"Torna a mirar les roses".
Entendràs que la teva és única al món"
i li va regalar l'ùltim secret:
Solament amb el cor hi podràs veure-hi bé
"L'essencial és invisible als ulls".
( La guineu al Petit Príncep )
Entendràs que la teva és única al món"
i li va regalar l'ùltim secret:
Solament amb el cor hi podràs veure-hi bé
"L'essencial és invisible als ulls".
( La guineu al Petit Príncep )
He escollit aquest paràgraf per desitjar-vos a tots unes bones festes, podria haver estat qualsevol altre d'aquest conte on s'amaga tota una filosofia de vida, després del missatge que mai hem de perdre la capacitat de sorprendre'ns, d'imaginar, d'il·lusionar-nos...
A mesura que creixem ens recreem en coses sense sentit perdent en elles més temps del necessari, un temps que mai tornarà i ho desaprofitem en parides que es limiten a passar sense profunditzar en el fons del que som.
El Petit Príncep cau en el desert del Sàhara des d'un petit planeta en el qual viu només amb una rosa que li havia dit que ella era única en la seva espècie.
Queda una mica decebut quan comprova que a la terra hi ha moltes roses. Però una guineu que coneix després li fa entendre que tot allò que estimem es converteix en únic per a nosaltres.
És donar importància a les petites coses, per poder comprendre després millor les mes grans.
Una rondalla com la vida mateixa plena de fantasia i imaginació, amb situacions en un món en el qual ens podem perdre o fer-lo nostre però preparats per sortir de vegades amb alguna llàgrima desbordant-nos el cor.
Intentar canviar l'actitud en aquest món materialista i competitiu on els valors més importants han estat vençuts per les tecnologies que dia a dia ens van deshumanitzant cada vegada mès.
Delectar-se de les coses senzilles, com el Petit Príncep que amb una posta de sol va quedar commogut, (en realitat van ser 43 vegades que va veure posar-se el sol en un dia)...
Aquest és el meu desig per a tots, no tornar la vista enrere en el que no té remei, i fer-nos llum en tota aquesta foscor que ens envolta, saber interpretar l'amor i els sentiments sense pors ni frustracions, agafats de la mà dels nostres desitjos per aprendre a descobrir-nos amb l'ànima.
A mesura que creixem ens recreem en coses sense sentit perdent en elles més temps del necessari, un temps que mai tornarà i ho desaprofitem en parides que es limiten a passar sense profunditzar en el fons del que som.
El Petit Príncep cau en el desert del Sàhara des d'un petit planeta en el qual viu només amb una rosa que li havia dit que ella era única en la seva espècie.
Queda una mica decebut quan comprova que a la terra hi ha moltes roses. Però una guineu que coneix després li fa entendre que tot allò que estimem es converteix en únic per a nosaltres.
És donar importància a les petites coses, per poder comprendre després millor les mes grans.
Una rondalla com la vida mateixa plena de fantasia i imaginació, amb situacions en un món en el qual ens podem perdre o fer-lo nostre però preparats per sortir de vegades amb alguna llàgrima desbordant-nos el cor.
Intentar canviar l'actitud en aquest món materialista i competitiu on els valors més importants han estat vençuts per les tecnologies que dia a dia ens van deshumanitzant cada vegada mès.
Delectar-se de les coses senzilles, com el Petit Príncep que amb una posta de sol va quedar commogut, (en realitat van ser 43 vegades que va veure posar-se el sol en un dia)...
Aquest és el meu desig per a tots, no tornar la vista enrere en el que no té remei, i fer-nos llum en tota aquesta foscor que ens envolta, saber interpretar l'amor i els sentiments sense pors ni frustracions, agafats de la mà dels nostres desitjos per aprendre a descobrir-nos amb l'ànima.
" El desert és bonic- va afegir el Petit Príncep...
Això és veritat. Jo sempre he estimat el desert.
Un pot asseure's sobre una duna de sorra sense veure ni escoltar res.
I, no obstant això, sempre hi ha alguna cosa que brilla en el silenci.
-El que embelleix el desert- va respondre el Petit Príncep-
és que sempre s' amaga un pou en qualsevol lloc" ...
Us desitjo en aquest nou any que siguem capaços de trobar pous de vida en el nostre desert particular, menjar-nos les pigues i la pell, assaborir-nos les cantonades dels ossos, emborratxar-nos de tendresa i inflamar-nos de deliri, senzillament donar i donar-nos cada dia milers de raons per continuar.
Bon Nadal i feliç entrada i sortida d' any per tothom
...traigo
ResponEliminasangre
de
la
tarde
herida
en
la
mano
y
una
vela
de
mi
corazón
para
invitarte
y
darte
este
alma
que
viene
para
compartir
contigo
tu
bello
blog
con
un
ramillete
de
oro
y
claveles
dentro...
desde mis
HORAS ROTAS
Y AULA DE PAZ
COMPARTIENDO ILUSION
MARTONA
CON saludos de la luna al
reflejarse en el mar de la
poesía...
