dilluns

Deixa'm



Deixa'm gaudir de tu
saber que puc estimar-te sense pressa
 tenir-te sense temps
viure't sense entrebancs
colar-me en les teves fantasies i regalar-te un orgasme.
Deixa'm acariciar-te l'anima
i buscar-me dins teu
embolicar-me en el teu aroma fins a beure'm gota a gota el teu nom
assaborint els teus racons
des del rastre que et duu la meva humitat perquè em trobis.
Deixa'm gaudir dels espais que queden entre els teus dits
quan et despenges i rellisques per la meva pell saborejant el nostre gust per la vida
anegada en el teu fons
fosa a les teves mans
dolça en els teus llavis
embogida en la teva llengua
enroscat tu en el meu cos
clavada jo en els solcs de la teva esquena
paladejant el gust d'intimitat de les meves cuixes.
Deixa'm embolicar-te en els meus pecats
 per a mostrar-te la meva redempció... 

(De la meva Llibreta Retalls de Pell )

4 comentaris:

  1. Un altre poema bellíssim, Marta, on la sensualitat ens atrau cap al fons dels teus versos i gairebé ens la deixa sentir a flor de pell.
    Una forta abraçada!

    ResponElimina
  2. Que tots els pecats siguen com aquest que tan magníficament descrius al teu poema i totes les redempcions tan dignes com la teua. ja l'he llegit tres vegades.

    ResponElimina
  3. Qui no te quelcom pecat inconfessable,
    els meus son particulars,
    però tal vegada mol comuns.
    Sempre estimen una vida,
    on encara li falta un boci.

    M’agrada llegir-te

    ResponElimina
  4. Camins de vida humits de passió...

    Des del far bona nit.
    onatge

    ResponElimina