Image and video hosting by TinyPic
Lluna, Venus i Mart ...

diumenge

És la meva necessitat ....

Siguem sincers, separar-se té els seus avantatges, i passats els primers temps de retrets i males llets per part d'uns i altres, però sobretot del abandonat, ens desborden els moments "flower", el llit sembla mes gran, no hi ha pèls a la banyera, la tapa del WC sempre baixada, no hi ha escampall de roba bruta en el mes estrany dels llocs, el comandament a distància sempre està enganxat a les nostres cuixes al sofà, i anem perdent el sa costum del "tstststststs"a mitjanit perquè els roncs del parent ens atordeixen.

Hi ha dones que segurament no, però jo sóc una negada del bricolatge i al principi taladrador en mà ho he intentat tot, ja m'ho prenc com una qüestió personal perquè em sembla increïble no ser capaç de fer un forat sense perdre un tros de paret o sense que el cargol es donés la volta quan li treia l'ull de damunt, aixo quan  no entraba el meu veí vermell com un titot caixa d' eines en ma cridant " Martaaa on collons vols penjar els cuadres?" perque no el deixava fer la migdiada.

Ni que dir que les parets de casa meva semblarien un formatge gruyere si tots els meus quadres no estiguessin estratègicament penjats i la "masilla" no hagués entrat a formar part de la meva intimitat.

Però res és etern, i un bon dia quan mes desesperada estava va apareix "ell " a la meva vida, aquesta coseta llarga i rodoneta sempre disposada, a punt, amb unes dimensions exactes i perfectes per encaixar en tot el meu esser , suau i càlid al tacte, humit a la vista, pletoric en qualsevol postura, amb aquesta immensa protuberància que es magnifica i es desborda inflant-se a les meves mans d'una forma brutal, vessant la seva essència blanca i espessa quan els meus llavis li estrenyen .... aquest déu que em fa sentir immensa, pletòrica, tota una deessa del bricolatge, el millor invent per a una dona (desprès del vibrador), el meu company a la vida, ell ... el " NO MAS CLAVOS!!!!, però mira que costa treure-li el tap ostia!!!!.








32 comentaris:

  1. :DD!! Plas plas plas! Ah... hi ha la remota possibilitat de que vinguis al recital que organitza la Núria Pujolàs? Passa pel meu bloc, a la dreta hi ha una foto d'una fulla tardoral on hi diu "La cantireta recita". Please...!
    Una abraçada gran, gran, de diumenge. I celebro que conservis el bon humor !!

    ResponElimina
  2. La mare em deia que jo m' enfotia fins i tot de la meva sombra i si no fos aixi que seria de nosaltres a vegades oi? Ara vaig al teu bloc i gràcies per ser-hi, petonet.

    ResponElimina
  3. Bon dia Marta, no deixes de soprendre´m, m´has tret fins i tot una riaia ben fresca!
    Què gran que ets!!

    Gràcies pel teu bon humor, per la música (estupenda com sempre) i et vull desitjar un bon diumenge.

    Aferradeta ben forta!!

    ResponElimina
  4. LLunetaaaaaa, que son dos dies i mig el passem amb les hormones cabrejades, jajaja.
    Saps? quan em diuen no hi ha forma de trobar a la mitja taronja, els hi dic, cony menja mandarines!!!!!
    Mare de Deu quin diumenge, li haurem de dir a Cristiano Ronaldo que per les depressions passi pels nostres blocs potser li marxaria la cara de ciri, perqué a tot es pot donar la volta si és vol,oi?.
    Aferradeta guapa

    ResponElimina
  5. Jo pertanc al sexe dels que sembla que van deixant pèls per la banyera, la tapa del vàter aixecada i la roba bruta amagada, però al meu favor he de dir que sé penjar quadres a les parets amb claus de veritat; així que no he tingut la necessitat d'obrir cap tub de "NO MÁS CLAVOS". Em sap greu però no t'hi puc ajudar.

    Per cert aquesta "essència blanca i espessa" no serà tòxica?

    ResponElimina
  6. Ei "sin acritud y con talante eh"? que no tothom es igual ho sé, però generalment...
    Veus? com no utilitzes el NO MAS CLAVOS no coneixes els beneficis de la seva essència, tòxica, el que és diu tòxica si no te l'empasses no, però té l'inconvenient que és enganxosa a poc que la toquis.

