dissabte

La Marató de TV3

En aquest mes on tot són bons propòsits, sembla que nomes en aquests dies hàgim de ser més bons, més humans, més tolerants i millors persones.


Des del meu agnosticisme no crec en el Nadal, no crec en festes que fomenten el consum i s'obliden que el realment important és fomentar tot l'any aquests sentiments de concòrdia que ens farien ser una mica millors a tots.


Hi ha molta gent que especialment aquest any ho està passant malament, no cal viatjar a països tercermundistes, en el nostre entorn hi ha famílies que viuen en la pobresa,persones que no poden subsistir cap dia de l' any perquè han entrat en aquest espiral d' atur i falta drets en la que s' ha convertit la societat d' avui en dia.


Es van apropant dates que no m'agraden, que m'entristeixen i m'irriten en pensar que són dies en els que per tradició consumista tinc l'obligació d'entendre'm amb els qui no m'he entès en tot l'any.


Dies que són una condemna assumida,encadenats als convencionalismes, a l'embafador de la situació com requereix la societat.


I amb refot que nomes en aquesta època hagin d'existir bons propòsits, que nomes en aquestes dates hàgim de ser més bons, més humans, més tolerants i millors persones.

Segons sembla la misèria, la fam i la falta de recursos de moltes famílies tenen la data de caducitat el 31 de desembre, i durant aquest temps es igual que la resta de l'any visquin en la pobresa, perquè els estatuts del Nadal ens regeixen i nomes se'ns permeten acceptar la seva indigència en aquestes dates.


Són dies carregats d'absències, i de dolor per tots els somriures que no veiem, per les quals pressentim però no estan presents, absències que ens han arrencat sense voler.


Dies en els que no tenim les mateixes presses d'abans, on la data sembla estar muda, en els quals tenim el dret a equivocar-nos, a enfadar-nos , a perdonar-nos i sobretot a suportar-nos.


Repartim disculpes i perdons embolicats en llacets vermells i paper de regal pero per dins seguim sent tan reconsagrats com sempre.

M' agradaria que no fos necessari tanta despesa de temps, d'energies, de ganes i de forces, d' aparences, de diners i de paciència, nomes en tindria prou amb la mirada, l'abraçada, la mà estesa, un missatge sorpresa, una conversa pendent.


En tindria prou amb saber que totes les paraules tendres dites aquests dies no les mastegaré sense poder-les digerir la resta de l'any.


Un any mes arriba la Marató de TV3, la nostra, la de la solidaritat,on cents, milers de persones hi posen les ganes i les il.lusions perque s' agafin ben fort la gent que les necessiten, els milers d' anònims que la seva vida es una lluita diària contra la malaltia i el temps.


Les cançons de la Marató d' aquest any em semblam espectaculars, perfectes, sentir a un Raphael i tans d' altres canta en català, en català si, l' idioma amb el que em parla el cor i soc capaç de posar-li noms, deixo aquí un bocinet des de el cel de la nostra catalanitat amb Sergio Dalma i l' Escolania de Montserrat, l' orgull de la cultura i la llengua del nostra pais.




"Quan estic trist i els ànims tinc per terra
quan no he previst que el cor em tracti així,
jo vull sentir la força que tu em dónes i que estem junts fins que arribi la nit.
Em dónes força per superar els obstacles, em dónes força per creuar l’oceà.
Sóc tan fort quan dintre meu et sento.
Em dónes força per sempre et vull amb mi.
Em dónes força per superar els obstacles, em dónes força per creuar l’oceà.
Vull sentir la força que tu em dónes i que estem junts tota l’eternitat"

13 comentaris:

  1. A mi tampoc m'agrada el nadal, al igual que a tu em sembla una idea consumista.

    Aquest any hauré de veure la marató online...

    ResponElimina
  2. Estic amb tu, el Nadal és una careta que ens posen, més ben dit, és una disfressa que ens han fet a mida.
    Però no cal fer-se mala sang, tu has arribat a entendre que no ens poden fer ballar quan volen.
    I això, creu-me, és molt important.
    Hi haurà gent que és morirà i no sabrà mai que l'han enganya't. I hauran fet de la seva vida un trist ball, sense orquestra i sense música.
    Viu tal com et surt del cor, i estima a qui vulguis i a l'època del any que et sembli.
    Fes del anuncis un somriure burleta i abraça el que ja tens, perquè tu has volgut ser així.
    Bon dia.

