Image and video hosting by TinyPic
Lluna, Venus i Mart ...

dilluns

El Cactus pervertit

M'agraden molt les plantes i en una de les terrasses interiors de casa tinc una preciosa dama de nit, un jazmí, un llimoner acabat de plantàr i cactus, molts cactus, però ahir mentre fèiem la tertúlia de desprès de dinar amb un grup d'amics, un d'ells, en Jordi es dedicava a fer-nos fotografies quan tot sorprès mira cap a la terrassa i em pregunta tot serios:

Marta em podries dir perquè tots els teus cactus tenen aquesta forma??

Jo, rient com una descosida fa anys que m' ho pregunto, però no puc evitar enfotrem cada vegada que el miro o quan veig la cara del veí del costat quan surt a fumà al balcó i s'el queda mirant embobat.

A que és gracios?



diumenge

Sense definicions





Ahir en una conversa amb la meva ex cunyada, ex dona del meu germà i mes que amiga, germana perquè donada la diferència d'edat amb els meus germans, va entrar a casa quan jo tènia amb prou feines 3 anys, varem parlar d' amor i per primera vegada de les seves pors, i de la seva poca valentia per afrontar una nova relació.

Esta enamorada d'un ex company de treball casat, però la relació de parella d' ell és de simple convivència i ella l'únic atreviment que té és aparcar el cotxe davant de casa seva per poder fer que s'el ha trobat per casualitat, el far de riure els dies que tenim que caminar mig poble perquè ella deixi el cotxe davant la casa de l'altre, perquè es cert, les tonterias per amor no tenen edat.

Em demanava consell de com actuar, com comportar-se, !! consell a mi !! que tinc ple el cúmul d'estupideses d'aquesta vida i d'alguna mes d'existir, però només li vaig preguntar, l'estimes de veritat?, doncs molta paciencia, comprensió i que fes d'aquest món un micromón on poder viure els dos sense preguntes.

El meu concepte de parella ara mateix no te res que veure amb el que tenia anys enrera, ningú neix ensenyat i amb el temps t'adones que el sentit de la vida, és una vida amb sentit, sense anar mes enllà de res perquè el futur com a procés total no existeix i els projectes són instants compartits plens de nosaltres mateixos, sense pensar en aquests vertiginosos canvis que arriben sense el més mínim indici i es marxen sense deixar més petjada ni excusa de la seva presència.

Jo l' únic que vaig poder fer és obrir-li el meu cor i que no faci els mateixos errors que he comès jo, perquè potser com a mi no li donaran tampoc l'oportunitat de rectificar.

Des de el meu jo mes intim i per expèriencia li vaig recomenar que no perdi el temps en preguntes, que no surti d'aquest espai construït pels dos i s'aferri als moments, que visqui, disfruti, assaboreixi aquest immens sentiment de pertanya a algú i que algú ens pertany perquè és molt complicat trobar la part incomplerta d'un mateix en una altra persona, perquè l'amor en el seu ampli sentit de la paraula és únic, i tota la resta ens vindra poc a poc, quan el que hem viscut són un altre tipus de sentiments disfressats en aquesta carrera de fons que és la vida en una seqüència de diferents situacions.

De vegades l'amor se substitueix per qualsevol altra necessitat, es canvia, es modifica i es maquilla, els moments van i vénen, l'alegria es dosifica i el futur és aquesta expectativa del que pot passar en no més enllà d'unes hores, perquè cada dia és una vida diferent, sense precedents, sense un senyal que doni seguretat, fràgil, rutinària, sense preocupar-se de les seves conseqüències perquè la posta del sol se les emportarà, sense història perquè l'horitzó que s'albira ni tan sols és proper sinó immediat al que ens resulti més útil en aquest moment.

Però quan t'enamores t'adones de la privilegiada que ets deixant-te travessar sencera per un sentiment que et deshinibeix cos i ànima sense por al fracàs perquè per fi has arribat al teu lloc.

I el reconeixes quan encara que començant sent amics, t'enamores i segueix sent el teu millor amic, perquè no només t'uneix una pasio desenfrenada al llit i a la vida, sino que un immens sentiment ho omple tot, des del sexe més brutal i salvatge a la tendresa més dolça i afectuosa, perquè ho és tot per tu, amic, amant, i la persona per la que t' enfilaries amb una escala al firmament per posar-li el seu nom a un estel, perquè la lluna només aconsegueixes tocar-la enfonsada en el seu cos.

