva fe de vida.

    Pobreta llibreta te mes de vint anys però és tot el que jo sóc, les diferents Marta's que han anat creixent amb el temps,i compartir-ho amb els que esteu aqui es mes que suficient per mi.

    Gràcies per ser-hi sempre

    ResponElimina
  6. Hola, Marta, davant unes paraules tan íntimes, intenses, sinceres, que gairebé fan mal de tan boniques, què podria dir jo ara? Has estat una dona afortunada per haver viscut tot el que has viscut. Els teus "Retalls de pell" algun dia han de veure la llum, Marta, seria un llibre esquisit.
    Una abraçada, bonica!

    ResponElimina
  7. Montse he tingut un fill, he plantat un arbre i estic escrivint un llibre, no sé si veura la llum pero en alguns moments en els que he pensat que no valia la pena,llegint-lo me l'ha retornat tota la llum i sobretot la fe amb mi mateixa.

    Petonet bonica

    ResponElimina
  8. M'agrada molt la idea de rendició, amorosament parlant.

    ResponElimina
  9. Què bonic, Marta, tot això que escrius! Estaria bé que ho posessis en paper.

    ResponElimina
  10. estic mig plorant... trantsmets tants sentiments en tot el que escrius!
    M'hi sume als qui desitgen que algun dia ho escrigues en paper :)

    ResponElimina
  11. Jordi, és l'unica rendicio que val la pena.

    Jaume ara per ara no, ademés tinc res de poeta jo, només sé apurar instants.

    Maria bonica gràcies per les teves paraules, no sé perque acavem plorant sempre per amor oi?

    Gràcies a tots per ser-hi

    ResponElimina
  12. Roig la foto de google, aunque me encandile con un amanecer o una puesta de sol no tengo ninguna decente hecha con mi camara, es increible la poca maña que tengo con la camara si no es para dejarmela en algun lado o perderla.

    Gracias

    ResponElimina