dimarts

Tòpics típics en plan conya ( o no ) de la parella



Aprofitant que fa una calor inhumana i el millor pla pels que hem esgotat les vacances és ficar-se a una botiga de congelats a passar el dia, llegint fins i tot les caixes dels espinacs per ser-hi mes estona, penjo una cucada que he escoltat a la radio aquest mati, m' ha fet gracia perquè és el típic tòpic des de fa anys.
Realitat o ficció??? o potser una mica de tot ???


Abans : Dos per nit. -
Després : Dos per mes.
Abans: Em deixes sense alè! -
Després: M'estàs ofegant ostiaaaa!
Abans: No paris,no paris...! ! -
Després :No comencis reiet que tinc son ! !
Abans : Febre de dissabte a la nit. -
Després : Monday Night Football.
Abans : "El so de la música" -
Després : "Els putos sons dels roncs"
Abans: Estar al teu costat... -
Després : Uffff fes-te a un costat!
Abans : M'agraden les dones amb curves -
Després : Mai m'han agradat les gordes!
Abans : Em pregunto que faria sense ell. -
Després : Em pregunto que cony faig amb ell.
Abans : Ets tant Eròtica nina 
Després : Ets una Neuròtica tia.!!-
Abans: La nena vol el biberonet...
Desprès: Un altra vegada empalmat?
Abans: Amor sembla que estem junts des de sempre. -
Després : Osti tu sempre estem junts!
Abans : Ella adora com controlo les situacions.-
Després : Ella diu que sóc un manipulador egolatra i maniatic.
Abans : Ahir al vespre ho vam fer també al sofà. -
Després : Ahir pels seus collons vaig dormir al sofà.
Abans : Hi havia una vegada...
Després : Fi

30 comentaris:

  1. :D
    Gràcies per aquesta estoneta!! Demà farà menys calor, i jo seré 1 any més gran.
    Orxata i ombra, i aire condicionat, si pots! (magnífica l'entrada al post, Marta!)

    ResponElimina
  2. Demà et felicitaré dons, però que farà mes calor no se jo eh?
    Orxata no, però tot el dia te verd amb menta gelat amb gerra a la nevera segur!!
    Petonet guapa

    ResponElimina
  3. Doncs sí, Marta
    sempre és millor aquesta conya marinera que llegir-se les caixes dels espinacs..

    feliç canícula

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gregori dons tenen el seu encant, no et pensis!!! has provat amb la dels pessols!!!
      Bona calor

      Elimina
  4. No sé si riure o plorar, jejje
    Com bé dius, en pla conya o no!!

    Gairabé hora de tornar al treball, 33º a casa (no vull pensar què deu fer fora), quinze minuts de camí a peu ... i sense temps de poder anar a un super. ;)

    Aferradeta refrescant o millor un poal d´aigua ben geladeta!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Riu lluneta sempre riu, malgrat tot, sóc de les que penso que les coses quan van malament durant fins que una vol, o no?
      Va molta força pel cami que despres estaràs fresqueta
      Petonet

      Elimina
    2. Que fagi menys calor et puc ben assegurar que no ho puc controlar, per més que vulgui. ;)

      Elimina
    3. Jo no soporto l' estiu lluna, de fet soc de fred pero es que aquest estiu potser perque no he tingut la mateixa feina que d'altres i la mala llet que porto a sobre per mil altres raons ajuda a que ho noti mes.

      Elimina
  5. Potser per això no sigui mala idea tenir parelles amb data de caducitat: quan el discurs comença a pervertir-se per les dues bandes... tinguis una bona vida i a descobrir altres ànimes, que el món és ple de gent a qui paga la pena conèixer (mode collons què racional t'estàs tornant activat)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estic d'acord amb tu Ferran, de totes formes la data de caducitat és dins d' un mateix, jo no crec en els lligams, en cap, i quan les coses es deterioren, t' avorreixes, o et sobren excuses per suportar en totes les seves formes a la teva parella, es hora de ser honest amb un mateix i amb l' altra i com tu dius descobrir altres ànimes perque les possibilitats son infinites.
      Mes que mode racional activat jo l' anomenaria experiència consumada d'anys viscuts.

      Elimina
  6. Sí! Dos per mes és optimista!
    Petons.

    ResponElimina
  7. Osti tu, aixo si que son retallades!!!!

    ResponElimina
  8. Jajajaja, molt bona entrada, Marta! Precisament m'he canviat la graduació de les ulleres perquè gairebé no llegia la lletra petita dels paquets d'espinacs...! Esperem que passi ben aviat aquesta calorada i que la neurona torni a activar-se acceptablement, perquè la meva està pa l'arrastre.
    Una abraçada!

