Image and video hosting by TinyPic
Lluna, Venus i Mart ...

dissabte

Sense embuts



Vaig anar a la presentació d' un partit polític fa uns dies perquè em va convidar un amic del meu pare, i vaig pensar que en certa manera que era una forma de que ell hi fos present.

Em vaig quedar sense paraules quan vaig veure les llistes electorals, amb un poble es coneixem quasi tots i sabem el tarannà d' un o l' altre sobretot si es fan notar.

En un acte social dies despres vaig tenir l'oportunitat de canviar impressions amb molta gent d'altres partits, conèixer gent anònima i uns altres no tant...

Ídols de fang alguns, aquesta és la sensació que sento quan veig les pancartes d'alguns polítics prometent la lluna perfectament encorbatats i embotits en un Armani.

Em va fer gràcia saber com tenen après el guió a l'ombra d'aquests altres feixistes que ja ens van governar un dia i que no volen deixar de governar en el regne dels cecs on ells segueixen sent bornis.

No sé, jo no em considero una cafre, ni el meu tarannà es passar-me les lleis pel forro de l'estupidesa, però de tant en tant m'agrada saltar-me alguna norma, aixecar-me sobre les misèries de la vida, per sobre del quotidià i les seves rutines i somiar lliurement, sense lligams de cap tipus i per descomptat sense que ningú em digui el que tinc o no que dir per quedar be.

Clar que m' agradaria un món a la meva mida, i a qui no? però sense manipular, gestionar o involucrar les il·lusions de centenars de milers d'innocents.

M'agraden els somnis sense cadenes, la llibertat sense necessitat de donar explicacions, m'agrada saber trobar i descobrir oportunitats en l'adversitat, i no m'agraden les etiquetes des que m'he adonat que sóc capaç de prescindir d'elles.

No confonc valor amb preu, perquè potser com diu un refrany " el meu regne no és d'aquest món" però la llibertat vol dir responsabilitat, per aixó hi ha els qui li segueixen tenint por.

Em fastiguegen molt aquests polítics amb normes carregades d'hipocresia que ens imposen el políticament correcte o el trascendenment incorrecte, crec que ser un mateix en tota circumstància concedeix suficient crèdit de llibertat personal com per deixar d'hipotecar-se amb conveniències socials.

El preu del poder, de la lleialtat, de l' ideologia, no hauria d'estar en alça ni valorar-se en la borsa de la vida, però cada vegada hi ha mes addictes que acaben per creure's les seves pròpies mentides, aprenentes de Déu que creuen estar per sobre del be i del mal, tan capaços d'inventar-se armes de destrucció masiva per provocar cortinas de fum, com de manipular a tota una opinió publica en nom de l' unitat del país.

No es pot jugar amb els morts ni coaccionar als vius, no es pot gestionar la veritat segons ens convingui, posar preu al vot i girar el món contra direcció per fer creure als pobres ciutadans il·lusos que queden que estem en mans de Satán.

Aquest país segueix amb el complex del toro i la pandereta al que va estar durant anys i encara aixi no aprenem de la història i tornarem a donar de menjar als mateixos gossos que ara vesteixen amb altres collarets.

Nomes veuen conspiracions, nacionalismes, manipulacions i com a projecte electoral enfonsar a l' oposició,sense cap mes idea, i al final em permeto l' impertinencia de arribar a la conclusió de que si cardessin mes... ens fotrien una mica menys.

I perdoneu eh! però estic una miqueta fins la barretina de que ens prenguin per ineptes

8 comentaris:

  1. Estic d'acord amb tu amb tot fins i tot en que aquesta colla d'ineptes que ens "dominen" que no pas gobernen ,son una colla de malfollats!!!
    Si senyora!! estic completament d'acord amb tu.

    ResponElimina
  2. Miquel Àngel, el meu admirat Pepe Rubianes en un dels seus monolegs va ser qualificat com transgressor per a molts perque deia que aquests aprenents de Déu i de Franco es passegen pel present amb les sabates plenes de la merda del passat i s'atorguen el dret d'apallissar verbalment i vetar fisicamente als quals no són com ells.

    Des de quan ho va dir... i malgrat els anys encara seguim al mateix lloc o pitxor.

    Una abraçada

    ResponElimina
  3. Tot el que expliques en l'article ho puc viure i veure a l'ajuntament on treballo; en lloc de pensar en el poble, d'unir-se i construir, els polítics només pensen en les properes eleccions, es boicotegen, destrueixen qualsevol opció d'entesa que pugui beneficiar tothom...
    Sí, de vegades també ho penso, que deuen anar mal cardats.
    Una abraçada!

    ResponElimina
  4. La política es elevar a la categoría de Arte a la hipocresía. Los políticos de izquierda no suelen usar corbata a menos que sea inprescindible para mantener a los ojos del buen observador su procedencia obrera, los de derechas (incluido PSOE) se descorbatan los fines de semana para aparecer joviales y cercanos a sus acólitos. Si te fijas bien todo son pantomimas, un juego preestablecido dentro de una clase social: "polític@". Cuando uno aparenta lo que no es se le llama engaño, y si engañas es porque tienes un fin y un motivo para hacerlo ¿cuál?... lógica es cuestión de lógica.
    Un beso muy fuerte.

    ResponElimina
  5. tothom busca el poder, el que no entenen es que el poder ha de ser per governar el poble i no per enriquir-se ells. Per el que veig gairebé ningu ho enten així.
    La millor demostració, es com en un país tan enfonsat, tothom lluita per entrar...alguna cosa deu interessar d'allà dins.
    Si vols un consell no t'hi capfiquis

    ResponElimina
  6. Montse, es que a vegades sembla que estiguem a la jungla on tot val, i semble que els interessos econòmics predominin per damunt de qualsevol senyal de seny e unitat.

    Juan es que juegan con la inteligencia del electorado y nos dicen lo que queremos oir, como dicen "el movimiento se demuestra andando" y desde hace ya mucho tiempo unos y otros se han quedado quietos y sin recursos sumidos en su impotencia y lo mas grave condenando al pais a la miseria.

    Garbi24 es que sóc de les que m' agrada mullar-me pel dret a la pataleta de desprès perquè és del tot cert allò de que " cada poble te els mandataris que es mereixen",sembla que no ens quedi sang a les venes per sortir tots plegats al carrer i muntar un pollastre.

    Gràcies per ser-hi

    ResponElimina
  7. Hola Marta, ho veig com tu molt bé expliques, però a més afegeixo que de polítics no en veig, només hi ha un èxercit de mercenaris amb afany de poder i de diners, i en benefici del par

    tit i no del país...

    Des del far bona nit.
    onatge

    ResponElimina
  8. Si Onatge uns mercenaris que trafica'n amb la dignitat de les persones.

    Bona nit

    ResponElimina