dissabte

Cony d'estiu!!!



És que no hi ha més,mullat i suat...

El poble treballador ens aixequem al matí xops de suor... et dutxes...just els dos minuts abans de vestir-te i ja tornes a estar xop... i no precisament dels fluids que dignifiquen cos i ànima...

Et poses la roba i sembla que s'hagi encongit perquè et queda enganxada semblant una botifarra de Camprodón.

Et passes el dia amb el nas sota aixella per si fas olor...

Del pèl ja ni parlar...

Si el deixes sense agafar se't enganxa al clatell... si et fas una cua de cavall et prenen pel tirador d'una porta i si et fas dues trenetes...sense comentaris...

Una altra són les postures al sofà...quan estas de cap amunt se t'escalfa el cul... de costat les orelles se't enganxen al coxi... de cap per avall el meu fill em pren per un pony...

Vaig caminant pel carrer i penses... m' estarè fent pipi????

Perquè notes les gotetes de suor cames avall i et dius, si jo no he suat en la meva vida!!!... i ara perdo liquit per tot arreu...

Arribo a casa i em poso fresqueta... és a dir en calces, això si baixant persianes perquè llavors és el veí que surt a fumar el que sua...

I cada dia fuma mes el cabró!!!

Però és que és igual al cap d'una estona tornes a estar igual i sembla que tot et pesa mes...

Et fiques al llit suada... dorms xopa i t'aixeques de mala llet...

Si vas a la compra et passes l'estona en els congelats llegint fins i tot i amb tot detall les etiquetes dels pèsols

Si estic de ruta ja és la pera... el sombretet, el ventall, l'ampolleta d'aigua, i la senyera del Barça perquè no se'm perdi el bestià...

Amb el vent del desert el sombreret a prendre per sac... el ventall per 30 perquè acaparo l'unica ombra que queda i tots enganxats a mi.

L'ampolleta d'aigua recalentada i la senyera del Barça com fa tanta calor sembla la de la final de Sevilla... entre les cames amagada...

Ja és la ostia si el grup que m'ha tocat és el de la "Jese" ( o sigui Jet set) t'amenacen amb denunciar a la teva agència perquè no se'ls obre la finestra de l'avió cami a Abu Simbel perquè passi l'aire.

Jo...suada, cabrejada...cansada...amb les sandàlies desintegrades per la sorra del desert...amb ganes d'una cerveceta gelada i un "il·luminat" et diu que no se li obre la finestra de l'avió!!! quins ous!!

Plores? rius? o et cagues en la seva santa mare que no té culpa o li dónes dos mastegots i el fas seure d'un clatellot al seient de l' avio.

Seient d'altra banda fet a la mida de la Barbie ...perquè sembla que estiguem encastats...

El "perdo... s'ha assegut vostè en el meu cinturó" ja és un clàssic i mes calor... i el cul recalentat i tu acollonida perquè dos seients mes endavant hi ha un tipus moda Bin laden... i notes per primera vegada que el cul et cap perfectament en el seient perquè en veure'l se t'ha encongit sense saber com.

No m' agrada l'estiu...no suporto la calor i m'he convertit en el surtidor natural dels mosquits talibans del pais.

I a tot això...penso cony de Zapatero!!!!!

Bon estiu a tothom i seny eh? que ens hem de veure a la tornada

Una història corrent



" Si tu pudieras darme tan solo una noche,
Si dejaras tu cuerpo desnudo en mi cuerpo,
Yo podria ofrecerte unas horas tan dulces
que no distinguirias vigília de sueño.
Los dos nos desvivimos por otras dos personas
No pretendo tu amor ni regalarte el mio,
El deseo se apaga pasadas unas horas
Y volverás a él como vuelve el rocío.
Yo volveré a mi casa y besaré a mi amada,
ella no sabrá que ensalivé tus senos,
Tu dueño no verá tu piel en mi mirada
dame solo una noche y después ...olvidemos".

Luís Cernuda


Una d'aquestes nits que comencen com un joc i en la que poc a poc es va envaint tota la intimitat fins que ella s'adona que sense voler la seva presència és una necessitat , una dependència que l' angoixa.

Però avui ha recordat com havien decidit utilitzat-se mútuament, on els moments buscats omplien els buits d'altres moments no compartits, on la vida per separat era buida de passió, d'aquesta sensació de pells estarrufades al ritme de dos cossos que s'oferien desesperadament, on les paraules no eran promeses, sense necessitats disfressades de sentiments, fosos en la humitat d'els qui es troben en dos cossos que ja es reconeixen.

Ell té una altra vida, ella ho sap, una vida a la que no renunciarà, però el seu sense saber-ho és un amor compartit, un amor incondicional que omple les solcs en les pells de tots dos, que es complementen per poder continuar aquesta història de luxúria, de màgia, aquesta desinhibició i aquest punt de sorpresa en cada trobada, on es regalan despertars embolicats amb moments sense estrenar i es rescatan plegats de la nit per tornar-se a trobar a dins i esclatar a les puntes del dits.

A ella les primeres trobades li omplien les hores de tots els dies, sabia que "era l'altra", però llavors el seu univers era tan petit que no sortia del seu llit.

Per ell era la frescor, la llibertat d' estimar sense condicions ni caducitats.

Tots dos aceptaban el joc perquè havien parlat de no enamorar-se, de no implicar sentiments mantenen la llibertat individual i la independència, sense anar mes enllà d'aquesta atracció física que els havia unit al principi, d'aquestes trobades inflamades de desig, sexe i plaer, sense enamoraments vana'ls que usurpessin la consciència i la complicitat de tots dos.

Amb el temps les seves trobades van deixar de ser nomes dos cossos disposats a saciar-se i junts escrivien paraules d'amor amb els llavis inflamats de tendresa en mirades que a poc a poc descobrien altres mons fora del seu llit.

Avui ell a casa d'ella i mentre caminava cap a la seva habitació pensava amb quines calcetes el seduiria, amb com el sorprendria, o amb quina nova joguina l' incitaria per compartir una vetllada indecent d'aquestes que a ell li tornaven boig.

Però aquell dia era diferent, ella absent, el llit fet i una nota que deia:

" No puc viure sense tu, però he incomplert el joc, t' estimo pero no vull que la meva historia d' amor sigui també l' historia d' amor d' un altra"

Quan ella va arribar a casa ell havia marxat, va omplir la banyera i despullant l'ànima de penes i sabors, les llàgrimes es van confondre amb l'aigua que mullava el seu cos mentre en la seva tristesa recordava els últims versos de Cernuda que va llegir la nit anterior quan una vegada mes després de fer l'amor i abans de tornar a casa seva, ell es va menjar el seus llavis i sense obrir els ulls esborraven junts el silenci d' un amor que fins l' ànima els tenia ancorats.

 ...Vet aquí un gat, vet aquí un gos que aquest conte ja s'ha fos