    ResponElimina
  9. M'has espantat Montse quan he començat a llegir lo del canvi de graduació, i al final eren per llegir la lletra petita dels paquets d' espinacs!!! jajajaja
    Si maca si, a veure si marxa aquesta calor perque tenim tots, al menys jo si, las neurones despendolades.
    Petonet

    ResponElimina
  10. m'has fet riure! molt!
    ja ve a ser això ja... però amb bon humor tot és molt més agradable!
    una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si Mar cal una mica d'humor per enfotre-se'n de tot plegat

      Una abraçada!!

      Elimina
  11. Ara entenc perque hi ha tanta gent que corre per la platja del Maresme.
    No és per estar ni més prims, ni més saludables, ni més desestressats. No.
    Corren perque estan buscant com desesperats el pronom reflexiu que fan servir dues( amb sort) vegades per mes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt bo!!, però escolta al menys aixi es desfoguen i passen directament al punt de quedar-se clapats al sofà evitant-se altres merders.

      Elimina
  12. Abans: Ja està?
    Després: Ja està, el sostre el pintem de blau claret.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I a sobre de blau claret??? Imperdonable!!!!

      Elimina
  13. :D tristament la realitat supera la ficció, però m'has arrancat una rialla.

    ResponElimina
  14. Albert és com ens hem d'agafar la vida encara que a vegades resulta molt dificil, pero per damunt de tot que no ens falti un somriure.

    ResponElimina
  15. Aquest text és una realitat com un temple! ;-)

    Ànims, que diuen que demà afluixa la calor!

    ResponElimina
  16. Si que ho és si, i mes del que pensem pero si vols que et sigui sincera personalment em seria impossible mantenir una relació aixi.
    La calor ja es insultant!!!

    ResponElimina
  17. Puc dir el meu parer molt seriosament. Si algun dia es separa, que sigui un final digne. En el moment de la partida, tots dos estiguin en una millor posició que quan es van conèixer. Que haver compartit junts, els hagi fet créixer a tots dos.

    ResponElimina
  18. Josep de separacions hi han de molta mena i segons com hagi sigut la convivència fins arribar a la fi, les coses poden ser d'una u altra manera.

    Hi han separacions per desamor, separacions per incompatibilitats, separacions per avorriment i rutina, fins i tot separacions perquè es creua un altra persona a la teva vida que et fa trencar amb tot, però cap d' elles es agradable perquè pateix un mateix o perquè fa patir els demès.

    El millor seria pogué emportar-se el millor dels anys viscuts es cert, però no sempre es possible perque no sempre s' entenen els motius.

    ResponElimina
  19. Hola Marta,
    Això que has escoltat i has sabut reproduir de nou és la realitat de la vida en parella, tard o aviat s'arriba a aquests tòpics, per més que s'hi posi de cada part es inevitable sinó no seriem humans.
    M'ha alegrat una estona el llegir-ho i crec que fas be en llegir les caixes d'espinacs però no t'oblidis dels gelats... n'hi ha cada un :-))

    ResponElimina
  20. Hola Pere, no sé que dir-te, no em considero una idealista, ni una enamorada de l' amor, però si una persona que vol viure la seva vida sense enganys morals.

    Si et soc sincera no crec que aixo sigui el punt i final d' una parella, però si al que estem acostumats. Passa, clar que passa de fet jo hi vaig arribar durant el meu matrimoni, pero cadascú ha de ser molt sincer amb si mateix i amb l'altre i decidir si aquesta es la vida que vol o si aquesta es la persona amb la que desitja passar la resta de la seva vida.

    Hi han molt sentiments dins d'una relació de parella, però soc de las que penso que quan l'enamorament, la passió, el desig, l'il.lusio s'evapora el millor es trencar perquè sinó l' únic que fas es viure la vida dels demés perquè la que vols no es aquella que tens encara que quedi el carinyo els anys compartits o fills inclòs.

    Es una opinió molt personal d' algú que ha estat als dos costats del mirall.

    Demà em llegiré les caixes dels gelats t'ho prometo perquè amb la calor que ha fet avui, em passaré una bona estona als congelats.

    ResponElimina
  21. Hola Marta,
    He estat fent un vol pel teu bloc i m'encanta.
    Ho tinc clar,si no estic be,ni en el lloc ni amb la persona, "m'ha les piro" el mes aviat possible, la vida es curta i no vull perdre el temps,ni que me'l facin perdre.
    Primer de tot un s'ha de conèixer a si mateix, si no fas o et fan mal.
    He arribat a la conclusió que la convivència, el dia a dia mata la parella i potser estic equivocada però,ara,vull compartir sentiments i no un dia a dia.
    Et seguiré, amb el teu permís.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  22. Benvinguda Esther, jo també soc com tu, i del que si estic segura es que l' edat et dona la possibilitat de no tenir la necessitat de quedar be amb ningu, la vida nomes es una vegada i ser parella es mes que una convivencia, algo que moltes vegades mata l' amor i el converteix en carinyo o afecte, si no es creix en la mateixa direcció i s' aguanta per els fills.
    Una abraçada

    ResponElimina