Image and video hosting by TinyPic
Lluna, Venus i Mart ...

diumenge

Meroe ...



Vaig descobrir aquestes Piràmides fa anys quan vaig fer la ruta del Nil Blau que comença a Etiòpia, per alguns son les piràmides oblidades en un semidesèrtic paisatge de Sudan, on el riu Nil discorre entre illes, s'alça la necròpoli de Meroe i les seves famoses piràmides, que van començar a ser excavades pels arqueòlegs a principis del segle XX.

Meravelles arquitectòniques erigides en el continent africà, la cultura Kush o la més coneguda, la Nubia, que s'estenia des d'Aswan, al sud d'Egipte, fins al Khartum, a Sudan, al llarg del Nil, només a la illa de Meroe, l'antiga capital d'aquesta civilització que va conviure amb egipcis i romans, s'han compatibilitzat prop de mig centenar d'aquestes construccions.

Pero tota història té la seva part fosca, i seria molt llarg d' explicar la codicia de Ferlini, un metge italià esdevingut en explorador i arqueòleg, que va contractar a nombrosos treballadors locals i els va ordenar demolir les piràmides de menor grandària. Després va destruir la part superior de la piràmide mes gran on tot el que va trobar s' ho va emportar en camells i va fugir en direcció a Berber, on va embarcar en el Nil. Una trista història de cobdícia humana que ha minvat significament el patrimoni històric, arqueològic i artístic de Meroe.

Pero a mi no m' agrada embrutar la historia o la memòria de tot el que m' estimo, i Meroe, Sudán, o Egipte no és un destí, de fet cap lloc on anem mai serà un destí, si sabem omplir l' anima d' aromes, de sabors, de pols, vent, sorra...deserts que atordeix els sentits i evoquen moments d'una història que malgrat els anys em segueix esgarrifant la pell.

I m' enamoro tant de carrers replets de gent, d'aparadors vestits amb colors extravagants com d' horitzons de sorra i dunes que rellisquen entre els meus peus i m' emboliquen en els tons ocres d' una matinada.

I recordo les piràmides de Meroe molt més petites però igual d'impressionant com les de Gizeh, inclinades de forma més pronunciada que les egípcies sense superar cap d' elles els vint metres d'ample a la seva base, per la qual cosa, des de la distància, semblen sepultades sota els plecs de les dunes de tons vermellosos conformant una de les vistes més espectaculars de Sudan.

Una ciutat recordada per ser un dels punts de referència utilitzats per Eratòstenes per calcular el diàmetre del nostre planeta i per les set dones que van governar les seves terres sota el nom de Kandake, esmentades en el Nou Testament de la Bíblia com Candace, la reina dels etíops.

Haig de tornar-hi ....