dilluns

Doncs apostem ...



A vegades 
et trobes sentencies a una fulla de llibre 
que valen més que tot el llibre sencer.



8 comentaris:

  1. sigui per el que sigui hi estem abocats, podem sortir derrotats d'una relació però si trobem allò que ens agrada ens hi tornem a posar amb la mateixa vena als ulls.

    ResponElimina
  2. Com sempre dic, el primordial és estimar, enamorar-se i viure enamorat, és la base fonamental perquè tot vagi be i poc a poc anar reconstruint-se junts.

    ResponElimina
  3. L'amor un addicció insana ... no crec, fins i tot si és un fracàs.
    Però addicció, això si que ho és.

    Bona tarda Marta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Addicció insana al fracàs Pere, i penso com tu, tampoc crec que sigui un fracàs el fet d' enamorar-se i que no surti be, no exposar-nos seria com passar per la vida de puntetes, però costa molt trobar ja no nómes a la persona adequada en el moment oportú si no trobar a qui ens regiri sencers.

      Elimina
  4. I què seriem sense la bogeria de enamorar-nos, si no fos possible el pessigolleig a la panxa com diu el poema, quin sentit tindria la nostra vida, alhora que cal reclamar el dret i, de vegades, fins al plaer de equivocar-se, de fallar, ja que significa que hi ha hagut alguna cosa, que en un moment donat dos ànimes s'han fet gestos de complicitat.
    Que trist és el moment de viure sense la bogeria d'enamorament, sense la desraó de la passió.

    ResponElimina
  5. I cada vegada que et fas més gran mes t'adones de l' importància de no conformar-te amb menys, de poder compartir el molt o poc que ens quedi amb qui de veritat s' estima.
    La passió ha d' existir sempre, però només de nosaltres depen mantenir-la viva.

    ResponElimina
  6. Apostem però amb seny, eh? Tampoc es plan d'apostar així a lo loco.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No home no, a lo loco no, o si? Qui sap!!!

      Elimina