Recordar és reviure

Hi ha persones amb les quals pots parlar de tot, i persones què ni tan sols et molestes en parlar de res.

Això ho porta l'edat, el no tenir necessitat de quedar bé amb ningú, i fer del teu entorn un lloc on quedar-se cada vegada que necessites vomitar el cor.

Recordo l'Agús, així l'anomenàvem afectuosament el meu fill, l'amic en comú, Jordi i jo. En Jordi és un d'aquells amics de fa anys, que ni recordo des de quan està la meva vida, amb temporades millors i pitjors, perquè tots dos som molt nostres, però amic sempre i imprescindible, encara que m'hagi d'escoltar que tinc una capacitat brutal per desconnectar del món i passar de la gent quan em passa alguna cosa, però segurament té raó.

I' Agús,podria ser tranquil·lament el nostre pare, un home viscut, culte, de món, un pou de saviesa que sabia de tot, devorava els llibres, i cada vegada que quedàvem era com descobrir-lo una mica més.

Era un home estimat al poble, molt compromès amb el patiment aliè, i encara que sigui un tòpic, molt amic dels seus amics, i sempre disposat a tot.

Va marxar Diumenge de Rams, ell que era agnòstic, vaig pensar que ens va fer l'últim a pica d'ullet, i és curiós perquè aquella nit vaig dormir molt malament, no me'l treia del cap, i el matí en Jordi em va enviar un missatge dient-me que l'havia passat el mateix.

Res és perquè si, de fet, de les poques coses reals en què podem creure, és la nostra immensa capacitat per gestionar les emocions, assaborir-les, i viure tot allò que només perceben els sentits.

No es tracta de misticismes, del yin i el yang, ni tan sols de deus o religions, és creure amb l'Aura, amb els Djinns, amb la percepció dels sentits que mai enganya, de la connexió amb les sensacions, amb la Teoria Doppelgänger, amb els jeroglífics de l'interior de les Piràmides... amb tots aquells moments íntims viscuts que no cal explicar perquè només gent, tant no sé sí profunda, o inconscient com jo, entendrien.

Johm Locke, en la seva teoria del coneixement diu, que sense idees adequades, no estarem capacitats per tenir un coneixement científic, per mi va més enllà de la simple teoria, qui diu que les idees són adequades o inadequades?,i per què anomenar coneixement científic a la percepció dels sentits?, i a l'energia que ens generen els sentiments?

No perdem el temps buscant on col·locar els sentits o l'anima, i aprofitem la llum que ens donen....

NOTA- Ell no era gens de xarxes, ni de transmetre la seva vida en directe, per això sé que no l'hagués agradat que penges una imatge de les nostres trobades familiars,, però si del postre que més l'agradava, el "Menjar Blanc",i que va descobrir a Reus, gracies a la Reme i les seves germanes.

Sempre viu.