...No esperis res de mi i no et decebré...: Som sempre...

dilluns

Som sempre...

Si fossis temps...

series l'instant

on vull quedar-me a viure...

2 comentaris:

artur28 de juliol de 2020, a les 20:17
Un instant veritablement desitjable !
Felicitats!! per si demà celebres el teu sant :)
ResponSuprimeix
Respostes
marta28 de juliol de 2020, a les 21:14
Gràcies Artur, cada vegada celebro menys les festes i més els moments.
ResponSuprimeix
Respostes

Afegeix un comentari

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.

Hi ha una metàfora que diu que el temps de l'espècie humana a la terra es podria equiparar al pas d'un estel fugaç en la nit dels temps...Un estel que amb prou feines dóna el temps perceptible per admirar-lo mentre es fon entre cels que mai acabem d'aconseguir. I avui en el meu temps et penso i ho faig en la necessitat de la teva mirada, en el desig obstinat d'habitar-te cenyit a la meva carn amb la sang encesa...I ets tu, immens, embolicat en totes les capes del meu esser, rendit a la bogeria que parteix el cel en dos en una llum indescriptible que empetiteix tota la resta...( Marta/ Retalls de pell )