Image and video hosting by TinyPic
Lluna, Venus i Mart ...

diumenge

Carta a un imbecil de tans


Pilar Rahola

Señor Abdeslam Laarusi, imán de la mezquita Badr de Terrassa, permítame.

Le escribo como mujer libre que le mira a los ojos y le dice,
sin ambages, que usted no es superior a mí, ni a ninguna mujer.
 Ya sé que considera que las mujeres hemos nacido "de una costilla
 torcida", tal como dijo en un sermón reciente, y que debemos aprender
 las "obligaciones", aunque sea a base de golpes. Sin embargo, le diré
 que es usted el que tiene el cerebro torcido, carcomido por una
 ideología fanática que no es piadosa, sino perversa.

Permítame que le diga que son gentes como usted quienes ensucian el
 buen nombre de los dioses, y manchan la bondad de su fe. Ningún dios
 permitiría nunca estos discursos de dominio y de odio, porque sólo los
 seres humanos son capaces de vincular la trascendencia con la maldad.
 Usted debería ser un vocero de bondades, un puente entre la
 espiritualidad y la humanidad. Sin embargo, ha escogido utilizar un
 púlpito sagrado para llenar con ideas de esclavitud el cerebro libre
 de sus fieles. ¡Quién se ha creído que es, para usar a Dios como
 instrumento de ideas diabólicas! Haciéndolo deja de ser un hombre de
 Dios y pasa a ser un simple fanático, más preocupado de dominar la
 tierra que de ganar el cielo. El problema es que, por el camino de su
 fanatismo, arrastra a muchas personas.

Ha dicho también, en otro sermón, que nuestras leyes son contrarias al
 islam. Entonces, ¿por qué no se marcha corriendo de esta tierra
 infiel? ¿Qué hace viviendo en un lugar tan pecaminoso?


Me imagino que sus ideales en la tierra deben ser paraísos de libertad
 como las dictaduras del Golfo o Irán, o la actual Libia, con su bonita
 aplicación de la charia. Nada, estimado imán, haga usted las maletas y
 corra raudo a vivir en esas tierras tan fantásticas, con esas mujeres
 esclavas, y esas prohibiciones terribles, y esas simpáticas
 lapidaciones. Allí seguro que su ideal islámico se cumple. Por el
 camino, abandone las pérfidas ventajas de nuestra sociedad
 democrática, todas esas ayudas, esa libertad de acción y expresión,
 esa sanidad pública, esa escuela gratuita... ¿O es que resulta que
 somos malos, pero no lo es nuestro dinero? Ya debe ser eso, que somos
 malos y además nos considera tontos.

Por otro lado, señor Abdeslam, y en honor a las mujeres musulmanas que
 admiro y respeto, permítame una última cosa. No hay nada más patético
 que un hombre que se cree superior a una mujer. Como utiliza el nombre
 del islam para vender su machismo feudal, le recordaré que hay grandes
 mujeres musulmanas que luchan contra tipos como usted, que creen que
 amar a Dios es amar la libertad y no defender las cadenas. Quizás si
 las leyera, en lugar de esos panfletos radicales, aún entendería algo.
 Entendería, por ejemplo, que el pecado no lo cometen las mujeres
 libres sino los hombres que las quieren esclavas.
Nada más.
Le saludo atentamente desde mi desprecio.

Pilar Rahola
 La Vanguardia. Barcelona.
 24/03/2012


Estic molt d' acord amb aquesta carta de la Rahola, i com ella be diu aquest tipus i d'altres com ell independentment dels ideals i de les religions no representan a ningú.

Personalment jo dono fe perquè he viscut molt anys a Països Àrabs i mai m' he sentit rebutjada ni menyspreada com a dona, al contrari, des de el primer dia la protecció dels meus companys arabs va ser d' agrair i no em va suposa cap impediment per dirigir un grup de homes a la meva feina.

Soc de les que penso que les religions, totes, portades al seu extrems són nocives, cal diferenciar als malalts d'odi dels sans d'esperit, als enemics mortals dels amics lleials, saber com és el limit que ens fa irracionals.

