Moltes vegades hem vist dibuixat en Papir un del símbols mes importants de la mitologia Egipcia.
No té res a veure amb el que es diu que van sorgir de l'acàcia de Iusaaset, la que els egipcis consideraven el seu l'arbre de la vida, referint-se a ell com el "arbre en el qual s'inclouen la vida i la mort."
En la mitologia egípcia, en la Enéada de Heliópolis, la primera parella, a part de Shu i Tefnis (humitat i sequedat) i Geb i Nut (cel i terra), van ser i potser el mes coneguts Isis i Osiris.
Un mite molt posterior, explica com Seth va matar a Osiris, col·locant-ho en un taüt, i llançant-ho al Nil. El taüt va arribar a ser incrustat a la base d'un tamarisc.
Des de llavors va ser el Sagrat Sicòmor dels egipcis perquè van considerar que estava en el llindar de la vida i la mort, connectant els dos mons.
El Tamarisc, una bellesa de la natura i l' autèntic arbre de la vida.
És fantàstic!
ResponEliminaAixò que es veuen són arrels?
M'agrada veure't per aquí, nina.
Aferradetes dolces.
Hola bonica !!!!
ResponEliminaSi, son arrels i aquest en concret és del desert del Sahara i és una mica com una metàfora de la descendència evolutiva.
Ja torno a ser per aqui la veritat és que tenia el bloc molt abandonat i havia deixat d' escriure.
Aferradetes lluneta
a veure doncs si t'aferres al bloc amb arrels de tamarisc. Una imatge espectacular
ResponEliminaLes arrels del Tamarisc... immenses.
EliminaGràcies Joan
Què fotografia més bonica i què arrels, m'imagino per captar tota la humitat possible. També és una alegria tornar a llegir les teves paraules.
ResponEliminaGràcies Alfons, la natura a vegades ens deixa amb la boca oberta.
Elimina