AFECTUOSAMENTE : OS DESEO UNAS FIESTAS ENTRAÑABLES 2010- Y FELIZ AÑO 2011 CON TODO MI CORAZON….
ESPERO SEAN DE VUESTRO AGRADO EL POST POETIZADO DE ACEBO CUMBRES BORRASCOSAS, ENEMIGO A LAS PUERTAS, CACHORRO, FANTASMA DE LA OPERA, BLADE RUUNER Y CHOCOLATE.
José
Ramón...
Bon Nadal i Feliç Any Nou Marta per tu i tots els teus. Et deixo una canço de la meva terra per aquestas festes.
ResponEliminahttp://www.youtube.com/watch?v=iAF6o-8dMpc
Molts petonets.
Molt original la teua felicitació amb el Petit Princep, obra d'una gran filosofia vital que caldria que tot ens aplicarem continuament a les nostres vides. La supervivència al desert i a les condicions de vida més dures o estats anímics més cruels, és una bona fita per al 2011.
ResponEliminaImagine que ja m'hauràs reconegut, vaig tancar un bosc fa poc, ara obric un teler. Tens la porta oberta, pots passar-hi quan vulgues.
M'agradaria enviar-te una felicitació personalitzada al teu mail, però em faria falta una foto del teu fill. Si me l'envies t'emportaràs una sorpresa molt agradable.
Que passes molt bones festes!!!
"...El poderós fa veure que no ho sap,
ResponEliminael magnat simula que ho ignora:
prefereixen girar el cap
i mirar on ningú no plora,
ignorar o domesticar la teva veu acusadora:
neix, Jesús, altra vegada,
torna a ser l'indòmit, l'incòmode, la veu esbatanada,
el glaç de la vergonya en les venes del botxí,
el misteri del perdó en la víctima insultada...
Que sigui així.
El savi prefereix predicar el buit
i llegir sense destorb, tranquil·lament,
foragitar l'acuit
d'un Déu tan sorprenent,
delimirat el món per tal que càpiga a la ment:
neix, Jesús, altra vegada,
torna a ser l'escàndol de la lògica esberlada,
la veritat viscuda d'estimar i de sofrir,
l'escalf del subnormal, la llum mai no negada...
Que sigui així.
T'hem invocat sovint, però no hi eres:
dels morts d'arreu, quants t'han trobat com a consol?
El temps s'ha complagut en diluvis i sequeres;
ha prosperat l'odi i les paraules mentideres;
el foc de tantes guerres ha eclipsat el foc del Sol.
Neix, Jesús, altra vegada:
plora ben prop nostre en la nostra maltempsada,
acompanya'ns en l'angioxa i et podrem venir a oferir
fidelitat, coratge, amor, amb una fe renovellada...
Que sigui així..."
Martona, amb aquest poema d'un amic que en sap més que jo, et desitjo tota la felicitat que el teu cor pugui encabir per a aquestes festes i per a tota la teva vida. Encara que les passis ben lluny de casa entre gent que ni tan sols saben que existeixen.
Una forta abraçada, bonica!
Et desitjo qeu sapigues sempre on està el teu desert de companyia..., que escoltis sempre el teu silenci, que t'arribi l'eco de la vida. El teu testament d'ànima és ara... Que la lluna bressoli les teves marees de dona. Per Nadal i durant tot l'any tu ets l'estrella del teu firmament...
ResponEliminaDes del far una abraçada amb barretina.
onatge
Gràcies a tots vosaltres pels vostres comentaris, als que viuen el Nadal i als que sobreviuen, perquè els uns i els altres d'una o una altra manera necessitem que la llum de la il.lusió ens agafi de la mà i ens ajudi a caminar per la vida.
ResponEliminaNo pensem en tot el que hem perdut aquest darrer any o els anteriors, pensem nomes en aquells moments passats o futurs que ens han deixat encendre estels de llum dins d' uns ulls, perquè això és el mes gran que es pot donar.
Un consell de primera, Marta. "Pensem només en aquells moments passats o futurs que ens han deixat encendre estels dins d'uns ulls, perquè això és el més gran que ens han donat"
ResponEliminaQuines paraules més ben posades i més encertades! Intentarem aplicar-nos-les. Contenen una força que encomana! Moltes gràcies
Hola Martona Benvinguda a Ca meva, passa sempre que vulguis, I sempre que vulguis digues la teva
ResponEliminaBones festes
>Miquel Àngel
Als poetes us ho devem tot
ResponEliminaen la vida:
l'amor, el conhort,
la llum de les paraules.
ets com un estel en el cel
ResponEliminauna guia en la nit,
poetessa del ara,
arribes,
ets tot tendresa, que commou
gràcies pels teus desitjos
una abraçada
De nou moltes gràcies a tots per les vostres paraules, i desitjo de tot cor que aquest nou any ens porti somriures dins el nostre particular racó d'absències, omplint-nos de llum totes les cantonades del nostre cos.
ResponElimina