diumenge

Campus Ítaca




El dijous passat va la cerimònia de cloenda del Campus Ítaca organitzat per la UAB, un campus on els alumnes són escollits per la mateixa universitat i els fan un seguiment per valorar no només el seu rendiment escolar sinó també les seves actituds personals.

Aquest any va ser escollit el meu fill, ni parlar del que he sentit, potser perquè com diem tots els pares, estan en una edat molt difícil, 14 anys, edat fonamental on resulta tan fàcil anar cap a una adreça com cap a l'altra.
Em va emocionar veure centenars d'alumnes de tots els IES de Catalunya amb una mentalitat tan sana, solidària, comunicativa i tolerant.

En aquests temps on sembla que la joventut només es dedica al botelló, als valors merament físics, encaminats als NINI, estem preparant gent amb futur.

Van fer les seves exposicions sobre els mitjans audiovisuals, arqueologia, vida en altres planetes, la ceguera, fecundació invitro, etc.

I ho van fer brillantment malgrat que la majoria no arribaven als 15 anys.Va ser una tarda-nit memorable on vaig enrecordar-me molt dels meus pares i els vaig trobar a faltar, una tarda plena d'absències però amb el somriure còmplice del meu fill i d'altres pares que com jo els han criat sols amb moltes pors i dubtes.

Pero de moment fins aquí hem arribat, amb un homenet de quasi 1'80, que vol ser científic, amb la seva part infantil que em treu de polleguera, però molt orgullosa de fer poc a poc d'ell l'obra d'art de la meva vida, encara que com a mare sé que em queda molt per fer i mai l'acabaré del tot.

Aferradetas ...


Per fi...quina necessitat de abraçar-te i de reduir la vida al contorn del meu pit. Quantes vegades he imaginat aquest moment, sentir desfer-se la meva pell entre els teus dits al ritme de la teva llengua que em fa esclava i amb rendeix.
Portes el perfum que em torna boja i fa que encara et desitgi mes, des de l'amor, des de la bogeria...des de la passió, des del ressorgir del meu cos modelant els meus malucs a la teva mida, t' apretes,rellisques,t' enfonses mullat i vençut a la meva humitat.
No deixis d' abraçar-me i fes-me creure que només vius per fondre't en mi, passeja't per les meves cicatrius, besa-les,llepa-les,cura-les, dóna'm la teva llengua i mossega'm.
Allibera'm de tot el que em pesa entre llençols negres i fluïts blancs, deixa'm que et marqui amb delir i plaer amb llengua de foc.
Agafa el meu sexe i beu-te'l d'un glop, saboreja'm, olora'm, mastega'm, provoca'm vertigen entre les cuixes
conquesta els meus mugrons, reneix entre les meves cames i dóna'm la teva olor, empassa't el meu sabor,
omple'm la boca de tot tu mentre et bec tot sencer...

Marta, Marta, Martaaaaa estàs sorda ?  em passes el pa sis plau!!!!


PD- LLUNETA, el meu granet de sorra.