    ResponElimina
  3. Sé que cadascú el viu com vol o com pot. No us negaré que el Nadal m'entristeix, però és un dia més, que passa, i el fem especial aquells que ens demostrem l'estima i l'afecte, diàriament, o setmanalment. Sóc feliç quan rebo un correu, o un comentari en el blog, o un sms, per mi això és el més important.
    Marta, aquest món, no és com el voldríem, però és el que ens ha tocat, i tant de bo, tinguéssim la vareta per transformar-lo. Transmetem el que sentim, i crec que això és també un regal per a molts.

    ResponElimina
  4. Subscric les teves paraules
    només que a mi la Mataró em sobra
    i el capó i el cava no em molesta

    que la pau sia en el teu esperit

    ResponElimina
  5. No tinc la visió negativa del Nadal que comenteu tu, Marta, i els comentaristes d'aquí dalt. Cadascú tria com viu el Nadal i què n'aprofita; la societat pot "empènyer" al consumisme -són els temps i el sistema en què vivim- però nosaltres tenim la capacitat d'escollir què fem, com i perquè.

    A mi m'agrada el Nadal i no em fa sentir que he de ser especialment "bo": sóc en Ferran de sempre, miro de ser igual i d'ajuda sempre, si és a les meves mans.

    ResponElimina
  6. Maria, el Nadal ara per ara es una excusa per consumir.Petonet bonica

    Pep cert, desmarcar-se de la realitat i fer-se la vida a la mida d' un mateix. Bon diumenge

    Dafne evidentment, no es tracta de com ho viu cadascú de nosaltres sinó com ho ven la societat, tot encarat al consumisme, desprès quedem nosaltres i l' us que volem donar a la nostra llibertat d' escollir. Per mi es un temps com qualsevol altra on preferiria ser lluny però aquest any no potser.Una abraçada

    Gregori, home mirat aixi, jo no necessito motius per beure cava, ahir mateix amb el bany al Madrid vaig obrir una ampolleta i la Marató per mi es un motiu d' orgull que sent tan poquets arribem tant lluny portant l' il.lusió a milers de persones que ho necessiten.Bon diumenge

    Ferran tens tota la raó, tothom viu el nadal com li surt de la barretina el que passa e insisteixo una vegada mes la nostra societat ens dona l' imatge de consumisme que hauria de estar a anys llum del que és el Nadal.Gràcies pel comentari.

    ResponElimina
  7. Hola,preciosas letras van desnudando lentamente la pura y genuina belleza germinal de este blog, si te va la palabra encadenada, la poesía,te invito al mio,será un placer,es,
    http://ligerodeequipaje1875.blogspot.com/
    gracias, buen día, besos numantinos...

    ResponElimina
  8. El motor de les festes que era una valoració de la senzillesa d'un naixement, s'ha transformat en un despilfarro inecesari e inmoral, en una solidaritat hipocrita, que malauradament la situacio actual encara empitjora per les desigualtats creixents.
    Sembla que amb unes espurnes de solidaritat, ja apaguem les consciencies,
    i malgrat tot el mon va perdent la dignitat.
    Avet_blau

    ResponElimina
  9. Cada u que celebri el Nadal, com vulgui, com pugui o com el deixin. Però cada any m'emociono quan veig el marcador de la Marató. I aquest any el tema dels trasplantaments em toca de prop. El que m'agrada és que la fundació de la Marató és transparent i t'informa en que es gasten els diners. No com altres fundacions i menjadores.

    ResponElimina
  10. A mi tambien me entristecen, al menos este año he podido recorrer-disfrutar de ese mercadillo navideños de tu ciudad, me gustó, pero cansa-cansa

    ResponElimina
  11. Don vito gràcias y bienvenenido.

    Xavier, s' ha perdut la perspectiva de les coses i de la pròpia vida.

    Albert la Marató és un referent, i la senyal inequívoca de la solidaritat que sempre ha tingut el poble català.Disfrutal.la

    Roigbalterra, aún quedan rincones de esta Barcelona mia del barrio gótico donde en estos dias y ya entrada la noche es un autentico placer pasear y deletairse de musicas y colores.

    ResponElimina
  12. D'acord: les cançons estan molt bé.
    Però hi ha coses que no acaben d'estar bé, en aquesta mena de recaptes. Gairebé et diria que les rebutjo. I per diferents motius. Caldria, però, parlar-ne molt llargament.

    ResponElimina