Hitler i Torquemada, Mussolini i el Mufti no ho van saber o no ho van voler saber, i per això ens van deixar com a herència la barbàrie de les seves idees, la desvergonya dels seus actes, i pàgines de la nostra història escrites amb la sang innocent de les seves víctimes.

Jo des de el meu agnosticisme no vull entrar en les creences de ningú, cadascú utilitza la fe com creu, personalment penso que els diners de l' església anirien molt be per paliar una mica la fam de molt països i la deshumanització de moltes consciencies que es mira'n de lluny aquestes imatges on nens moren de malalties i fam, condemnats a no sobreviure molt abans de néixer i no per fer mes o menys Jornades de Joventut.

I m' emprenyo quan escolto que exemple de joventut son els que van a venerar al Papa, quan hi ha joves sanissims que fins i tot en les seves estones lliures col.labora amb ONG, joventut que anat a treballar a camps de refugiats, joventut que esta en grups de suport de la gent gran i que l' anar o no anar a veure al Papa no els condiciona per ser bones persones.

La fe va molt mes enllà que el creure o no creure amb els ídols que ens venen a la terra, la fe es creure amb un mateix i amb el demès, es no quedar-se impassible davant el patiment del demès i humanitzar-se davant els problemes aliens.

Les minories fonamentalistes islàmiques, joevas,cristianes, inclós extremistes hindús també,segueixen ensopegant amb la mateixa pedra, i caminen en direcció al mateix precipici.

El fonamentalisme islàmic amb els seus atacs suïcides no nomes maten innocents de la forma més covarda, sinó que esquitxen amb sang innocent l'honor i la imatge de la seva pròpia religió, quedant el nom d'Al·là associat a tanta barbàrie comesa.

El fonamentalisme jueu, organitzat en sectes religioses i civils, intenten imposar les idees d'un déu venjatiu i exclusiu i d'un Gran Israel bíblic al que es va renunciar en signar-se la partició de Palestina, usant no només el discurs i la propaganda, sinó les armes i l'assassinat dels líders de l'Estat d'Israel menys fanàtics , com aixi va passar Rabin.

Per qui no ho hagi viscut, els drets humans haurien de posar ma a totes les poblacions Palestines, son vejats i humiliats diàriament per part dels soldats Jueus, fins el punt de que els mateixos pares de criatures ens donaven els fills perquè els treguesim d' allà malgrat la possibilitat de no veure'ls mes perquè no hi ha futur, però es massa important el capital Jueu al mon perquè ningú intervingui.

El fonamentalisme cristià, incitant a l'odi cap a les altres religions i recolzant i aplaudint la tortura dels enemics del seu Déu totpoderós, transformant el conflicte en una guerra contra l'Islam, i a l'exèrcit dels Estats Units en Soldats de la Cristiandat (les noves croades).

Ja som grandets per deixar-nos arrossegar per consignes falses repetides fins a la sacietat i per pors manipulades dels que s' autoanomenen veus del més enllà i que la seva unica preocupació es el sexe dels demes perque el seu propi el gestionen com volen.

La solució és enfrontar-nos en aquest tot o res que ells proposen, fer la nostra construint un camí que condueixi a la concòrdia i no al naufragi, que és el que aquesta passant en l'actualitat quan individus de qualsevol ideologia o religió se sotmeten al fanatisme de les seves idees siguin quines siguin.

Qualsevol proposta que coarti la llibertat d' acció i pensament del esser humà , es un altra forma de feixisme.

IMÁN DE TERRASA
 "¡Amonestad a las que temáis que se rebelen, pegadlas!"


ARZOBISPO DE GRANADA
" Si la mujer aborta, el varón puede abusar de ella "

.
ARZOBISPO DE BRUSELAS
“El sida es un acto de justicia”

ARZOBISPO DE LA PRELATURA DE CANCÚN-CHETUMAL
“Hay que perdonar a curas pederastas; no sabían lo que hacían”  


OBISPO DE SAN SEBASTIAN
“Existen males mayores que los que esos pobres de Haití están sufriendo en estos días. Nos lamentamos mucho y ofrecemos nuestra solidaridad, pero deberíamos llorar por nosotros, por nuestra pobre situación espiritual, por nuestro materialismo, que es un mal más grande que el que esos inocentes están sufriendo”.



