dimecres

Necessitat ...


de tu ...
de la teva boca vessant-se a la meva
del teu alè oferint-me l'aire que em falta
de tu...
del teu nom pronunciat i respost
del teu cos conquerit i vençut
de tot tu complert i rotund
a la suau i càlida tendresa de la teva carn quan s' envolta amb la meva.
Necessitat ...
de saber-te, de aprendre't, de beure't
més enllà dels meus somnis
dels que vetllo en les nits d'insomni i en els furtius insomnis de la nit
més enllà de l'ànima que et té sencer trencant soledats i nostàlgies
m'urgeix tenir-te entre les mans, entre els llavis
entre les cames
damunt o sota del meu cos possessiu
als meus peus
nu, agenollat, entregat i sotmès, encadenat i disposat.
Necessitat de sentir el frec de la teva pell calenta
sentir el gemec suau o el plaer que crides
modelar-te i recorre't
clavat als meus ulls, brillants, seductors, suplicants
convuls de desig i de luxúria
quan et dic t'estimo i el teu alè rellisca fins a fondre'm.

( De la meva  llibreta de viatge Retalls de pell )


6 comentaris:

  1. diguem que és una necessitat de primera magnitud, tots ho volem gaudir. És el millor que hi ha

    ResponElimina
  2. Hola Marta.
    És tot un plaer retrobar-te en el temps quan un bon dia, en mi millor una bona nit, decideixes entrar al teu blog i veure que t´espera. Aquí em tens, embadalit, dintre del teu món de paraules fetes vers, explorandores dels sentits, de les passions arranjadores de la pell i de l´esperit. Ni més ni menys, la distància curta de l´essència del nostre viure.
    Et vinc de visita des del meu espai de wordpress,encara que per a deixar-te la meva salutació tinc que entrar des del blogger, on no hi tinc massa cosa. Et convido a fer-me una visita al Mil i una nits...és, ja saps, casa teva.
    Petonets Marta...tinc que vindre més sovint per aqui, em fas passar una estona molt agradable.
    Jaume.

    http://jaumeromanic.wordpress.com

    ResponElimina
  3. I jo que pensava que tot era tant fàcil i que les meves necessitats eren les prioritaries... eus ací una dona que parla com una dona i no com una monja remilgada. M'agrada com ets i com t'expreses Martona, si les dones guanyeu terreny el mon serà millor.I sobretot mes plaent, infinitament mes plaent que aquest mon missògin i mascliste que tenim ara.

    ResponElimina
  4. sento aquesta necessitat,

    sento

    però,

    per molt que em vingui a la memòria,
    per molt que hi pensi, encara que no hi vulgui pensar,

    ho deixo estar, no hi penso més...
    No ho puc canviar, ho deixo estar

    és l'amor que em depassa

    ResponElimina
  5. Garbi diguem que per mi és una actitud de parella,ser-ho tot o no ser res.

    Jaume , benvingut, mira que fa anys que estàvem al altra costat, però em va fer molta rabia que el tot sovint feia MSN i vaig decidir passar-me a blogger que als menys la censura es molt mes permissiva i no decideixen tancar espais pel morro.

    Miquel Àngel sempre ho dic, el mon de la parella es infinit, perquè deixar escapar les infinites possibilitats de disfrutar i ser feliç?, ja ha passat aquell temps on les nostres avies o mares estaven sotmeses al sexe, però pobretes a vegades es trobaven trossos de sabatots molt poc sensibles i encara menys delicats tenint-se que conformar amb el que havia. Ara som nosaltres moltes vegades les que portem la revolució al llit, perque som dones emprenedores que tenim iniciativa...(vaaaa permetem aquesta comparació tan sexista)

    Joan saps que et dic? que en l' amor no es pateix, diguin el que diguin les cançons de la època, es pateix per altres coses, l' amor ha de ser un sentiment ple que ens aporti estabilitat i plaer i quan no es aixi el millor es donar-se mitja volta i seguir endavant dons estic segura que sempre hi ha un cor que espera en un altre a qualsevol part del mon.

    ResponElimina
  6. estic d'acord , l'amor no és per patir és per gaudir. I passar pàgina quan s'ha acabat.

    salut

    ResponElimina