Image and video hosting by TinyPic
Lluna, Venus i Mart ...

diumenge

Prou ...


Des de divendres al vespre estic regirada, mentalment he passat per tots els estats, llàstima, tristor, rabia, impotència, fins i tot m' he traslladat en el temps als atemptats que vaig viure a Egipte fa anys, aquella sensació de buidor, d' incertesa, de no saber que esta passant i que sobretot la rao de tot plegat.

Pero quan hi han tants sentiments retrobats es quan mes capacitat tinc per regenerar-me i posar les coses al seu lloc.

Seguim pagant les conseqüències de la famosa foto de les Azores que son quatre i no sé per quina estranya rao mai surt Durao Barroso que també hi era junt amb els salvapatries de George W. Bush, Aznar i Blair, encara que aquest ultim va demanar perdo a la humanitat pero quan el mal ja estava fent i la historia ens condemna amb les pitjor de les conseqüències per quatre malparits ja retirats que encara segueixen vegetant com animes en pena per aquella mentida amb la que van justificar una guerra.

I cert quan recapitules t' adones que pel mon no totes las víctimes tenen la mateixa categoria i es moment de dir que tenir respecte per les víctimes és assenyalar a els qui ahir van armar als seus assassins i avui es vesteixen de dol. Això és tenir respecte, i el contrari és precisament utilitzar perversament el dolor per intentar encobrir la veritat