Image and video hosting by TinyPic
Lluna, Venus i Mart ...

diumenge

Un altra novembre de la meva vida



Un any mes i perquè no dir-ho a gust en aquesta pell que porta les petjades que tota vida deixa enrere.

No és pedanteria, no sóc gens vanitosa i si fora aixi que m'ho facin saber, perquè faré un exhaustiu examen d'humilitat.

Quan sóc un any mes sàvia contemplo la meva maleta plena de tot, de sexe de nits inflamades de desig i lubricades de paraules oblidades i de dates inexactes.

De llums, silenci, tempestes de sorra i vent i foscor.

Cossos mullats, desitjats de ser devorats, desitjats, aniquilats , de profund amor i , sentiments caducats, mirades perpètues i murmuris a cau d' orella.

La soga al coll, el desamor, la indiferència, la ràbia i el fred als peus.

Els dies de caure i tornar-me a posar dempeus presa del valor obstinat d'un ànima lliure.

La meva vida sempre ha sigut una recerca d'altres horitzons que no destinten el blau del meu i convertissin la meva vida en rampells de vents amb partícules d'una felicitat tan intensa com inconstant amb sabor a pell i fel i embruixada amb aromes desconegudes que empastifaven els meus sentits d'inconscient bogeria omplint de passió tot el que contemplaven els meus ulls.

Són filosofies de vida molt particulars, uns trepitgem el terra contundent que esta sota els nostres peus, equivocats o no, i d' altres enyoren aquesta llibertat entre gàbies amb grans reixes que els permeten entrar i sortir per tornar entre bastidors i perpetuar la letargia de qui viu a l'espera.

I si alguna vegada he pensat i ara què?, la resposta ha sigut,  ara jo...

Sense emmarcar llibertats en un món on tot és possible ni de tancar portes perquè la nostra por ens reté, sabent com va dir Hobbes que " l'home és un ogre per l'home".

No és estar de volta de res, és alliberar-se d'un mateix, dels altres i de totes les excuses mal definides que s'interposen entre el dubte i la por.

Avui torno a fer l'ullet al ressò de records que s'apagaran algun dia, com s'ha anat esborrant inexorablement tota la resta, perquè no val dibuixar les absències reprenent camins des del mateix punt on es van deixar, ni tornar a passar per moments on s'estripa la malenconia i ens engoleix aquesta força de des.coleccionar paraules que acabessin implacablement ofegades en algun racó de l'ànima.

I ara desprès dels anys he aconseguit que encara m'inundi aquest sentiment de tendresa, nostàlgia, record de tot allò que per sempre m'impregnarà,  tot allò que sempre anirà vinculat a qualsevol dia de la meva vida en la que totes les formes de sentir s'intensifiquen per fer-me sentir única.

16 comentaris:

  1. El dia que t'abandonin el sentiment de tendresa, la nostàlgia i els records, ja res valdrà la pena. No permetis que mai et passi això.
    Un petó!

    ResponElimina
  2. Si t'abandona deixaràs de ser tu.

    ResponElimina
  3. Doncs aquest final, a mi em sembla que vol dir que has pres bones opcions, les teves, les úniques.

    Bon novembre!

    ResponElimina
  4. Gaudeix de la teva llibertat ara que ets plena de vida. Fes plans de futur.
    Ja vindrà el temps de la nostagia ... de les tardes a la vora del foc.

    Bona tarda Marta.

    ResponElimina
  5. L' exorcista sóc massa gran per canviar, embolicar-se de tot alló que ens fa sentir vius. Una abraçada

    Maria aixo mai, pren nota, petonet bonica

    Carme, les úniques perque son meves cert, amb tot el que comporta. Una abraçada.


    Pere creu-me quan et dic que les tardes a la vora del foc no pertanyen a cap temps, son intemporals, com ho son els sentiments i ho som nosaltres quan ens deixem anar. Una abraçada

    ResponElimina
  6. Si saps rememorar el passat sense cercar la porta per tornar a entrar-hi, si totes les experiències antigues han fet de tu la persona que ets ara, si ets capaç d'estimar-te sense retrets i sense afalacs perquè recconeixes les teves grandeses i també els errors..., doncs endavant, Marta, que el futur t'espera pletòric de molts més novembres perquè escriguis en ells la teva història.
    Una forta abraçada!

    ResponElimina
  7. Estem fets dels records que podem encarar. Viu la vida! Deixa que passi com sorra entre els dits, que puguis mirar cap al passat i dir amb veu alta "No m'arrepenteix-ho de res".

    ResponElimina
  8. Marta, som tants els que ens movem entre ambigüitats, però l'única cosa certa que hi ha és, CARPE DIEM!!!, cada moment que t'ofereix la vida, és per alguna cosa, encara que ens faci mal, o que ens provoqui un trencament. I sempre, la resposta és jo!!!
    Una abraçada!!!

    ResponElimina
  9. Entiendo que quizás cumplas años este mes, si es así ya es un cometido; el resto son avatares de la vida que quizás debieran ser mas justos contigo

    ResponElimina
  10. Montse que t' haig de dir oi? fins aqui tot i el que encara queda.Petonet bonica

    Albert la vida només es vida viscuda sense pors, sense fer preguntes ni buscar respostes.
    Un somriure

    Dafne, si senyora CARPE DIEM perque un mateix és l' unica resposta. Una abraçada

    Roig pienso que la vida ha sido muy justa conmigo porque en cada momento he tenido lo que me he buscado, seguramente hay cosas en las que me he equivocado, pero he sido unicamente yo la culpable. En cualquier caso llega un momento en la vida en la que los los errores se convierten en historia y la historia convierte a los errores en olvido.Un abrazo

    ResponElimina
  11. Marta
    no se per que sempre que entro a cas teva tinc la sensació de que entro en el meu mon.
    No m'ets desconeguda, mes ven dit em reconeixo amb tu,vull enmirellar-me en las tevas paraulas, ets com jo voldria ser algun dia.
    Dius el que a mi em manca saber expresar.
    Mils de petons per tu

    ResponElimina
  12. Marta fa un moment en una conversa algú em deia que no entén com em conec tan be i jo he contestat que no se si em conec o no, però que m'accepto tal com sóc, pero fins arribar aquesta conclusió les patacades han sigut considerables no et pensis.

    Quan et llegeixo estas plena de tot allò que reconeixes en mi, potser la diferencia està en que jo no estic mes temps del necessari quan qualsevol cosa em fa mal, passo pagina i no la torno a obrir mai mes.

    Petonet

    ResponElimina
  13. Filla de la tardor...., jo també. Cauen els records, com les fulles, dins l'ànima, i de cops apretan, estiran l'essència, la purifiquen, cada dia una mica més. L'èssència del que som.

    Felicitats !!

    Conce

    ResponElimina
  14. Conce si de la tardor, pintant sols en nits estelades i buscant-me en altres universos que construeixo mentre camino.
    Animat a fer el teu bloc i ja saps on trobar-me si em necessites.

    ResponElimina
  15. Per una any més en la teva vida, moltes felicitats ;)
    Molts petonets.

    ResponElimina
  16. Gràcias Juan, un año mas sabia y mas impertinente porque si algo bueno conlleva cumplir años es que cada vez hay que dar explicaciones a menos gente de lo que uno hace con su vida. Petonet

    ResponElimina