diumenge

Això va de LLIBERTAT companys



En totes les diferents etapes de la meva vida sempre m' he considerat defensora de les causes justes, siguin del color que siguin i pertanyin a qui pertanyin. 

Jo no puc ni sé, mirar-me des de la vorera i amb indiferència la vida, com dirien els meus pares i ara em diu el meu fill, " cal que et fotis en tots els merders"?. 

Doncs si cal, clar que cal, i em cal perquè el meu avi matern era republicà de la Pobla i la seva historia no va ser justa, els avis paterns d' Almeria van morir exiliats a França i el meu pare va passar la seva adolescència al camp de refugiats d' Argelers.

I he sentit molt parlar a casa meva d' injustícies, de pors, de política, sempre dins la cordialitat que teniem tots de pertànyer malgrat l' ideologia de cadascú, a un sol bàndol , el de la llibertat, tolerància i respecta. 

I jo sempre ho he dit, no sóc independentista des de sempre, de fet sabeu que he passat molta part de la meva joventut a l',estranger i no tenia la necessitat de ser mes que ciutadana del mon i integrar-me al país que m' acollia aprenent el seu idioma i la seva cultura, sempre des de les meves arrels.

Però darrerament des de que veig tanta ignorància, i no perquè no pensin com jo, tothom es lliure de ser i pensar com vulgui , m' adono que a la vida cada vegada menys gent busca el mateix que busco jo, que no es altra cosa que ser conseqüent amb un mateix, i no fer d' aquesta societat consumista una forma de vida.

A mi tant em refot l' origen de cadascú, els respecto tots, i tinc complicitat amb gent d' arreu, el que no em refot tant és que es parli i es manipuli sobre Catalunya i els catalans amb tanta ignorància, uns perquè no tenen res a perdre, formen part del mobiliari urbà d' una societat que mentre cobrin a final de mes, els hi es indiferent l' ensenyament, la sanitat, la llibertat, o la santa inquisició, això si, que no els hi toquem la butxaca dons llavors son els abanderats de totes les causes justes...

I altres que tenen el numero ben pres d' aquests ignorants, els hi diuen el que volen escoltar i tot es permès perquè no hi ha separació de poders i perquè el "difama que alguna cosa queda" es un article tant en vigència de la constitució, com el de la corrupció. 

Però com sóc jo i les meves circumstancies, tinc ja una edat, un fill criat,i res a perdre i tot a guanyar, aposto per una Catalunya millor, de mes persones entre tanta gent i sobretot una Catalunya justa e igualitària i m' agrada molt el mirall on m' estic reflectint tots aquest mesos, el de l' esperit del 1-O, a cegues amb el meu PRESIDENT Carles Puigdemont, amb el que no hi creia massa, tot cal dir-ho al principi, i al que m' ha guanyat el cor.

Quan jo era joveneta un amic dels meus pares que venia a dinar cada diumenge a casa, quan explicava les seves batalletes a la vida, exiliat a França també em va dir " no et conformis mai en viure a mitges, en estimar a mitges, en sentir a mitges, perquè aquestes meitats mai faran de tu una dona sencera".

Per això quan ja he passat mes de la meitat de la vida,la resta la vull gaudir i beure-me-la sencera en llibertat.

La resta que fotin el que vulguin, faltaria mes !!!


4 comentaris:

  1. Un text molt autèntic i molt sentit. Aquestes conviccions són les que donen sentit a la vida.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Jaume, bona o dolenta, la meva filosofia de vida.

      Elimina
  2. Aquests dies tots estem amb els nervis a flor de pell, les injustícies ens estan cremant molt, però aguantarem i ho superarem

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cert, aquest dies son extremadament durs i tristes, amb aquella sensació d' impotència que ofega i sovint no et deixa respirar però romandrem tossudament alçats perquè amb la llibertat no es negocia.

      Elimina