Fundamentalistas judíos profanan un cementerio cristiano y otro musulmán en Jaffa




Em quedo amb la frase de  Robert Charles Wilson:
Jo no poso la meva ignorància en un altar i li dic Déu.

24 comentaris:

  1. cada vefada estic més convençut de que les religions son una càrrega per la nostre societat. Per sort cada vegada hi ha més gent que es treu a vena dels ulls i passa d'ells.
    Desgraciats els qui no poden fer-ho.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Diu una llegenda Hindú:
      "Dubtin de tot. Trobin la seva pròpia llum".

      Elimina
  2. Benvolguda amiga,
    les religions no són dolentes ni bones. Els homes les fan bones o dolentes, atenent a l'aplicació i interpretació que en fan. Totes les cultures han tingut les seves religions i sempre ha sigut la manipulació dels humans que s'erigien en intèrprets i representants de la divinitat els que l'han espifiat. L'ésser humà necessita creure en alguna cosa superior -segurament per tranquil·litzar la seva consciència i per donar explicació a allò que no en té (o no en sabem trobar-li)- que sigui el que li serveixi de guia. Jo crec que és la substitució de la figura paterna/materna que creiem en possessió de la infal·libilitat. No ho sé....
    Un petó molt fort!!!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cert i ja dic que totes les ideologies portades al seu extrem son tremendament perilloses, i jo no vaig contra la fe,vaig contra l' església, tampoc tota, hi han molts religiosos que es deixen la pell pels demès.

      No m' agraden tots aquells que professen la moralitat dels seus actes i destinen tot la resta, en nombre infinit, a premiar o castigar tot el que no combregui amb els seus manaments, quan el mal autentico radica en el mateix ésser humà

      Elimina
  3. XIV

    És inacceptable
    parlar de coses personals o de tristeses.
    Ara hem d'estar tots a l'altura
    del cinisme miserable de les circumstàncies.
    Fer com qui dóna les gràcies
    pel dret a viure tant i tan bé.
    I saber mirar per damunt d’altri quan arreu,
    al nostre entorn, passen àngels ferits
    d’esguard esllavissat en l’amargor.
    Al món li falta un bull,
    va trinxant-ho tot damunt la fam dels pobres.
    Ja ha girat la sínia fins al temps
    de bufar la pols dels lloms
    als llibres dels poetes
    que parlaven de les coses,
    amb l'estètica de les coses,
    i l'ètica de les coses,
    de la veritable mentida de les coses,
    amb la ineludible indignació de l’home just.
    Així rebentéssiu tots d'un cop !
    Trepa de mamons.
    Administradors de prestigis.
    Usurpadors de l’opinió.
    Fures de la fama.
    Fabricants de deixalles.
    Negociants de la malaltia.
    Gestors del robatori.
    Manipuladors de la ment de la canalla.
    Extorquidors de la cosa pública.
    Planificadors de matances.
    Lladres del nom de Déu.
    Creadors d'epidèmies.
    Quitranadors del món.
    Assassins a distància.
    Indiferents inanimats
    Venuts tots i col·laboradors.
    Així us caigués de cop la bena dels ulls
    i l'ànima, si en teníeu, o la raó, aquesta substituta,
    se us esbocinés de sobte com un got peta a la pica,
    en contemplar el retaule de l’home erm
    enfront del sofriment infringit
    per l’horrible ens intencional,
    que actua en nom de l’home.
    Darrere del qual us protegiu
    i us endureu per tal de perllongar la misèria.
    Ni el dret de penedir-vos us daria
    si jo fos lo Déu salvatge que us va apariar crèdit.
    I que ho sóc,
    en ser-hi com vosaltres,
    i participar tant com vosaltres en la matança,
    només de sortir per la porta
    m’he de cobrir la cara de tanta vergonya.


