Sempre eterns ...

Aquesta setmana els pares haguessin celebrat 65 anys de casats, vaig arribar molt tard a les seves vides i s'han perdut la mitat de la meva, pero d'una u altra manera jo vaig poder gaudir de tota la seva,

M'adono del petita que sóc quan el sol acaba i em dóna l'esquena, sempre m' ha meravellat aquesta sensació de llibertat quan s' obre el cel a l' horitzó i la cara de la mare quan per primera vegada va veure posar-se al sol darrera Les Piràmides d' Egipte...

Em va donar les gracies per donar-li l' oportunitat de viure aquell moment, les gracies ella a mi? quina improcedència, perque havia de ser jo la que rendida a la seva immensitat li dones les gracies per tot el que sóc.

Vaig sentir una sensació estranya quan vaig viure desprès de que marxessin per primera vegada una d' aquestes postes de sol que t' omplen quan et sents buida, o quan obres la porta de casa i no sents la seva olor, la veu del pare cantant "cagarades de bou" la seva canço de capçalera que cap de nosaltres sabiem  d'on la havia tret per treure de polleguera a la mare i l' agafava per la cintura per ballar plegats a la cuina,moments plens de tendresa que entens amb el temps i al fer-te gran.

Perquè un matrimoni no nomes es un contracte, una costum o la necessitat de o estar sol, una parella es l' amor en tot el seu sentit i la seva passio, amb tots els seus mals moments i les seves retrobades, son pells enceses i llits desfets, retalls de tots dos que s' enganxen una i un altre vegada quan semblen trencar-se.

 I a vegades com vaig llegir una vegada sembla que les persones perdem la consciencia de les coses de tant aprendre a no mirar.les...potser es per aixo que hi ha nits que sota els llençols senti només silenci i la sensació de que un boci meu s' ha adormit en el temps.

Seran el que fem d' ells ...

Sovint em pregunto si els pares no som culpables de certs comportaments dels nostres fills, de la permissibilitat amb la qual els estem criant.

Fa un parell de setmanes va ser la reunió de primer de batxiller del meu fill en l'institut, és la reunió de principi de curs que es fa amb el director i després amb la tutora i tots els pares alhora, després ja es realitzen individualment.

Des d' primer d''ESO tenen una professora de matemàtiques molt dura, que els estreny, de l'antiga escola, on no nomes es limita a ensenyar el que els ve en el llibre sinó que sempre va més enllà, quan el meu fill en aquella època em va comentar tot emprenyat el complicat que era la matèria per l'insistent que era la professora li vaig dir que era el millor que li podia passar i que no es queixés que amb el temps l'agrairia.

Doncs bé aquesta setmana passada, hi ha alumnes que han passat de la privada en l'ESO a la concertada de batxiller i les queixes de les mares d'aquests alumnes eren descomunals contra la professora de mates la qual els havia suspès a la meitat d'ells per no estar a l'altura, es deia a la tutora que demanés a la professora que baixés el nivell.

I  allà és on jo i tres pares més, tres!!!  de 32 ens plantem i vam dir que ni parlar-ne, baixa el nivell, estem bojos o que?

M'agrada aquesta professora, m'agrada que els estrenyi, m'agrada que sigui damunt de l'alumne, m'agrada que quan l'hem necessitat hi sigui en persona, telefònicament o per mail es pugui comptar amb ella, es preocupi per cadascun d'ells i ens orienti als pares, però això actualment està en decadència per a alguns pares que nomes busquen la comoditat dels seus fills i que no els donin massa treball a l'hora de plantejar-se un futur o de no complicar-los el present.

Que voleu que us digui, la selectivitat és la mitjana entre 1º i 2º de batxiller , mes la nota de l'examen, el meu fill en la preevaluacio de primer te un 9,8,  li costa, clar que li costa, hores d'estudi a la tarda i a la matinada però aquí estem, i jo al seu costat sense compadir-li, però donant suport en el què necessiti i fent-li entendre que la vida et retorna el que li dónes, que res és fàcil i que ara està construint-se els fonaments per demà i que si té la sort de comptar amb una professora que s'ha bolcat tant en ells que ho aprofiti perquè les lamentacions nomes serveixen per perdre el temps.