Image and video hosting by TinyPic
Lluna, Venus i Mart ...

diumenge

Esbossos d' un mati


Aquest mati he estat recluida una vegada mes a la habitació dels" mals rotllos" com jo l'anomeno perquè es plena de tot allò que em sublima però que també molesta, aquells petits detalls que cada vegada que estic disposada a tirar a les escombraries em dono mitja volta, em sento en qualsevol lloc lliure d'embalums i desempolso l'arxiu de la memòria.

Reconec que en aquest moment haig de ser mes practica doncs necessito anar buidant el pis, necessito amplitud i lliurar-me de tot allò que moltes vegades al passar per davant és com si m' estires de la samarreta per retenir-me un moment i ficar-se de nou dins de la meva memoria.

Ni que dir que els records es porten dins, que no fan falta aromes, imatges, lletres o tal vegada alguna peça intima de roba que ens retorni cada detall del que un dia va ser, però la vida es tan punyetera que fa que quan un està ple, qualsevol moment passat es difumina sense necessitat d'evocar-lo, de trobar a faltar el que ja no existeix, és curiós que nomes apareguin en aquells instants quan per mil raons l'ànima implora tot el que li manca.

He obert una caixa de llauna d'aquestes tan Ikea i he decidit baixar-me de la vida una estona, assossegar l'esperit , allunyar-me sense demanar permís, distanciant-me dels records que avui passaven de puntetes per la meva vida.

Deixo les finestres obertes i admeto que hi ha calaixos que millor no obrir, perquè existeixen cuirasses inherents des de ja abans d'existir...

És un fluir de raons, de preguntes, un fluir d'emocions que van mes allà del que desitjaria, on s'esgoten les mirades de tant imaginar-les i escapen per no recordar-les.

I m'he trobat amb una carta que vaig escriure fa anys amb la certesa que ella mai la llegirà, una de les millors maneres que tinc de vomitar el cor sense tornar a tacar a ningú.


" Hi han ferides que mai s' acaben de tancar
tu necessitàs temps i jo necessito trobar tot allò que poques vegades hem sapigut buscar juntes.

Els sentiments, l' amor, la complicitat no s'escriu en paper mullat
i sovint he pensat de quina manera ens van educar els pares
per no tenir aquesta necessitat d'abraçarnos sense motius
i dir-nos que ens estime'm.

Recordo quan vaig marxar de casa...
aquella carta que nomes podia obrir a l' avio perquè no volias que llegís davant teu
 aquella carta que em va trencar el cor fent-me pensar que et deixava sola
 que abandonava tot el que havia sigut meu
 un trencall que no et deixaria viure la teva vida
 ni continuar amb la meva cada vegada que tornés
perquè em deies que había trencat la vida dels demès.

Peró vaig marxar estimant-te i vaig tornar per estimar-te
i des de sempre no he deixat de fer-ho mai
malgrat els moments que et vaig necessitar i tu no hi eras.

Et trobava llunyana, apartada, freda...
i jo necessitava trobar en tu tot allò que ja no em podia donar la mare
i no es l' edat, i no es la distancia, no es res de tot allò físic que pugui marca al ser humà
es una especie de pared alta i gruixuda que cada vegada costaba més puja i que al final esgota.

Dius que vaig a la meva sense pensar si tot allò que faig o dic li afecta als demès
però no es soberbia, ni tan sols prepotència
és por
per no sapiguer mai a quin lloc pertanyo i si tenia cabuda al que pertanyies tu...


Ara no hi ha volta enrera
 per tu sempre he arribat massa tard o massa d'hora
i m' has ensenyat a viure sense tu
a ser una mes de les persones que he deixat de necessitar a la meva vida
algú amb qui em manca'n paraules i em vesteixo d' indiferència
t' estimat molt però de que serveix un sentiment que rellisca sensa mullar la pell".