    A Xavier Garcia i Pujades. Aquesta nit cauen les primeres bombes sobre Bagdad-

    Extret de "Tornar de TU" -Quadern de Mahalta- Lo Petit Platò, Suports Virtuals A.C. 2004 Mollet del vallès

    ResponElimina
  4. M' has recordat a la frase "Aquest no és un lloc per tu " que li va dir Jon Sistiaga al seu amic Couso mentre l' introduïen al taüt a la guerra d' Irak ...

    Jo he viscut dos guerres d' aprop, la primera del Golf i la de Somàlia als anys 90 i et puc assegura que allò no és lloc per ningú, ni existeix justícia que pugui pal·liar la mort de tanta gent mutilant a la humanitat en nom de res i mes si a vegades es en nom d' un Deu que es manipula a conveniència de la riquesa del país.

    I sé de que parlo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El mal i la barbàrie només es poden contrarrestar amb immensses quantitats de bondat , tonelades de bellesa, i bona voluntad ;Tot i així la humanitat esta en mans de criminals i només una profunda transformació de l'ànima humana podra detenir-los.I com ja va dir Panikkar "s'ha de tocar als intocables , i això costa la vida".

      Elimina
    2. Hem de començar a practicar la desobediència activa i emparar-mos en la llei que encara ens protegeig per lluitar contra la maldat i a fabor del be, en tot els àmbits de la vida diaria. Com diu Teresa Forcades , !"Si vulguessim tot això s'acabaria en 24 Hores"

      Elimina
    3. Jo pensó sincerament que es molt senzill, només es tracta de ser persona i els demes que pensin el que vulguin.

      Elimina
  5. "Tracta als demés com vulguis que els altres et tractin", lluny de cap creença de cap Déu,
    més a prop de tots, més terrenal i, jo diria, que més efectiva si la practiquéssim.
    Condemno a tots els fanàtics, perquè el fanatisme només deixa cadàvers al seu camí.

    Una aferrada forta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tu ho has dit lluna, no fer a ningú el que no t' agradaria que et fessin a tu.
      Una abraçada

      Elimina
  6. Hola Marta, aquesta carta d'opinió hi ha la vaig llegir, i em va agradar molt.
    Si déu existeix,un qualsevol, que ho dubto, crec que està envellit i cansat de tan llarga existència, Conscient d'haver fet les coses mal fetes, creant un ésser insaciable i famolenc, que comença a passar de tot.
    Quant veus tot això, penses que déu no és el nostre creador, som nosaltres qui l’hem creat amb una finalitat purament egoista i sense escrúpols. És un refugi on emparar la por, on amagar-se de les malifetes, on reclamar el que ens neguem.
    Déu és un producte social ideal per al consumisme, una solució per salvaguardar de tots els greuges que ens infringim, és el gran dictador de les religions, l'insaciable ser que exigeixen més i més a canvi de la mateixa vida.
    La paraula exigeix una imatge, per la necessitat imperiosa de veure per creure. Però idealitzem aquesta imatge i li concedim el privilegi de identificar-lo amb la nostra imatge i semblança.
    També és cert, i el post posat aquests dies al meu blog dic que hi ha moltes persones religioses que per elles mateixes ets capaç de dubtar.

    salutacions.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mira jo no sé si existeix un deu, molts o cap, tampoc m' interesa perque a mi em van educar en un col.legit de monjes que em van amargar l' existencia, tan es aixi que en el expedient de final de EGB van posar.me que els meu pares em portessin a un psiquiatric perque em faltaba un bull dons tenia "massa vida interior".

      Ara m' enfoto de tot allò però en aquell moment en els meus pares els hi van destrossar la vida perquè jo era una nena normal amb una lacra en el expedient escolar que portaria sempre, vaig haver de fer un test psicotècnic al Hospital Clínic de Barcelona perquè els meus pares el van impugnar i ensenyament va demanar unes proves, no et diré mes, que em van enviar un altra expedient amb tota aquella merda esborrada i la monja en qüestió va saltar de la escola.

