Image and video hosting by TinyPic
Lluna, Venus i Mart ...

diumenge

Les preguntes tipiques ...


Ahir el meu fill en una feina per l'institut em preguntava que com veía jo el que era l'amor, la vida, i els sentiments en general.

I m'assabento que m'ha triat com a personatge de la seva entrevista.

L'explico que la vida no són futurs fets a mida, ni matinades pintades de colors, la vida és respirar moments, trobar entre llençols la pau que es descobreix cada dia en uns ulls que ens miren a la llum dels seus, la tendresa d'unes mans que ajuden a travessar el llarg camí.

I parlant amb ell m'he adonat que ja sóc molt gran, que deixo molt camí enrere i a cada pas una part important de la meva història, però sóc aquí, amb l'ànima entregada a un món més enllà del que veuen els meus ulls.,

I el miro i sé que encara tinc molta feina a fer, veig el silenci dels seus llavis en el meu silenci quan una vegada li vaig fer a la mare la mateixa pregunta:

Mare que és l'amor?, i ella va contestar-me, és un racó de pell del que ja no podràs marxar, és
confiança, respecte, fidelitat, tot allò que esgarrifa la pell sense posar noms.

I en Nil em pregunta:

I com s'esgarrifa la pell?,
I com sé que és veritat?,
I com ho vas saber tu?,

I al final davant aquella carona tan innocent pero amb els ulls tan avits de saber només puc contestar el que la seva àvia ja m'havia dit a mi,
l'amor és veritat quan t' assabentes que has desfet els somnis que un dia vas cosir amb records.


I la primera vegada mare?
I com és?
I com va ser el teu primer amor?
Tenies ganes de perfumar-te?
Volies afaitar-te cada dia el bigoti?
I que feies amb la olor de peus?
I perqué no em creix la titola cada vegada que em creixent els  peus?



I aguantant-me una risotada i veient que no acabarem mai li pregunto:

T'has enamorat fill meu?,

I tot digne em contesta:
 Apaaaaa,  no dona és per facilitar-te les respostes perquè et veig una mica paradeta.
Digne fill de la seva mare ....