Image and video hosting by TinyPic
Lluna, Venus i Mart ...

dissabte

Un dia qualsevol




Hi ha dies que reconec que camino per la vida al meu ritme i no al ritme que gira el món i a vegades l'única cosa que aconsegueix és donar-me vertigen.

Avui les sensacions que guardo sota la meva pell es mostren a la llum com si el meu cos fos un forro reversible,d'aquests de posar i treure adaptable a cada moment i a cada circumstància, un dia d'aquests que sense anar a cap lloc, m'omplo de aquestes certeses en les que sempre m'he recolzat i que no sé si son bones o dolentes pero sense dubte son les meves.

Em volten pel cap paraules sense sentit, paladejo sabors absurds i m'adono que cada qui és cadascú, amb tot el dret a jutjar als altres, però amb les mateixes misèries que tots, embolicant-se de capes de sentit comú i humanitat i maquillant-se amb principis que venen disfressats de paraules sinceres que mai ho han estat tant.

Aquest matí pensava, el bons que som tots quan no se'ns escolta, quan compartim intimitat i opinions amb la porta tancada, quan maleïm a Déu i al seu pare en nom d'una idea, de la nostra veritat i enaltim la presumpta perfecció dels nostres principis i del nostre entorn.

Respiro i em desprenc de culpabilitats, de somriures de fusta, de sentiments de vidra, de sospirs encoberts, de mirades ambigües i de lletres escrites en memòries passades.

De consciències on el sol no surt ni fora ni dins.

Despulla de complexos, de culpabilitats, de penes i sobretot plena d'orgull, sense fissures, sense esquerdes, sense complexos, sense premisses ni conclusions.

Visualitzo pagines amagades, lectura de renglons en blanc, passos en terra mullat amb petjades prestades,cecs en un món de bornis...

Un simple i intranscendent dia al que s'arriba fent un volt a la vida, passant de llarg de les ombres i no tenint cap pressa per tornar esborrant amb cada pas la petjada del pas anterior.

Parlo de decència, d' honestedat, de sentit comú, d'enteresa, de tots aquests adjectius, que es prediquen, s'escriuen, es narren, es poetitzant...i no són mes que un mirall fet trossos del que alguns porten tota la vida intentant reconstruir amb les seves misèries.

Què és la ètica del poder o el poder sense ètica? perquè al final nomes es tracta d' aixo, manipular, mentir y difamar en el nom de la patria, que els corruptes no ho siguin tant perque tot val i els que ho son s' omplin la boca de la merda dels demes per justificar-se.

Ètica és la que el poble sigui el que cada dia es ven  l' ànima per buscar una mica de dignitat, la mateixa que uns i altres malvenen per mantenir-se ferms a la llotja de l' ambició.

Avui és un dia de reflexió, pero per qui? Potser aquesta sigui la meva o potser sigui un altre de les meves "mamarules".

6 comentaris:

  1. Sempre m'ha fet certa gràcia que la jornada de reflexió demani la reflexió de votants i no la dels polítics.

    Clar que ells diran (sempre tenen una resposta, per estúpida que sigui) que la seva condició de polític no els hi treu la de votant.

    ResponElimina
  2. Si noi pero és la incongruencia del incongruent, aquesta mena de raça que son els politics.

    ResponElimina
  3. per més que m'hi poso.....i reflexiono, no trobo la sortida correcte. Serà que res val la pena?

    ResponElimina
  4. Tot val la pena garbi24, és lluitar per tot alló que van aconseguir els nostres avis i pares i construir un mon millor pels nostres fills.
    Sense acollonir-nos perque no tenim res mes que perdre.

    ResponElimina
  5. Marta, últimament arribo tard a tot arreu, i també al teu espai. He rebut una carta d'una amiga que no té blog amb dos poemes preciosos de Vicent Andrés Estellés: els va posar a dins dels sobres amb què havia de votar, i encara hi va afegir les seves pròpies ratlles:
    "Sols en la poesia
    pose la meua esperança.
    D’ella prenc la paraula
    i de mi, el dret
    a pronunciar-la."
    Sap que el seu vot no serà vàlid, però quina manera tan bella i valenta de dir-ho tot!
    Una forta abraçada, Marta!

    ResponElimina
  6. Tampoc el meu Montse dons vaig votar en blanc, pero es una preciosa forma de ser-hi, és com un cop de puny a la taula amb l' autoritat que dona el saber que estem per damunt de tot el politicament estipulat, mesurat i correcta.

    Petonet bonica.

    ResponElimina