diumenge

Estrenant dècada

Avui canvio de dècada, i tot el que m'ha portat fins aquí és una motxilla carregada d'experiències, i un equip de vida meravellós, que m'ha permès descobrir-me i treure el millor i el pitjor de mi.

Però com bon escorpí, i després del primer "pronto" sempre em quedo amb el millor, amb tot el que m'ha fet créixer, amb el que m'ha fet apreciar que aquest món se'm va quedar petit des del moment que vaig marxar a Egipte, amb les matinades i les postes de sol al Nil, amb converses on despullar l'ànima, amb nits interminables de passió, amb altres per oblidar, amb "holas i adeus" i uns fins sempre, eterns...

M'agrado com soc, tampoc tinc cap altre més opció, però si, la Marta d'ara m'agrada, i m'agrada perquè vaig trencar tots els tabús del correcte, i tant em fa el que pensin els altres,  m'és igual si com em van dir fa poc, tinc un caràcter de merda, i soc massa directe.

El problema d'aquesta societat actual, és el posturisme, ni soc santa i menys verge, ni crec en deus, ni encomano la meva vida a cap ésser superior que em postuli guanyar punts per una eternitat meravellosa, perquè com no sé que hi ha més enllà,em quedo amb tot el que pugui viure aqui.

He arribat fins aquí com soc, i potser si, soc com un misto en una benzinera, com em van dir una vegada, derrapant sense mesurar conseqüències, unes vegades, i de puntetes i sense fer soroll unes altres, però malgrat errors de desconfiança inicials, mai em podran retreure manca de sinceritat, i la capacitat per escollir el que vull.

He viscut històries precioses, amors fets a mida, atemporals, d'aquells als qui prometre amor etern , però que no ha pogut ser, d'altres per oblidar, i alguns per passar el temps, enganyant el cor.

És la vida, principis i finals, amb el bagatge que li vulguem donar, amb la certesa que porten els anys i l'experiència de no conformar-se amb menys, pujant el
volum de les emocions.

I mirant enrere. es cert, he arribat fins aquí amb el buit de moltes presències, però sense cap absència perquè les porto al cor, i sense por a tot el que m'ha de venir, perquè si m'han de trobar, que sigui amb la meva millor versió.


7 comentaris:

  1. T'estimo així com ets, ni més ni pus.
    Per molts més amb molta salut!.🥂

    Aferradetes, nina.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies bonica!! Saps què m'acabo de donar que tenia el blog restringit pels comentaris? I no m'arribava cap actualització. De nou gràcies per ser-hi♥️😘

      Elimina
  2. Hay cosas en la vida que te pasan y otras te transpasan. Felicidades.

    ResponElimina
  3. Cierto, y quedan para siempre.
    Muchas gracias.

    ResponElimina
  4. Quina alegria Marta tornar a veure els comentaris al bloc, quan publicaves alguna entrada i no podia comentar-la em causava certa pena.
    Que aquesta dècada que comences et segueixi provocant alegries i t'ajudi a continuar sent tu mateixa.
    Com sempre, la forma que ens mostres els teus sentiments m'encanta.

    ResponElimina
  5. Gràcies Alfonso!! Realment no sé què ha passat perquè jo no vaig tocar res de la configuració.

    ResponElimina
  6. Your blog has become a cherished resource, providing knowledge and inspiration.

    ResponElimina