diumenge

Qüestió nostre


No sempre tot surt be, de fet hi han coses que costen la mateixa vida, però la resilencia és la capacitat que tenim les persones per afrontar tot el que ens ve en contra i adaptar-nos a les tragèdies, les pors o a qualsevol moment, sentiment o emoció desagradable que ens fa patir, remuntant poc a poc fins superar-les.

Per mi, la derrota no és una opció possible, clar que es perden coses pel camí i fa mal, però quan hi poses distancia t' adones que es perd el que no es teu i marxa qui no es vol quedar.

Si la nostra actitud es saber que rendir-se mai serà una opció, mai ens donarem per vençuts i continuarem lluitant i ens postularem al costat de tots aquells que com nosaltres hem deixat la por pel camí i ens hem agafat de la ma per construir un nou pais digne de tots aquells que ja no hi son i el van sommiar lliure.

 Aquests dies sovint tot sembla desmoronar-se i jo que he decidit apostar per la meva salut mental i no veure canals propagandístics, que son un insult a la decència, vaig descobrir a Jan Patočka l' intel·lectual txec i uns dels portaveus de la Carta del 77, (que per cert li va costar la vida).

En aquesta carta que era una iniciativa cívica i no un manifest revolucionari, ja que no contenia una retòrica incendiària, ni reclamava canvis radicals, ni desafiava la legitimitat del govern, si no que feia recordar al govern que l'ideal de dignitat humana i de llibertat cívica que havia promulgat en les seves lleis i havia signat en els pactes internacionals s'estava violant rutinàriament en la pràctica ( en particular els Pactes d' Hèlsinki), i sol·licitava el suport de tota la societat per ajudar al govern a assegurar-se que la llei prevaldria sobre l'arbitrarietat en l'ús del poder.

“Com més gran és la por i el servilisme, a més s’han atrevit els poderosos, a més s’atreveixen i a més s' atreviran" va dir.

Així que companys això tot just comença  !!

4 comentaris:

  1. Marta, no importen les idees que expressis, sempre ho fas plena de sentiments i encertant en les definicions.

    ResponElimina
  2. Ets molt generós Alfonso, ja estic en aquella edat on no tinc la necessitat imperiosa de quedar be amb ningú, sóc com sóc i el cor poques vegades té a veure amb el cap, però en el meu cas, he trobat aquesta conjunció entre tots dos que fa de la vida un lloc per viure.

    ResponElimina
  3. La recepte actual és la de estar informats un cop al dia. Les altres 23 hores i mitja han de ser per nosaltres.
    Serem valents i tot arribarà però no ens hi tornem bojos.

    ResponElimina
  4. Tota la rao Joan, de fet només veig TV3 i ara que es notori que esta intervinguda, mitjans internacionals pel be de la meva salut mental i una estona.
    La vida continua i que passi el que hagi de passar, preocupar-se abans d'hora, seria mal viure.

    ResponElimina