      No es exemple de res però es que en el nom de Deu amb van tenir crucificada i casi cada dia de cara a la pared i no es conya 6 anys de la meva vida, aixi que imaginat tu el que m' importa a mi el mon eclesiàstic.

      Ho he dit sempre, nomes es tracta de ser bona persona, ajudar a qui es poguí i tenir la consciencia tranquil.la , es la millor religió.

      Elimina
  7. Magnífica carta de Pila Rahola. I magnífics comentaris, amb els que estic d'acord.

    El nostre "ego" l'acostumem a disfressar de moltes coses...entre elles d'una figura que anomenem Déu.
    Moltes petons Marta!

    ResponElimina
    Respostes
    1. La Rahola quan escriu des de l' imparcialitat dona gust.

      Petons guapa

      Elimina
  8. Ja no sé que pensar! Aquestes vergonyoses declaracions d'aquests suposats liders religiosos, són només casos aïllats de gent amb poques llums i amb ganes de protagonisme o per la contra això nomès és la punta de l'iceberg, de tot el que es cou dins. Trist, molt llastimós i trist que encara perdurin tendències i idees més própies del feudalisme, que dels temps actuals.
    Aquesta gent no estan bé! Necessiten ajuda psicològica...M'aturo per per no dir cap bestiesa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Extremistes son extremistes i han a tots els àmbits de la vida, però el que si et puc dir es que son minoria i s' aprofita'n del analfabetisme de molts.

      Elimina
  9. Hola Marta ,he conegut el teu blog xafardegant un xic "porahí" estic completament dacord amb tu, apart s'ha demostrat al llarg dels temps que les religions ens an estat enganyan, utilitzant com a moneda de canvi la por, a por a un mon que soposadament hi ha derrera la mort i que ens pot dur a la tortura eterna, amb deus venjatius...per sort ara s'estan trencant tots aquests tabús i ens estem donant compte de les bestieses que arriben a dir o fer tota aquesta gent..., una abracada i tinvito a passar quan vulguis pel meu blog i deixari la teva opinió!! bucinsdevidaperduda.blogspot.com

    ResponElimina
    Respostes
    1. Benvinguda Anna i gràcies pel comentari, passaré pel teu espai tan aviat em sigui possible, la veritat es que cada vegada tinc menys temps pero vindre a veure't.

      Elimina
  10. Marta, gràcies per aquest excel·lent article, en el qual estic ben d'acord. Llegint la carta de la Pilar Rahola he recordat l'amic Joan Carles Planells, que no podia suportar-la, i estava convençuda que aquesta vegada s'hauria tret el barret al seu davant. Em ve també al cap la "historia sagrada" qe ens ensenyaven de petites, on la primera lliçó era que Caín va mater el seu germà Abel. Així les coses, no m'estranya gens que el món estigui com està: sembla que la nostra raça, la que ens anomenem animals racionals, sóm dolents per naturalesa. Per vergonya nostra, evidentment, i per més que l'educació intenti redimir-nos.
    Però no hi ha més remei que continuar creient en l'ésser humà, ni que sigui per sobreviure. Una forta abraçada!

    ResponElimina
  11. Tens raó Montse, tu coneixies al Carles millor que jo però cert no l' agradava la Rahola, de fet a mi quan defensa el indefensable tampoc, però es una dona que té la sang calenta i potser a vegades hauria de ser una mica mes objectiva i menys mediàtica, però escriu molt be malgrat lo injusta que es a vegades.
    Petonet guapa

    ResponElimina
  12. Hola Marta,
    A mi m'ha agradat la carta però m'ha agradat molt més llegir-te i també els comentaris que t'acompanyen.
    Rep una abraçada.

    ResponElimina
  13. Marta, em trec sempre el barret amb les teves paraules. Tens raó, cal respectar-se, perquè sempre pots aprendre dels altres. Jo ho faig cada dia. Abraçada urgellenca.

    ResponElimina
  14. "Tipo", es lo mejor que se me ocurre para este cantamañanas.
    Saludos

    ResponElimina