diumenge

Un any nou ple de llum ...





Aviat que començarà un nou any és temps de canvis, de fugir, d'escapar de la rutina, i de tots aquells moments que ens esborren el somriure i fan de nosaltres éssers simples en mans d'obligacions i destins que ens acorralen.

La sensació de viure en llibertat en un viatge on una ànima sense tornada obre les ales per embolicar en elles totes les picades d'ullet, els instants, les recerques, les troballes... tot el que no es veu i que és imprescindible per ser feliç i que no cap en cap maleta.

Volar quan l'aire es torna irrespirable, obrir les finestres i deixar que el sol ens il·lumini la cara, buscar en un mateix l'autèntica necessitat d'estimar-se, de difuminar-se entre mil cels escampant-se en tots ells sense carregar responsabilitats en esquenes alienes.

No conformar-se a tapar buits, omplir-los, embriagar-nos d'aromes, de colors, de pells, de mirades... de vides que transcorren paral·leles a la nostra i que assaborida en la seva intensitat pertorba els fonaments mal assentats de les obligacions.

Creuar el pont que ens porta a l'altre costat de l'apatia i descobrir com són d'immenses les avingudes, com treuen el cap al lluny per l'horitzó cadascun dels punts suspensius en els quals durant anys hem deixat penjades les il·lusions, els projectes, les ganes.

Deixant enrere tots aquests barrancs que ja formen part del camí i agafar-nos fort a aquestes mans, a aquestes mirades que ens desfan i amb les que no tenim la necessitat d'ocultar les nostres cicatrius.

Enterrar pors, fugir de la pena de què cada any ens falti una part nostre irreemplaçable, lliurar-nos sense regles, sense normes, arribar a aquest lloc tant intim i personal al que tantes vegades hem posat traves per accedir i viure'ns en tempestats de passió, tempestes d'humitats i pell, fosos en llengües deslligades i cors que van més allà de cossos assedegats de sexe.

Lope de Vega va dir: "Som un moment de llum entre dues foscors eternes", jo afegeixo que som passos lents i ferms en la voluntat de veure cada vegada més a prop aquesta ombra de llibertat que s'endevina en l'horitzó.

I desitjo que en aquest nou any aprenguem a desxifrar teoremes d'amor en aquells espais tan buits on poques vegades ha sortit el sol perquè la vida m'ha ensenyat que l'important no és saber llegir els silencis...l'important és saber com omplir-los.

Aquesta Àfrica meva





L'Àfrica que jo he conegut és l'Àfrica que fuig de qualsevol ideologia que no sigui la llibertat, és una forma de vida, gent compromesa amb la terra que trepitgen, és el sentiment que retorna la pau i la força bruta que recorre les venes i ens fa sentir plens.

La gran desconeguda des de fora perquè la vella Europa cada vegada més deshumanitzada esta plena de prejudicis, de mitges notícies, d'imatges buides, i jo d'ençà que vaig sortir al món fa anys, vaig decidir viure des de la meva pell i creure fins allà on arriba la meva mirada.

I entre ells descobreixes no només altres mons dins el teu, també et descobreixes tu mateixa, la passió i el desig que em fa forta i em revelen feble, dins d'una sensibilitat que em converteix en inconscient i impredictible, en temorosa i valenta, en sentiment aberrant que desperta el meu costat més amagat i em fa assaborir el prohibit.

És com deixar-se anar per la vida des d'una força que m'inspira i m'apropa a un abisme tan profund, que amb tota supèrbia em fa engolir al món.

L'Àfrica meva són contrastos, colors, somriures, músiques, aromes però també panxes inflades, gana, malalties, desolació i injustícies.

Postes de sol, matinades i llavis humits experimentant la calidesa d'un sentiment submís que brolla de mans de mil colors compartint junts un bhakti.

I enfonsada en aquesta l'Àfrica tan meva em converteixo en una matinada de tons ocres on els sentiments ofeguen les paraules, els records, les frustracions i devoren aquesta part tant intima que només en solitud sóc capaç de profanar.

Obrir els ulls i veure l'extensió de la vida quan s'obre al cel perquè no cap més cel en aquest cel i gravo el meu nom en els núvols perquè em reconeguin i em deixin tornar cada vegada que la vida em buidi, i la pell fosca i els ulls negres d'aquesta beneïda terra em banyin l'ánima sota l' esguard de la seva lluna plena.


 
Durant tota la meva vida m'he dedicat a aquesta lluita del poble africà.
He barallat contra la dominació blanca, i he barallat contra la dominació negra.
He buscat l'ideal d'una societat lliure i democràtica
en la qual totes les persones visquin juntes en harmonia i igualtat d'oportunitats.
( Nelson Mandela )
 
 
La meva total admiració per quest guerrer de la Pau.
Descansi en pau..