dijous

No és res senzill





Em preguntava aquest matí una amiga meva que hauria fet malament perquè la seva parella l'hagués deixat, i la veritat es que a mi en dies com avui m'agradaria tenir la resposta correcta, fos quina fos la pregunta.

Poder repartir en forma de certesses l'experiència de tot el que hem viscut, veient-me tan capaç de despullar l'ànima com de mantenir la mirada en uns ulls que durant uns segons em fan sentir vulnerable perque no sé que dir, amb la sensació que la complicitat del silenci guarda el rastre de la vida ja gastada.

No he sabut que dir-li perquè no existeixen les paraules justes per pal·liar el dolor del principi, i la vida cada vegada mes emprenyada no deixa cap senyal per això tantes vegades passem de llarg pensant que tenim temps, sense saber-nos mirar d'a prop, girant el cap cap a l'altre costat sense observar on trepitgem encara que ens atropelli aquesta aroma subtil d'altres moments que no s'esborren ni trepitjant sobre les mateixes petjades.

No hi ha raons per als sentiments, potser en això consisteixi la vida, en la fusió inexacta de tot el que ens envolta, amb els peus ferms a terra de vegades,a la vora del precipici altres i en caiguda lliure la majoria, la dissolució perfecta de cos i ànima, barrejades de manera heterogènia que ens descobreix que darrere de qualsevol corba del camí pot haver-hi uns ulls mirant-nos i és quan recordem haver passat ja alguna vegada per aquell indret i haver acabat amb la pell plena d'esgarrapades.

Però que mes dóna mentre se'ns desfan els moments entre els dits, mentre siguem capaços de construir un cel sencer ple d'estels perquè no ens falti la llum, d'estirar les matinades perquè tarda a sortir el sol dibuixant albades en aquest clatell que implora rendició,d'omplir d'asfalt els camins per fer-los més transitables, de buidar-se saltant des de totes les altures per superar la por i el vertigen.

I al final només li he dit que per damunt del mal moment no es pot obligar a que ens estimin però si cal decidir sí el que tenim és el que volem i reconstruir la vida sense dreceres, sense pujar-se en les voreres, sense atropellar als que vénen en l'altra direcció, sense mentides colant-se per finestres mal tancades, aprendre a besar mes allà dels llavis, allà on es guarda la tendresa despullada de pors, nomes sent nosaltres mateixos no existira foscor capaç de fer-nos caure perquè sempre recordarem tots els motius pels quals cada vegada ens hem aixecat.

4 comentaris:

  1. "No es pot construir la felicitat sobre el dolor de ningú."
    (Tu ho has escrit)
    Tambe ho crec jo.

    ResponElimina
  2. Marta els teus escrits sempre traspuen una humanitat molt gran, a més la teua forma de veure les coses sempre resulta molt encertada. Desitjar el dolor de l'altre és quelcom impossible, mai l'aconseguiria. La felicitat cal buscar-la dintre de l'ànima. Si la busquem fora no la trobarem i si a més el que intentem es recrear-nos en el dolor d'un altra persona per a fer créixer el nostre ego, l'única cosa que aconseguirem serà destruir-nos a nosaltres mateix com a persones.

    Veig que a la teua llista de blogs apareix l'entrada que vaig suprimir, intentava posar un vídeo sobre l'aurora boreal amb una música molt relaxant, però m'apareixia en una altra entrada!!!

    Sempre és un plaer llegir-te-

    Molt bona nit!

    ResponElimina
  3. ser sincers
    no hi ha culpables
    deixen i deixem de sentir per diverses circumstàncies
    estimem però no podem o no poden seguir perquè la màgia ja no hi és i no podem enganyar-nos en continuar una relació que s'ha acabat.
    el dolor per la pèrdua, la dependència emocional, del sexe i mental... es van fent petites i només tens l'ara per anar construint nous ares...

    he hagut de deixar varies relacions de convivència i sempre les he deixat estimant-les, he hagut d'acceptar... encara que a vegades he demanat perquès i ni elles ho podien definir, he hagut d'esbrinar-ho, i deixar-ho estar per por a la meva salut mental
    hi ha un moment que has de dir prou... allò no tornarà i ho fas amb valentia i amb tristesa l'hora...

    bon dia

    ResponElimina