Taladran una miqueta...

No sé el que li està passant al món, però no m'agrada.

Cada vegada vivim més de cara als altres que de cara a nosaltres mateixos, i a vegades al·lucino en la quantitat de gent que ven a les xarxes socials aquesta dobla imatge del que no és, però evidentment és un reflex de la societat actual, on queden cada vegada menys persones entre tanta gent.

Tots hem sigut joves, ens hem equivocat, ens hem desfasat, fins i tot hem amagat bocins de la nostra vida als pares per pudor, però aquesta degeneració general del jovent, i no tan joves, la manca d'educació, el poc respecte pels grans, fa que com a mínim ens replantegem cap on anem i que estem fent malament.

Un amic meu diu que el problema que tenim els que hem viscut fora de casa, i ens hem empapat d'altres cultures, es que la nostra societat actual se'ns ha quedat petita, i costa encaixar en mentalitats tan superficialment egòlatra.

Segurament té raò, per mi la vida no és una carrera de fons, és un caminar sense presses, un objectiu, un futur, un arribar per quedar-me, sigui un lloc o sigui un cor, més enllà del seny, de la por, fins i tot de la prudència,

Arran d'aquell bitxo que han anomenat Covid, em vaig adonar que ens han fet viure una gran mentida i una dobla realitat, en nom de la por i la ignorància.

Por, perquè no vàrem tenir temps de reaccionar, i ignorància, perquè la mateixa por al desconegut, ens va fer lliurar-nos a la incertesa dels seus propòsits.

Afortunadament, molts hem obert els ulls, i afortunadament també ens hem anat trobant pel camí, lluny del sistema, del políticament orquestrat, de l'OMS i de tots aquells que bloquegen la lògica, i no apliquen la raó, i no costa tant, creieu-me, només tornant enrere, abans d'aquest terrabastall emocional i de salut al qual ens han sotmès, podem corroborar que el cos, si no el manipulem amb fàrmacs i verins, té un sistema immunitari, que reacciona davant qualsevol intrús....

Que sabràs tu, em deien l'altre dia, doncs sabia el mateix que tu, li vaig contestar, però em vaig preocupar, d'indagar, investigar i sobretot obrir-me mentalment, perquè ningú està preparat per acceptar una realitat amb la qual vàrem intentar anul·lar-nos la voluntat.

Però tot això donaria per molt, continua el debat obert entre uns i altres, perquè aquest circ no ha acabat, i encara queden moltes funcions gratuïtes, però amb un fort recàrrec...

I tota aquesta dissertació d'avui, ha vingut després d'estar més de 15 hores, en un col·legit electoral, i compartir després una copa a les dues del matí amb alguns, converses, pensaments i inquietuds, i definitivament estic a anys llums.

Ni millor, ni pitjor diferent, per això puc triar a qui embolicar entre els meus pecats, i mostrar la meva redempció sense complexos. 

Coses de l'edat? 

Doncs no ho sé,  coses de la vida, potser?