Image and video hosting by TinyPic
Lluna, Venus i Mart ...

diumenge

Espera'm



Espera'm aquesta nit ...
arribaré entre somnis amb la llum apagada i encendré els estels
per veure't cridar-me en el silenci quan la meva pell calenta abrigui la teva.
L' alè se'm detindrà entre els teus racons
sentint el meu cos fondre's en el teu i les nostres dues meitats siguin una.
Encadenada als teus moviments et capturaré entre les meves parets.
S'emmotllaran al teu ritme i la meva suor i la teva es barallaran per evaporar-se.
La teva passió i el meu desig fondran els sentits.
La teva febre i el meu deliri apagaran les estrelles.
Em sentiràs.... t'estimaré...
i en els primers llamps del sol ens evaporarem en l'aire
quan el nostre amor enllumenarà el dia naufragant entre núvols
per ser dues gavines de capvespre buscant el seu nord en un últim petó.

( Marta



T'espere en la fosca nit,
impacient per retrobar-te entre somnis,
cridant en silenci i entrellaçada al teu cos,
resseguint-te amb deler
fins fondre'm amb tu.
Cavalgarem com unic genet
acompassant ritme i desig.
Apassionats cremarem tot sentit.
Tremolarà el cel estelar.
Hi serem allà dalt
entre les primeres clarors de l'alba
volant lliures a la llum del dia
com una única gabina vestida de blanc.

( Joana )

http://elboscdelsomnis.blogspot.com/



7 comentaris:

  1. Marta m'ha agradat tant el teu poema que m'he permés jugar amb els teus versos i fer-ne un altre, seguint el sentit de cada vers i transformant-lo per a dir de forma diferent el que tan bellament expresses al teu poema. Espere que no et moleste i t'ho agafes com un simple joc de creació literaria. El teu poema és magnífic, el meu partix del teu, és una de les tècniques que emprem al col·le per a fomentar la creativitat. Sense el teu poema, el meu no exixtiria, així que no té cap mèrit, però això, sí , he gaudit molt mentre l'escrivia. Ací te'l deixe:

    T'espere en la fosca nit,
    impacient per retrobar-te entre somnis,
    cridant en silenci i entrellaçada al teu cos,
    resseguint-te amb deler
    fins fondre'm amb tu.
    Cavalgarem com unic genet
    acompassant ritme i desig.
    Apassionats cremarem tot sentit.
    Tremolarà el cel estelar.
    Hi serem allà dalt
    entre les primeres clarors de l'alba
    volant lliures a la llum del dia
    com una única gabina vestida de blanc.

    ResponElimina
  2. Joana impressionant, m' agradat moltíssim, i res de molestar-me al contrari, gracies a tu perquè jo no soc poeta ni en tinc ni idea de poesia, nomes escric el que em transmeten els sentiments sense reparar en res i menys en rimes o estrofes.

    I saps? penso que el teu poema no mereix estar en un segon plànol aixi que si m' ho permets estarà a la mateixa entrada.

    Gracies guapa i sempre que vulguis ja ho saps, es casa teva.

    ResponElimina
  3. Marta, gràcies per compartir-lo. Vaig a posar-los jo també al meu bloc amb el teu i un vídeo molt bonic que he compartit al facebook. Jo tampoc sóc poeta i també escric de forma totalment lliure.
    Tots som i no som poetes en certa manera.
    Ufffffff, que no puc copiar i pegar, hauré de tornar a taclejat!!!
    Ara els passe i et faig un enllaç

    ResponElimina
  4. Marta he estat buscant el teu mail, però no el torbe enlloc. Normalment envie algun pps el cap de setmana que em crida l'atenció per qualsevol motiu o que m'agrada molt. Ara mateix acabe d'enviar una versió del quixot en format digital i música antiga que ha fet la Biblioteca Nacional. El meu mail és : losomni@gmail.com
    Si m'envies un mail, podre enviar-te els correus comunitaris.
    Que passes bon capde!!!

    ResponElimina
  5. I podeu anar dient que no sou poetes, cony de mosses...! Són fantàstics els vostres versos! Us penseu que només són poetes els qui escriuen poemes al paper? No, dones, no; poeta és tot aquell qui és capaç de copsar tota la bellesa de les coses amb una mirada tan enamorada de la vida com vosaltres!
    Felicitats a totes dues i una gran abraçada!

    ResponElimina
  6. L'he descobert per casualitat, l'he rellegit i m'hi he recreat. Magniífiques paraules que saben copçar i transmetre tant! Gràcies per compartir amb tots nosaltres aquesta màgia.
    Rosa-jana

    ResponElimina
  7. Gràcies Rosa Jana i benvinguda a casa meva, és un lloc per compartir i deixar-se anar, perque com sempre dic, estem fets de bocinets de pell.
    Una abraçada

    ResponElimina