I en cadascun d' aquests instants et recordo, et veig, et penso i ja no torno a dir-me l' injusta que es la vida, de fet segueixo pensant que es una gran filla de puta pero la columna de llum que em vaig edificant amb totes les meves absències em donen la empenta per lluitar contra els miralls, contra els buits, i no rendir-me a les voluntats dels records.
Et trobo a faltar, instal·lada en alguna part de la meva energia ho saps, i ets la pedra que cada nit deixo caure al pou buit de somnis per l'endemà treure-la xopa de vida..
PD- Per la Reme, per l' amistat en MAJÚSCULES, per les que ja no hi son i per les que lluiten per quedar-se.
Per tots i totes, pels que han marxat i pels que segueixen lluitant.
ResponEliminaPer l'amistat que només té un nom.
Una aferradeta ben forta.
Per l' amor incondicional sota l' esguard de qualsevol nom, per tots aquells que s' aferren a la llum.
EliminaAferradetas bonica
Hi hem de dedicar tots els recursos possibles.
ResponEliminaI que les grans multinacionals es deixin de manipular i de lluitar per interessos .
EliminaQue foto més bonica amb aquesta llum llunyana que sembla que ens dóna la vida.
ResponEliminaPerò no menys boniques les paraules que escrius. Quan existeix l'amistat, com dius en majúscules, encara que les persones ja no estiguin amb nosaltres, sempre ens acompanyen en el record de la seva bondat, del seu somriure.
Com sempre preciós post Marta. Una abraçada
Aquesta llum que sempre viurà dins nostra, tant se val allà on siguin, son part de la nostra essència que perdurarà fins sempre.
EliminaGràcies Alfons, una abraçada
Una abraçada gran i tendra, Marta. La Reme va ser afortunada de tenir-te al seu costat...
ResponEliminaLas dues varem ser molt afortunades per poder compartir vida, es una de les meves motxilles i que amb mes gust passejo per la vida, perquè forma part del que soc i sobretot del que no haig de ser.
ResponEliminaTonets Montse
Recordar els absents t'honora, escrius tant bé que enganxes en llegir dues línies, tant de bo el día que jo no hi sigui algú perdi una mica de temps en enyorar-me, senyal d’haver fet be les coses, moltes felicitats, m'agrada la gent que em pot aportar alguna cosa, que em faci ser millor persona o que em faci pensar :)
ResponEliminaLa vida a vegades et porta per camins que potser no hem triat, pero si el recorregut el fem acompanyats se'ns farà mes curt, i jo tinc la sort de tenir pocs amics, molt pocs pero son el meu equip de vida i ella era, és part de tot el que soc, encara que ara sigui mes lluny.
ResponEliminaBenvingut a casa meva, per cert un nom molt original el teu
No cal que es tinguin molts amics, jo tampoc en tinc massa d'amics però suficients per anar fent camí, gràcies pel teu acolliment!! S'està be aqui, bona nit ...
Elimina