Image and video hosting by TinyPic
Lluna, Venus i Mart ...

diumenge

El Petit mes gran



Leo, ens coneixes, ho saps, el Barça és tan gran que és mirall on mirar-se però també centre de mira de totes les apologies dels necis.

Però tu ets el nostre Leo, el nen que va arribar a la Masia i s'ha educat en els seus valors, el Messi que tantes i tantes vegades en els mals moments ha carregat l'equip a l'esquena i ens ha remuntat als altars de la glòria.

Ni la baixa forma o les lesions faran canviar el concepte, l'afecte i sobretot el suport i agraïment que et tenim tots els barcelonistes perquè estem fets de pell i no som maquines que funcionen per la quantitat de zeros que porta un contracte, el teu almenys no i nosaltres tampoc.

No escoltis a ningú, certs mitjans informatius són la veu del seu amo, manipuladors i mentiders, personatges al servei de la casa blanca, desestabilitzadors de si mateixos i de tot allò que no sigui del seu benefici, sense importar el preu o la dignitat de ningú, disposats a degollar ànimes al preu que els imposin a cada moment.

Leo en Can Barça ets déu, i un exemple per a tots els joves de la Masia, i ho sabem els que ho hem de saber, perquè mentre el barcelonisme roman unit, tota la merda que baixa des de l'altiplà i mes a baix passarà de llarg i serà la fossa on ells aniran caient d'un a un amb cadascun dels teus gols.

Som el Barça gent!!!
i no un equip feixista que fitxa a cop de talonari, on la intel·ligència es mesura per l'altura de la cresta que porten i on els diners és el que regeix l'estat físic dels jugadors.

Som sensacions, sentiments i imatges que perduren de forma intemporal, que sentim properes i intenses i que amb una estranya sensació de complicitat les busquem cada vegada que les necessitem pels racons de la nostra vida per reviure-les i fer-les nostres i en aquest moment tenim en la retina al nostre millor Messi, el de sempre.

PD- Avui un homenatge al "Petit mes Gran" per tota la merda que els mesetaris feixistes escampen des de la Central lechera on tot val per paliar la poca dignitat de les seves conciencies.

Sabors...

 
 
 
Entre la llengua i el paladar...
en aquest lloc exacte on es degusten sucs inoblidables d' intimitat
Et respiro avui, com des de sempre
a l'ombra del teu cos com si fos un rellotge de sorra
on desig i sentiment recórren la nit sobre les teves passes
fins a arribar a la cantonada on es fonen tots dos
tu i jo sota la llum d'un fanal
saborejant muts les gotes de pluja que vessen les nostres vides.

Com tinc tant de temps ...




Doncs si, no tinc res més per a fer, per això jo que soc una sibarita, m'encanta cuinar, però no em demaneu una sopeta i verduretes eh? no, no!!

Jo sóc la dels sopars temàtics, avui toca Egipte, doncs tot de plats àrabs, que toca Xina, doncs vinga cosetes de per allà, Catalunya dons ving all i oli i ganes, m'agrada improvisar, posar imaginació i la casa plena de gent, amb una taula plena d' espelmes i aromes d' on toqui, el que es diu una romántica empedernida.

Com m'avorria darrerament i no en tinc prou amb la feina, l'adolescent amb les hormones alterades, l' AMPA de l'institut del de les hormones alterades, m'he dit, i perquè no un curs d' enologia així puc diferenciar un Don Simón de qualsevol altre.

I amb això estic,  en un curset els dissabtes a la nit, molt sorpresa perquè la majoria son separats o dispersos!!! però gent molt maca amb un ambient molt sá de converses enriquidores, on t' adones que passats el quaranta la vida encara pot ser molt mes incitant perquè l'edat només és una data insulsa al DNI, on no hi som tot els que els tenim i molts dels que no els tenen hi haurien d' estar, doncs hi han persones on la edad es només un tema numeric perque el cor i les ganes de viure son insultantment encisadores.

 

El meu fill





                                                         Disfressat amb una peluca penosa

Tinc els seus petons a les meves galtes, les seves abraçades de cada dia, la seva veu enfoten-se dels meus despistes, un sms quan surt amb els amics o va a l'institut dient-me que m'estima, els seus secrets que encara no m'ha explicat i jo ja els sé.

Tinc el seu amor, la seva confiança, les seves ganes jugar , la seva coherència quan cal, el seu somriure quan el necessito i jo el tinc a ell que és el meu regal des de ja fa 15 anys, ens tenim tots dos i divendres va ser un dia especial pel meu fill, no perquè fos dia de les absències, potser perquè des que els pares ja no hi son he après a gestionar el dolor i els recordo cada dia des del somriure.

Tal dia com divendres no és més que un dia en vermell qualsevol en el meu calendari.

S'ha fet gran i per primera vegada he afeitat al meu fill perquè m'ho va demanar, ell ho veia molt complicat fins que s'adonat que tot era molt més fàcil del què es pensàvem como totes les coses que es fan per primera vegada .

I potser pensareu aquesta tia es tonta, això es motiu per una entrada?,

Dons si, perquè he après que a la vida cada moment el podem fer únic, i jo que em sento molt orgullosa d'estar criant-lo sola des de sempre penso que estic fent una bona feina.

Es un luxe de fill, i encara que ens queda encara molt camí per recórrer junts i per separat, vull que es perdi entre els seus castells de sorra i s'enfonsi en ells, sense pensar en futurs, que visqui, que respiri, vull seguir veient el cel obert en els seus ulls on la seva dolçor em deixa sense paraules i em fa emmudir.

Lope de Vega va dir: "Som un moment de llum entre dues foscors eternes" , jo afegeixo que som passos lents i ferms en la voluntat de veure cada dia  més a prop aquesta ombra de llibertat que s'endevina en l'horitzó.