Hi es curios, han passat els anys, ella segueix sense llegir aquesta carta perque vaig aprende que no amb tothom es pot vomitar el cor, es massa intim i personal que ens deixa despullats davant de qui a vegades li sobren ganes per fer-nos mal, i jo segueixo en aquesta habitació plena de pols i amb una cervesseta gelada disposada a omplir les escombraries.
Aprofito per desitjaros un bon estiu i que hi tornem a ser-hi tots plegats a la tornada.  

19 comentaris:

  1. De vegades les cartes es queden sense obrir...
    potser no sigui el moment de fer-ho o si.

    Que tinguis un bon estiu, dolça nina,
    fins aviat!

    ResponElimina
    Respostes
    1. I a vegades hi han cartes que s' escriuen i s' amaguen a una butxaca a l' armari amb l' intenció de que quan les trobin no siguem allà, però aquesta es un altra historia.
      Bon estiu guapa

      Elimina
  2. A vegades escrivim cartes per no ser llegides. Només són confessions a un paper que no desitgem que trenqui el secret de confessió. Passat el temps, la lectura d'aquelles paraules encara ens afecta -bé o malament- i descobrim que és hora de cremar la carta i girar full.
    Petons, duradors fins la tornada (si és que hi ha anada, és clar!)

    ResponElimina
    Respostes
    1. M' agrada guardar-les perque tot son retalls de la meva vida, i encara que els moments fugin sempre formaran part de la meva historia vulgui o no.
      Bon estiu per tu també

      Elimina
  3. Que tinguis un bon estiu i no et trenquis més el cap del que siguu just i necessàri

    ResponElimina
    Respostes
    1. No em trenco mai el cap Joan, no fins que jo mateixa deixo de buscar respostes, bon estiu també per tu.

      Elimina
  4. De vegades hi ha cartes que han de ser escrites perquè així ho necessitem; potser no ens atrevim a lliurer-les en el seu moment i al final no ho fem mai... I potser és millor així, potser en el fons ja sabíem que no haurien estat enteses. De vegades prenem una decisió i ens queda sempre el dubte sobre què hauria passat si n'haguéssim pres una de diferent... Però així és la vida, bonica.
    Molt bon estiu, Marta, i fins a la tornada!

    ResponElimina
  5. Es cert Montse, quantes paraules no veuran mai la llum perque seria com despullarnos davant el mon i per por les deixem morir a la gola.
    Bon estiu i moltes abraçadetes guapa

    ResponElimina
  6. Paraules que ningú mai llegirà...em sona, jo també ho he fet. I és terapèutic buidar-te del que sents, encara que quedi allà.
    Un fort petó bonica!

    ResponElimina
  7. Cert Ona, a vegades les paraules enquistades quan es deixen anar son com navalles que fereixen sense matar.
    Un petonàs guapa

    ResponElimina
  8. Uf, una carta escrita amb el cor. Hi ha alguna cosa que fa que un text sigui sincer o no.
    I m'has fet pensar en totes les cartes que vaig llençar, fa tant, i encara no sé si n'estic content o no.
    Salut.

    ResponElimina
  9. Igor sempre he pensat que és millor ser un mateix que una mala còpia d'algú mes i aixo nomes s' aconsegueix amb posar la sinceritat als peus de la vida.
    Gràcies

    ResponElimina
  10. Bones vacances Marta,
    Fem el que millor pensem, de vegades sense encert, i les cartes... potser queden i van on han de ser i anar.
    Una abraçada, Carpe Diem!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Lidia i cert tot té un perquè.
      Abraçadetes

      Elimina
  11. potser estava escrita amb llàgrimes , que ni el temps pot esborrar; els camins, malgrat estar propers, tenen paisatges diferents, recons diferents, aromes diferents; pero son camins de vida. Avet_blau

    ResponElimina
  12. Aixo es la vida Xavier, a vegades sense buscar respostes i d' altres sense fer-se masses preguntes.
    (el teu llibre immens)

    ResponElimina