Image and video hosting by TinyPic
Lluna, Venus i Mart ...

diumenge

El que faltava ...




Repassant les solemnes declaracions del Rei, que te ous la cosa que aquest senyor que en moments puntuals del país no s' ha mullat per estar al menys al costat del poble, ara, quan mes fins la pebrotera estem d' ell i de tot plegat obri un bloc ( que no és "cachondeo, escarceo y otros meneos") , publiqui una carta que segurament li haurà escrit el seu millor enemic, potser fins i tot republicà per les burrades, deixant anar bajanades i pixades fora de test, demanant remar tots junts i no perseguir "quimeres", i potser les quimeres son il.lusions, pero molt mes sanes que perseguir elefants per matar-los...quins collons !!!!

Jo també remaria i a dos mans deu hores al dia si el meu sou fos el seu, si els meus gastos els pagues un altre i en lloc de regalar-me el 3 x 1 al Carrefour em regalesin un parell de ferraris i em recomenes per obrir algun negociet i quan l' obri com aquell que no ho veu, em deixi desviar alguns millonets per si les coses venen mal dades, perque jo deixo de pagar la hipoteca un mes i el que em desvian i enfonsen es la vida.

Ens venen una Espanya democràtica com a producte de millor futur, però sota una Constitució inamovible, una nació indivisible, una llengua única, una sola bandera i un sol esperit... l'Español amb Ñ de coÑo!!.

Estic farta del Rei, la Monarquia, el PP i de la moralina de tots ells, potser algú va pensar en algun moment que aquesta colla d' arreplegats arreglarien la situació del país???, que un govern de dretes amb antecedents retrogats i feixistes tiraria endavant un país ple de diversitat, de cultures i d' altres llengües tan importants com la que ells defensen trepitjant a totes les demès?

Retallen drets primordials, ens llisan a osties si ens manifestem, l' injecció de diners és pels bancs, la pujada de sous pels ministres, banquers, i mentrestant van sortint descerebrats que puja'n al carro de l' imbecilitat, l' ultim el president d' Extremadura, em sembla que si haguessin de fer exàmens psicotècnics per presentar-se a polític mes d'un tornaria a P-3.

Es preocupa'n pel sexe, els homosexuals, els toros, el català,  i els hi bufa la gent del carrer, la falta d' ajudes, de subvencions, que els nostres estudiants marxin a l' estranger a fer tesis, la falta de seguretat als carrers, no sé com acavarà aixo pero ara mateix l'unic clam que em surt de l' anima és ...

vagin a la merda senyors!!!


És la meva necessitat ....

Siguem sincers, separar-se té els seus avantatges, i passats els primers temps de retrets i males llets per part d'uns i altres, però sobretot del abandonat, ens desborden els moments "flower", el llit sembla mes gran, no hi ha pèls a la banyera, la tapa del WC sempre baixada, no hi ha escampall de roba bruta en el mes estrany dels llocs, el comandament a distància sempre està enganxat a les nostres cuixes al sofà, i anem perdent el sa costum del "tstststststs"a mitjanit perquè els roncs del parent ens atordeixen.

Hi ha dones que segurament no, però jo sóc una negada del bricolatge i al principi taladrador en mà ho he intentat tot, ja m'ho prenc com una qüestió personal perquè em sembla increïble no ser capaç de fer un forat sense perdre un tros de paret o sense que el cargol es donés la volta quan li treia l'ull de damunt, aixo quan  no entraba el meu veí vermell com un titot caixa d' eines en ma cridant " Martaaa on collons vols penjar els cuadres?" perque no el deixava fer la migdiada.

Ni que dir que les parets de casa meva semblarien un formatge gruyere si tots els meus quadres no estiguessin estratègicament penjats i la "masilla" no hagués entrat a formar part de la meva intimitat.

Però res és etern, i un bon dia quan mes desesperada estava va apareix "ell " a la meva vida, aquesta coseta llarga i rodoneta sempre disposada, a punt, amb unes dimensions exactes i perfectes per encaixar en tot el meu esser , suau i càlid al tacte, humit a la vista, pletoric en qualsevol postura, amb aquesta immensa protuberància que es magnifica i es desborda inflant-se a les meves mans d'una forma brutal, vessant la seva essència blanca i espessa quan els meus llavis li estrenyen .... aquest déu que em fa sentir immensa, pletòrica, tota una deessa del bricolatge, el millor invent per a una dona (desprès del vibrador), el meu company a la vida, ell ... el " NO MAS CLAVOS!!!!, però mira que costa treure-li el tap ostia!!!!.








dilluns

Em dic Catalunya i sóc una nació ...



Quan una nació considera que té una dependència indigna, ser nacionalista es converteix en una elecció de dignitat.

Som-hi tots !!!



Cal no oblidar que tota política que no fem nosaltres serà feta contra nosaltres
(Joan Fuster)