Image and video hosting by TinyPic
Lluna, Venus i Mart ...

diumenge

Casa meva ...



Fa olor a Padmini, a canyella, a intimitat, a pau, a perfum de nit...

I quan obro la porta del carrer em respiro en pinzellades de sentiments, amb aquests aromes que em retornen a l'infinit d'un moment màgic, únic, d'aquests que la vida obsequia en petites dosis, on jugo a parar el temps i l' atrapo una i un altra vegada.

M'agrada pertorbar els sentits al meu llit, entre els meus llençols, a la meva roba interior i regalar-me esgarrifances en la lluentor de les mirades que encenc i que potser ja no hi son, però que retinc entre la pell i la memòria i embolicada en sensacions em lliguen a instants indescriptibles que em recomponen sencera com un gran trencaclosques a qui encaixen totes les peces.

I a la solitud de casa, bategant en silenci em torno a enamorar de mi, del món, de la vida, del que sóc i del que potser no seré mai més, o si, qui sap ... però em fascina retrobar-me a cada plec de la meva pell, despullar-me de pors conjugant passat i present sense comptes pendents, recordant el meu cos sepultat sota paraules lentes...com un naufragi infinit d'amor que s'ajusta a la meva pell i s'estén immens.

4 comentaris:

  1. Pertorba els teus sentiments tant com et sigui possible, és allà on pots trobar tot el que necessites.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em seria impossible viure sense una perversió continua de tots els meus sentits.

      Elimina
  2. M'agrada entrar a casa teva, que olora a tu, on es respira intimitat, sensualitat arran de pell, reconeixement del que ets pel que has estat i amb il·lusió pel que serà (perquè no !!).
    M'agrada entrar a casa teva perquè em recorda a mi ...

    Aferradetes i molt bona setmana, nina!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Entrar a casa meva es obrir-se de bat a bat a la joia de viure, encantada lluneta de que et sentis còmoda despullant l' anima i alliberant els sentits.
      Tonets guapa

      Elimina