    ResponElimina
  7. Eh....però cal reconèixer que on hi hagi un bon clau....... :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Joan tens tota la raó, pero a vegades el tubet es mes a ma!!!

      Elimina
  8. No si us plau no.... que les dones no demanin també la independència!!!
    La mare que va parir al fabricant del "tubito". Ara si que estem cagats de por!!!!

    ResponElimina
  9. Jajaja Enric, la independència no ho sé pero la plena autonomía em sembla que sí!!

    ResponElimina
  10. I així vaig jo de retardada pel mòn!; encara no sabia que existia el "No mas clavos"! Hi posaré remei!
    Una abraçada, bonica, i no perdis mai el sentit de l'humor!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Potser desprès d'aquesta entrada s' esgoten a les botigues Montse!!!!!
      Petonet maca

      Elimina
  11. Aquests escrits són els que ens fan somriure ...

    Bona tarda Marta :)

    ResponElimina
  12. Potser la virtut mes gran que tinc Pere, el sentit de l' humor peti qui peti.
    Bona nit

    ResponElimina
  13. Que bona!! Crec que quan surti de la feina aniré de pet a buscar-lo! No más clavos, sisplau!! haha. Així no haurem de dir allò tan típic de "un clavo saca otro clavo"...

    ResponElimina
  14. S' esgoten Silvia!!!!, per fí la total autonomía del altre sexe!!! si,si,si

    ResponElimina
  15. ha,ha,ha...l'actriu porno Marta Lapiedra ha publicat un llibre que es diu "Independència sexual"...ha,ha,ha...m'hi has fet pensar!...t'apuntes al recital d'aquest divendres i ens llegeixes un conte teu?...Un petó!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Nuria vaig mirar per damunt el llibre de Maria Lapiedra a una llibreria i no diu res nou sobre l' hegemonia de les dones creu-me. Referent al recital desprès de que em convides la Cantireta vaig entrar al teu bloc per donar les gracies i per dir que aquesta vegada no podrà ser i que m' hauria agradat compartir una estona amb tots vosaltres.

      Elimina
  16. M'ha encantat, Marta :-)
    Vaig a comprar-me un tubet. Soc d'aquells que tampoc tenen gaire traça amb la taladradora :P

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ei!! dons no t' adormis que aviat hi hauran mastegots per aconseguir-ne quan sapiguen les virtuts de el NO MAS CLAVOS.

      Elimina
  17. Respostes
    1. Aixi sempre, que un bon somriure ens treu moltes tonteries del cap.

      Elimina
  18. Ja,ja, que buen humor Marta, saludos de nuevo

    ResponElimina
  19. Para dar y repartir Roig, un saludito

    ResponElimina
  20. jajaja!
    que bona!
    et segueixo de fa temps, i t'he de dir que aquest post és molt bo!
    puc compartir alguns paràgrafs (citan-te) en el meu blog?
    salutacions

    ResponElimina
    Respostes
    1. Itxe tot el que vulguis, si és que a vegades les histories es repeteixen nomes canvien els actors.
      Una abraçada

      Elimina
  21. Quin decobriment Marta, la veritat que és l'única cosa que em faltava. Encara tinc un quadre per penjar, un llum, i altres petites coses que ara ja no estaran mig recolzades a la pared, amb un aire de provisionalitat. Amb el "No más clavos" es referma la meva independència.
    Jajajaja...fins i tot el nom m'agrada!
    Un petonet

    ResponElimina
  22. Ona es indispensable a la meva vida!!! em sento una dona compler-ta, ha sigut com allibertat-me!!!! jajaja
    Petonet

    ResponElimina
  23. Ostres, això és un prova que, vulguis que no, l'espècie evoluciona! (t'he descobert i em quedo per aquí..;)

    ResponElimina
  24. Gemma és que ho dubtaves???? Som el que no hi ha nena!!!!
    Benvinguda

    ResponElimina
  25. algun tribunal hauria d'actuar d'ofici acusant-lo de competència deslleial o algo així. la perfecció no existeix però en "no más clavos" gairebé la monopolitza tota per ell.
    miro a internet si fa cursos!

    ResponElimina
  26. Osti tu aixo si que no eh? que ens aplicarien l'IVA de luxe i mes d'una plorariem per les cantonades.

    ResponElimina