Quan t' adones que ets una apassionada d'ell tot sencer, de la seva boca, de les seves cuixes, del seu sexe, de les seves perversions, quan pinta, quan toca la guitarra, quan et desborda la seva tendresa, et fascina la seva intel·ligència, t'enamora la seva sensibilitat, et desfà la seva veu, et rendeix una trucada a destemps i que no esperes, t' emociona aquell sms de complicitat quan mes desasperat estás i quan et diu " Eres como el arcoiris en un charco de gasolina sobre la calle mojada" poses cara de ximple perquè no saps si somriure o plorar.

Deia ell, que els somnis són la prolongació del desig que es formula al Còsmic, i com deia Coelho "quan algú demana un desig l'Univers conspira per aconseguir-ho", aixi sigui i que puguem aconseguir un nou punt de partida per anar construint-nos mentre caminem, aixó és amor, la resta son prejudicis dels qui posen limits a les formes d' estimar.

dijous

En nom del seny !!!



Ahir es van posar en contacte amb mi els serveis informatius de RAC1 perquè els fes una valoració del que aquesta succeint a Egipte en aquest moment, òbviament la meva valoració ara mateix no es seriosa, ni real, ni justa per no trobar-me a El Caire, però si els vaig remetre a alguns companys meus de diferents agències perquè els entrevistessin i poguessin donar una opinió no sé si objectiva però almenys si personal i a peu de carrer.

Em van demanar el meu opinió personal i sincerament no vaig saber donar-la perquè no em quadra tota la situació en aquest moment amb l'Egipte al que jo em reconec.

Les religions mai havien estat un impediment per a la convivència, en els nostres entorns mes pròxims tots sabíem els qui eren els més partidaris de regims islàmics però d'un islamisme moderat on encaixàvem tots i estava obert al món.


Aquests ultims dies en una conversa personal amb un antic company de treball que es va posar en contacte amb mi per un comentari que alhora jo vaig fer en una xarxa social em va qualificar d'insurgent, insurgent jo!! per no recolzar l'Islam i creure que els germans musulmans són uns assassins.


Bé, arribats a aquest punt vaig haver de dir-li que no el reconeixia, ell, el meu company de feina durant el dia, i i el meu amic en les llargues nits al Caire, el de les escapades al Mar Roig i el de les insistents proposicions a turistes que arribaven soles amb els grups.

Ell, liberal i fins a promiscu el podria qualificar, en aquest moment m'estava qüestionant a mi la meva "insurrecció" a uns islamistes que mereixen tot el meu menyspreu perquè en una de les seves accions en els anys 90 es van emportar per davant a molta gent, entre elles a una companya nostra guia d'alemany en el pont de Gizeh, i si nosaltres no vàrem caure en l'atemptat a la Vall dels Reis o a la porta de l'Hotel Europa va ser perquè el destí va voler que jo retardés la sortida del grup 15 m per motius que no vénen al cas.

No m'agraden les religions, cap, i res que coarti la llibertat de pensament de l'ésser humà, però aquesta vegada si que he vist mes que als carrers, en les persones una esquerda molt important de llibertat, de realitat i sobretot de voler tancar els ulls a la realitat del segle XXI i retrocedir en el temps i en la història perque els hi prometen el cel en parceles.

Però aquests germans musulmans, no són l'Islam, com no va ser la inquisició el catolicisme, aquests són uns depravats amb set de sang caracteritzats per una falsa moral de la qual es podria parlar molt i molt, que van assassinar a Sadat i ho farien amb qualsevol altre que intentés fer del seu país, un país lliure, es perd la raó amb la violencia.

L'Islam, és aquest Egipte obert al món on convivíem tots i compartíem nits de Ramada i Nadals on els somriures eren companys de vetllades interminables de diàlegs i idees, on les ideologies eren contrastades i compartides i on tots anàvem a una perquè compartíem vida.

Deia Naguib Mahfouz:

"Tots els extrems religiosos, siguin del signe que siguin, mai s'han distingit per ser guardians dels valors fonamentals de l'ésser humà, sinó el mal que els condemna"

"Tots els valors de l'ésser humà ancorats en un sol punt nomes poden generar conflictes de falta de tolerància"


Víctima d'atemptats integristes, qualificat de "heretge" i sentenciat a mort per radicals Islàmics, creia en el Déu que va defensar sempre, en l'ésser just i imparcial i no en les feristeles que s'escuden en ell per segar vides humanes.

I ahir quan vaig escoltar a la meva amiga Reham plorar d'impotència i po des de aprop de Zamalek on viu em vaig sentir impotent perquè es metge i li havien prohibit anar a la feina per ajudar a ningú, quina banda de brètols!!

Seny, nomes cal seny, a uns i als altres perque tots son igual de culpables.