Image and video hosting by TinyPic
Lluna, Venus i Mart ...

diumenge

Esbossos d' un mati


Aquest mati he estat recluida una vegada mes a la habitació dels" mals rotllos" com jo l'anomeno perquè es plena de tot allò que em sublima però que també molesta, aquells petits detalls que cada vegada que estic disposada a tirar a les escombraries em dono mitja volta, em sento en qualsevol lloc lliure d'embalums i desempolso l'arxiu de la memòria.

Reconec que en aquest moment haig de ser mes practica doncs necessito anar buidant el pis, necessito amplitud i lliurar-me de tot allò que moltes vegades al passar per davant és com si m' estires de la samarreta per retenir-me un moment i ficar-se de nou dins de la meva memoria.

Ni que dir que els records es porten dins, que no fan falta aromes, imatges, lletres o tal vegada alguna peça intima de roba que ens retorni cada detall del que un dia va ser, però la vida es tan punyetera que fa que quan un està ple, qualsevol moment passat es difumina sense necessitat d'evocar-lo, de trobar a faltar el que ja no existeix, és curiós que nomes apareguin en aquells instants quan per mil raons l'ànima implora tot el que li manca.

He obert una caixa de llauna d'aquestes tan Ikea i he decidit baixar-me de la vida una estona, assossegar l'esperit , allunyar-me sense demanar permís, distanciant-me dels records que avui passaven de puntetes per la meva vida.

Deixo les finestres obertes i admeto que hi ha calaixos que millor no obrir, perquè existeixen cuirasses inherents des de ja abans d'existir...

És un fluir de raons, de preguntes, un fluir d'emocions que van mes allà del que desitjaria, on s'esgoten les mirades de tant imaginar-les i escapen per no recordar-les.

I m'he trobat amb una carta que vaig escriure fa anys amb la certesa que ella mai la llegirà, una de les millors maneres que tinc de vomitar el cor sense tornar a tacar a ningú.


" Hi han ferides que mai s' acaben de tancar
tu necessitàs temps i jo necessito trobar tot allò que poques vegades hem sapigut buscar juntes.

Els sentiments, l' amor, la complicitat no s'escriu en paper mullat
i sovint he pensat de quina manera ens van educar els pares
per no tenir aquesta necessitat d'abraçarnos sense motius
i dir-nos que ens estime'm.

Recordo quan vaig marxar de casa...
aquella carta que nomes podia obrir a l' avio perquè no volias que llegís davant teu
 aquella carta que em va trencar el cor fent-me pensar que et deixava sola
 que abandonava tot el que havia sigut meu
 un trencall que no et deixaria viure la teva vida
 ni continuar amb la meva cada vegada que tornés
perquè em deies que había trencat la vida dels demès.

Peró vaig marxar estimant-te i vaig tornar per estimar-te
i des de sempre no he deixat de fer-ho mai
malgrat els moments que et vaig necessitar i tu no hi eras.

Et trobava llunyana, apartada, freda...
i jo necessitava trobar en tu tot allò que ja no em podia donar la mare
i no es l' edat, i no es la distancia, no es res de tot allò físic que pugui marca al ser humà
es una especie de pared alta i gruixuda que cada vegada costaba més puja i que al final esgota.

Dius que vaig a la meva sense pensar si tot allò que faig o dic li afecta als demès
però no es soberbia, ni tan sols prepotència
és por
per no sapiguer mai a quin lloc pertanyo i si tenia cabuda al que pertanyies tu...


Ara no hi ha volta enrera
 per tu sempre he arribat massa tard o massa d'hora
i m' has ensenyat a viure sense tu
a ser una mes de les persones que he deixat de necessitar a la meva vida
algú amb qui em manca'n paraules i em vesteixo d' indiferència
t' estimat molt però de que serveix un sentiment que rellisca sensa mullar la pell".


Hi es curios, han passat els anys, ella segueix sense llegir aquesta carta perque vaig aprende que no amb tothom es pot vomitar el cor, es massa intim i personal que ens deixa despullats davant de qui a vegades li sobren ganes per fer-nos mal, i jo segueixo en aquesta habitació plena de pols i amb una cervesseta gelada disposada a omplir les escombraries.
Aprofito per desitjaros un bon estiu i que hi tornem a ser-hi tots plegats a la tornada.