diumenge

Pel nou any ...



Va dir Arquimedes "Doneu-me un punt de suport i mouré el món", però avui potser en el final d'un dels pitjors anys de la meva vida m'atreveixo a dir, que mouré el món començant pel meu propi, i ho faré no per ser una egocèntrica o com a punt d'inflexió existencial, sinó com a forma de supervivència, ja no sé si tant física com moral, però si demanant l'absolució per tots els somnis arrabassats, per tots els sentiments calcigats, per totes les absències plorades, pels bocins de pell que no tornaré a sentir, però sobretot pel meu egoisme en voler ressorgir de les cendres,de renovar-me en promeses noves i girar la vida del reves. Després de tot, ...qui sap si potser necessitava tocar fons perque aquest fos el principi del començament.

Desitjo que aquest nou any ens porti a tots els somnis fets a mida, una abraçada sincera per tothom.