Image and video hosting by TinyPic
Lluna, Venus i Mart ...

diumenge

Un any nou ple de llum ...





Aviat que començarà un nou any és temps de canvis, de fugir, d'escapar de la rutina, i de tots aquells moments que ens esborren el somriure i fan de nosaltres éssers simples en mans d'obligacions i destins que ens acorralen.

La sensació de viure en llibertat en un viatge on una ànima sense tornada obre les ales per embolicar en elles totes les picades d'ullet, els instants, les recerques, les troballes... tot el que no es veu i que és imprescindible per ser feliç i que no cap en cap maleta.

Volar quan l'aire es torna irrespirable, obrir les finestres i deixar que el sol ens il·lumini la cara, buscar en un mateix l'autèntica necessitat d'estimar-se, de difuminar-se entre mil cels escampant-se en tots ells sense carregar responsabilitats en esquenes alienes.

No conformar-se a tapar buits, omplir-los, embriagar-nos d'aromes, de colors, de pells, de mirades... de vides que transcorren paral·leles a la nostra i que assaborida en la seva intensitat pertorba els fonaments mal assentats de les obligacions.

Creuar el pont que ens porta a l'altre costat de l'apatia i descobrir com són d'immenses les avingudes, com treuen el cap al lluny per l'horitzó cadascun dels punts suspensius en els quals durant anys hem deixat penjades les il·lusions, els projectes, les ganes.

Deixant enrere tots aquests barrancs que ja formen part del camí i agafar-nos fort a aquestes mans, a aquestes mirades que ens desfan i amb les que no tenim la necessitat d'ocultar les nostres cicatrius.

Enterrar pors, fugir de la pena de què cada any ens falti una part nostre irreemplaçable, lliurar-nos sense regles, sense normes, arribar a aquest lloc tant intim i personal al que tantes vegades hem posat traves per accedir i viure'ns en tempestats de passió, tempestes d'humitats i pell, fosos en llengües deslligades i cors que van més allà de cossos assedegats de sexe.

Lope de Vega va dir: "Som un moment de llum entre dues foscors eternes", jo afegeixo que som passos lents i ferms en la voluntat de veure cada vegada més a prop aquesta ombra de llibertat que s'endevina en l'horitzó.

I desitjo que en aquest nou any aprenguem a desxifrar teoremes d'amor en aquells espais tan buits on poques vegades ha sortit el sol perquè la vida m'ha ensenyat que l'important no és saber llegir els silencis...l'important és saber com omplir-los.

7 comentaris:

  1. Jo també et desitjo un bon any nou i que puguis aconseguir molts d'aquests somnis. És difícil ser feliç però cal intentar-ho.

    Bona tarda Marta.

    ResponElimina
  2. Posem-hi ganes i moltes d'aquestes coses es poden complir, si més no que no hagi sigut per no haver-ho intentat. Som-hi doncs i bon any

    ResponElimina
  3. Que aquest any nou et/ens porti molts de somriures,
    llum per veure-hi en tot moment i ...
    mots per compartir entre tots.

    Salut i somnis, preciosa!!

    ResponElimina
  4. Que siguis molt feliç i que es compleixin els teus desigts aquest any endevenidor.
    Desde ara, el teu post, seran els manaments que intentaré complir per a que l'il·lusió i la felicitat em satisfecin, també, aquest 2014.
    Salut afectiu Marta

    ResponElimina
  5. Aquest proper any 2014 és diferent i arriben molts canvis, espero per a millor, i tots hem de ser feliços a la força....
    Bones festes Marta.

    ResponElimina
  6. Sempre m'ho passe molt bé quan passege pel teu blog, però en aquesta ocasió ha sigut molt més especial encara; supose que també l'ànima i el cor estan més predisposat. M'han encantat totes les teves reflexions, seria ben complicat que un les poguera fer millor; la metàfora de creuar el pont és extraordinària, però el que m'ha encisat és allò dels "Teoremes d'amor", supose que serà producte de la meva deformació professional o formació personal, però el que estic ben segur és que tota aquesta mena de teoremes estan pero ben demostrats, amb els seus corol·laris i tot, l'únic que ens falta molts cops és llençar-nos a prosar-los en pràctica d'una vegada, que ja va sent hora. La fotografia meravellosa, com gairebé sempre, i la música no pot ser d'allò més escalfadora per al cor, que ens cal a tots una mica.
    Tots els meus millors desitjos per a tu i els teus en aquestes dates tan especials, en molts sentits, i que 2014 et faci realitat tots el que hagis somiat, especialment desperta. Una abraçada molt especial, Marta.

    ResponElimina
  7. Pos que la bellesa ,la bondat i l'amor. tot ben amanit per l'alegria siguin la teva companyia per aquest any que encetem en la incertesa però també en la esperança. El teu pensament es sempre profund i savi martona no deixis de ser com ets mai de la vida!!

    ResponElimina