diumenge

Cometa Neowise...



Segueixo rebuscant entre moments, i em segueix emocionant el més simple, una picada d'ullet de la natura, una posta de sol, una matinada, uns llençols amb olor de pell, de nit de sexe, de sentiments, de records...

Qui acaricii les meves cicatrius i pregunti d'on va venir cadascuna, compartir un cafè, que la seva mirada et faci baixar les defenses, que no tinguis necessitat de prendre distancia, de mentir, perquè et sens vulnerable i insegura.

Que assimili els meus detalls més petits, qui sense paraules sigui el meu jo, el meu pensament, escodrinyi el meu cor i es quedi a viure. 

No m'agraden les arrels que lliguen a la vida, a la costum, a la necessitat, estar on vull, amb fam del cada dia, amb la pluja de lo desconegut mullant-me sencera, escoltant els batecs que em provoca tot ell sencer.

I en aquest moment màgic que la vida ens regala, em quedo quieta davant un instant perquè vull, lluny de mirades, de finestres, callada, amb fam d'horitzó, de vida, de cos, i amb totes les sensacions d'un capvespre estrenyent els meus turmells.


3 comentaris:

  1. Sempre trobarem alguna arrel que ens lligui a la terra... i si no el trobem, el buscarem o deixarem que ens trobi... voldrem viure per algú i que aquest algú ens acompanyi lliurament...
    Magnífica fotografia del cometa errant , que potser també som.
    Bona setmana ;)

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. La llibertat d'escollir amb qui vols estar, sense més lligams que el cor.
      Bona setmana!!

      Suprimeix

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.