dijous

La paraula viva ...


Potser perquè sóc una llunàtica i necessito sentir-me acaronada entre els seus dits, he triat aquesta paraula i he fet d'ella una descripció molt intima i personal:


Lluna

T' he viscut en nits buides de paraules, en mirades intimes que m'acaronen els llavis i em ressegueixen amb la punta dels teus dits humits.

Et contemplo i els meus ulls s' emborratxa'n de tu fonent-me els sentits, despullant-me de tot el que sóc  mullada en sensacions i perfum de nit.

Et miro i em fascina l'esbós que faig de la vida amb tu de la mà, on puc compartir alens i batecs, instants que es deixen portar pel desig que esborra limitis i confon pells, on torna la calma i es separen boques i llengües, es desacceleren cors i apareixes tu immensa com un oasi de pau on poder enfonsar-me per no sentir-me nua.

20 comentaris:

  1. Ostras que bonic o fas això de TU i la Lluna martona , quan vols ets tota pansesualitat. Et la dona del Futur TU he?...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ais noiet i tu que et pensabes eh??? pero aixo de dona del futur em sona anunci de detergent ( va una rialleta ), prou tinc amb resistir aquest present pepero tan reconsagrat.

      Elimina
    2. No ..Ho deia peruqe no tens remilgus de blefa assoleida, en anomenar les coses tal com son i com les sents... Només.. Lo del PP d'acord molt.

      Elimina
    3. Aixo si que no, res de bleda, es mes, sóc de les que penso que hi ha paraules que fan encara mes intensos els moments per molt barrueres que en alguns els hi pugui semblar.

      Elimina
  2. Doncs una bona paraula sota la qual es poden sentir moltes sensacions........

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sota l' esguard de una lluna a l' esquena com dia Sau.

      Elimina
  3. Molt sincera i molt bonic.. moltes llunes per tu.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes i moltes llunes per tots Pep, senyal de que no nomes som vius si no que també ens aturem a assaborir la vida.

      Elimina
  4. Gràcies Marta per "amadrinar-la", esperava que algú ho fes, algú que tingués la capacitat de sentir-la i tu ho has fet molt millor que el que ho hagués fet jo.
    La lluna, sa lluna, és allà dalt, per a tots ... però només els llunàtics podem sentir el seu embruix i només els que l'adorem podem compartir secrets amb ella.

    Avui he passat per aquí, com a sòl fer cada vegada que vull relaxar-me amb la teva música...moltes gràcies Marta, tot un plaer compartir lluna amb tu!

    ResponElimina
  5. Jo sóc molt de llunes i nits estelades, potser perquè per la meva feina he tingut la sort d' assaborir-les, de viure-les i sentir el silenci atronador d' una lluna en mig d' un desert que fa recomposar cada bocinet d'un mateix des del fons.

    ResponElimina
  6. La Lluna
    la prenem i ens la fem nostra
    i ja no la deixem anar

    La teva descripció ho explica molt bé

    a reveure

    ResponElimina
  7. Cert Gregori, som sentiments despullats entre les seves mans.
    Gràcies

    ResponElimina
  8. La lluna, no té amo; i tots ens pensem que es nostra. Ella ens vigila i guarda, com deia en XeXu tots els secrets!!!
    Jo vull la lluna, però m'han dit que hi ha cua, i que m'he d'esperar, mentre la contemplaré sempre que pugui, i aniré esperant el meu torn!!!
    Moltes llunes!!!

    ResponElimina
  9. Es una possesio simbolica perque la lluna es tan i tan gran que ens té a tots sota el seu esguard, un bocinet de cel on cadascú de nosaltres troba el seu lloc i el seu moment per fer-la seva.
    Moltes llunes pero sobretot moltes nits per assaborir-les

    ResponElimina
  10. Has escollit la paraula perfecta, Marta; tu i les teves vivències, el desert, la lluna i tota la teva història personal i més íntima crec que formeu una sola cosa. Per a mi també és màgica, però tu sens dubte l'has tastada de molt més a prop. Ah, i de llunàtica res! això deixa'ns-ho per als de Vilanova, que tenim fama de ser-ho, i amb no gaires connotacions positives, per cert!
    Una forta abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. No sé si és la paraula perfecta , pero si la que mes lluny m' ha fet volar, potser per les nits,pels deserts o senzillament perque es el moment de solitut mes escollit quan necessito retrobar-me.

      Petonet bonica

      Elimina
  11. bona nit marta, m'he pres la llicència de deixar-te un regalet al meu blog, espero que t'agradi
    rep una abraçadeta
    joan

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Joan, de nou molt agraïda però com és corrent en mi no continuaré la cadena, no ho vaig fer amb l' Albert ni amb el Miquel Àngel encara que us estic a tots agraïda de tot cor, però entre tots els blocs que segueixo no sabria per on començar a escollir i ben mirat la meva simpatia i admiració des de el moment que decideixo seguir un bloc vostre es per tots plegats.

      Moltes gràcies

      Elimina
  12. I jo en sóc ben llunat. Va així, la cosa.

    ResponElimina
  13. Benaventurats els llunàtics perquè d' ells seran les nits estelades i si no es veritat benaventurats també.

    ResponElimina