Image and video hosting by TinyPic
Lluna, Venus i Mart ...

diumenge

Es curios...


 Sempre Cortázar ... 

El temps passa i les seves paraules reescriuen els sentits en la tremolor d'uns llavis 
bategan sensacions,
 ofeguen l'alè embogint el cos, 
i fan resorgir el sentiments amagats entre la pell i el cor 

4 comentaris:

  1. Els clàssics mai no moren, Marta, i la seva grandesa és que ens serveixen una i una altra vegada...
    Una forta abraçada!

    ResponElimina
  2. I tant que si Montse, es d' aquells que encara esgarrifen la pell ...
    Tonets

    ResponElimina
  3. M'encanta Cortázar, aquest cos i aquesta cara de gegant bo em captiven.
    El quotidià és el que perdura i el que et fa recordar després els moments màgics viscuts al costat d'una persona.
    Una abraçada Marta.

    ResponElimina
  4. Les paraules ben escrites no tenen caducitat.

    ResponElimina