T'he respirat en pinzellades de color, com aquest aroma a sorra que em retorna a l'infinit d'un moment màgic, únic, d'aquests que la vida m'obsequia en petites dosis, on jugo a parar el temps i atrapar-lo altra vegada.
Un moment tan meu que vull viure-ho i regalar-ho amb esgarrifances en la lluentor de les mirades que encenc, embolicada en xarxes invisibles que atrapen instants indescriptibles que em recomponen sencera com un gran trencaclosques al que no li falta cap peça per encaixar.
Asseguda a la vora d'un clarejar entre les dues vores d'un mateix món, conjugant passat i present sense comptes pendents, escrivint que encara recordo el teu cos quiet arrasant el meu coll fins a sepultar-ho sota paraules lentes.
En un naufragi infinit de plenitud que s'ajusta a la meva pell i t'estén immens en la meva vida sense haver de mirar-te per aprendre a veure't.
Hola Marta, un relat tan complert i acurat, que no vull afegir-hi res més..., com un bon àpat que quan està enllestit, no hi falta ni sal ni pebre...
ResponEliminaDes del far una abraçada.
onatge
Et recomano un petit llibre. Es titula "Els nomns de Déu". És de Laia de Ahumada. Editat a Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Són poemes d'amor i desamor, d'humanitat i de divinitat. Els acompanya amb cites del poeta sufí Rumi. Crec que t'agradarà. Una abraçada: Joan Josep
ResponEliminaOnatge, no sé si complert pero molt sentit si que és.
ResponEliminaJoan Josep buscaré el llibre, he llegit coses d' en Rumi i m' han agradat molt aixi que segur que aquesta barreja de cultures fa que el llibre dea Laia de Ahumada sigui força complert i especial.
Gràcies a tots dos
.....La llum em fa tancar els ulls
ResponEliminaels obro amb la por de perdre’t
de perdre’t els caminets assenyalats
les ténues onades van despullar el teu cos
fugint amb les teves robes
deixant el teu cos nu en la sorra
en el mirall dels meus ulls, el teu cos
nu, desert, daurat; com tu mateixa.....
*********************************************
Una agradable trobada.